El costumisme i la vida tranquil·la dels pobles petits de Catalunya es veuen reflectits a cada programa d'El Foraster. Després de nou temporades recorrent el territori, Quim Masferrer duu a la pantalla cada dilluns un seguit d'històries personals que intenten transmetre a l'espectador curiositat i calidesa, tot barrejat amb l'humor habitual del presentador. La seva darrere visita, a la Granja d'Escarp, ha continuat aquesta tendència. Masferrer ha topat amb una banda de rock, unes senyores que es dediquen a fer un volt pel poble a la nit i uns pescadors que cerquen silurs. Tot, en un poble de 941 habitants ubicat al Segrià que s'alça entre camps de conreu. 

Tot i que Masferrer ha relatat aquest tipus d'històries un cop més, el conductor d'El Foraster s'ha fixat en una demanda. El de Sant Feliu de Buixalleu s'ha traslladat fins a un dels terrenys que envolten el poble per parlar amb dos productors autòctons. Lluny de parlar sobre els perers en flor que engalanaven el camp, Francisco i Jordi s'han centrat a parlar sobre les seves condicions com a pagesos. La burocràcia i els temporals són dos elements que condicionen la tasca de conreu que desenvolupen al llarg de l'any, a través d'una professió que han heretat des de fa tres generacions.

"Enganxo l'època bona, oi?", ha saludat Masferrer als dos granjolins, que han respost que els arbres que veien el presentador i els espectadors eren de peres ercolines. Assenyalant els cultius, Masferrer els ha preguntat per què és l'època maca. "Per a un pagès potser no", ha contestat Jordi, que de seguida ha recalcat que començava "el patiment". Davant la sorpresa del Foraster, el productor ha destacat que l'època de floració és crucial per assegurar els fruits. "La climatologia, que t'ajudi, que no geli, que faci bon temps...", ha enumerat Jordi, que es repenjava en un dels seus arbres. 

Masferrer s'ha afegit a la conversa plantejant altres factors que tenen a veure amb el món de l'agricultura. El presentador destacava que no només estaven parlant del temps, "sinó que la pagesia ha de lluitar contra altres coses". Jordi l'ha respost contundent: "La burocràcia, per començar per aquí". L'agricultor ha iniciat la conversa amb un to irònic, ja que explicava en clau d'humor a què es dediquen tots dos pagesos. "Sempre fem conya: jo soc el que treballa i ell no fa res, perquè ell fa els papers", ha relatat, mentre deia que dedicaven "vuit hores al dia" només a la burocràcia. Francisco ha descrit com és aquesta tasca: "Arriba no sé què, que si la DAN, que si la DUN, que si el SIGC, després hi ha el quadern de camp...", ha explicat davant el públic. El seu company ha conclòs que és una situació que "no es pot aguantar" i ells només volen "treballar, produir". 

"Nosaltres som fills, nets i besnets de pagesos", han contextualitzat els productors. Les seves queixes no han anat dirigides a les condicions del camp, sinó que es focalitzen en tots els processos que es veuen obligats a complir. "Com que nosaltres ja ho hem mamat a casa, ja sabem què és", ha insistit Jordi, que assenyala que "són els afegits" els que compliquen les seves tasques. Per plasmar la vulnerabilitat de la professió, ha explicat davant l'audiència quina va ser la seva situació després del temporal de fa tres anys. "El 2021, que hi va haver la gelada, ho va rebentar tot, no vam collir", ha descrit Jordi, que ha puntualitzat que "en un quart d'hora" els ho va destrossar tot. "Vam plantejar-nos plegar", ha expressat. Francisco ha conclòs que, malgrat les adversitats, tots dos continuen endavant "Tantes vegades caurem com ens aixecarem", ha sentenciat.

El Segrià és una de les comarques menys visitades d'El Foraster. El darrer i únic cop que Masferrer va visitar aquesta zona de la província de Lleida va ser fa gairebé cinc anys. Al cinquè episodi de la segona temporada del programa va fer parada a Alfés, un municipi de 319 habitants que, tal com la Granja d'Escarp, es va fixar en la vida al camp i la cura del bestiar.