El Jutjat de primera instància número 30 de Barcelona ha desestimat la demanda que va interposar la companyia de teatre Planeta Impro contra vuit còmics en considerar que havien vulnerat el seu dret a l’honor arran d’uns comentaris a xarxes socials sobre la precarietat laboral de l’empresa.
Entre els demandats, hi ha l’actriu i humorista Judit Martín, col·laboradora de TV3 en programes d’èxit com Polònia i Està passant. El jutjat considera que tots els comentaris queden emparats pel dret a la llibertat d’expressió i d’informació i que no atempten contra l’honor, la imatge o la intimitat de la companyia, que demanava 150.000 euros d’indemnització.
La sentència no és ferma i es pot apel·lar però tant els advocats com el grup de demandats consideren que és una qüestió de temps donar per tancat el procés, han explicat en una roda de premsa aquest dimarts.
El periple judicial dels vuit còmics va començar arran d’uns comentaris a xarxes socials com a resposta a una piulada d’un compte anònim que denunciava la precarietat laboral de Planeta Impro, el març de l’any passat. El tuit va ser repiulat amb comentaris dels demandats, extreballadors de la companyia, parlant de les condicions laborals i en algunes ocasions només amb algun m'agrada.
La sentència considera provat que no només les expressions no eren "vexatòries" o "insultants", sinó que a més tenen “interès públic” i “una base de realitat” per les experiències viscudes dels demandats i les sentències d’ordre social i procediments d’inspecció oberts a l’empresa per irregularitats en les contractacions de treballadors.
La sentència nega que existís una planificació o intervenció “orquestrada” per part dels demandats per perjudicar els interessos de la companyia, com pretenia Planeta Impro, i considera que no s’aporta cap dada que permeti entendre el càlcul dels 150.000 euros que reclama com a indemnització.
L’advocada de Col·lectiu Ronda, Carme Herranz, que ha exercit la defensa compartida dels demandats amb Jaume Alonso-Cuevillas, destaca que “moltes d’aquestes denúncies es fan pel possible efecte dissuasiu i evitar que es conegui la veritat, i això és contrari a la llibertat d’expressió”, en declaracions recollides per l’entitat.
Per als afectats, la demanda ha tingut l'"efecte Streisand", segons el qual intentar amagar o censurar una informació acaba tenint l’efecte oposat. Els còmics han assegurat que no van voler “desprestigiar” ningú sinó denunciar “una situació real” i han encoratjat treballadors de qualsevol sector a denunciar les condicions laborals precàries que pateixin.