Un mur infranquejabble en Sánchez i un Feijóo més ofensiu en el cos a cos: podria ser el títol per resumir les maneres de debatre dels dos principals líders polítics de l'estat espanyol. Un format televisiu pobre, amb poca ingerència per part de la moderadora, Maria Casado (presidenta de l'Acadèmia de Televisió) i un escenari fred, sense substància. Cap grafisme, més enllà dels temps. Cap gràfic, cap cartell, cap suport televisiu. Un debat que ha recordat, formalment, al segle XX. La lluita de les dues formacions per arrossegar-se a platós diferenciats ha acabat diluint la potència del mitjà.
El líder popular ha estat més capaç d'interpel·lar de manera més directa el socialista, però Sánchez ha decidit jugar la defensa constant. Frenar-se, tallar-se si l'interrompien. En certs moments, fins i tot, tornant-s'hi amb to paternalista. Feijóo, per la seva banda, més indignat. Ara bé, la vocalització no ha estat el seu fort.
Sánchez ha decidit mirar molt més a càmera, parlant directament a l'espectador. Feijóo, per la seva banda, se centrava en el seu rival polític. Més incisiu, molt més bel·ligerant, el candidat popular ha buscat les pessigolles a un Sánchez impassible. "Em deixa acabar?" ha estat la frase més utilitzada pel candidat del PSOE. "Estem dialogant". "Però dialogui". "No dialogarà amb mi?". "Dialoguem! Vostè ve aquí a dir-me només el que té escrit?" Són les frases més destacades de Feijóo en diversos moments de màxima tensió. Sánchez, immutable. "Em deixa?", li ha acabat responent, a dos quarts de dotze.
Ni tan sols amb el moment en què se li recriminava sobre el fet d'haver estat "ballant" en un míting 48 hores després del funeral d'estat sobre les víctimes de l'accident ferroviari de Toledo. Precisament aquesta ha estat la primera concessió de Sánchez a Feijóo. Demanar perdó a les víctimes i als familiars. Però pocs segons, perquè ja ha contraatacat amb "altres tragèdies gestionades per les administracions del PP".
Encara que en certs moments semblava el debat del 2023, on Feijóo semblava més titubejant, el líder popular ha arribat a comparar Sánchez amb el candidat dels debats dels anys noranta. És a dir, Felipe González. Una altra de les grans batalles ha estat la recriminació sobre els verificadors. Que tindran feina, s'anaven dient.
Un del moment més tens ha estat quan el candidat del PSOE li ha recriminat la gestió a Feijóo al capdavant de la Xunta de Galicia. El candidat del PP no ha perdut els papers, però ha sabut traslladar als espectadors la seva indignació. "Però què diu?". Han trigat una hora, a les onze de la nit, a trepitjar-se. El cansament ja es començava a notar.
A les onze de la nit, la bel·ligerància incrementa
"El seu govern ha fet tota mena de marranades". Onze de la nit. Feijóo marcant territori en horari de late night. En aquest horari nocturn, els dos candidats han començat a elevar el to de les discussions, més recurrents que al principi del cara a cara. A partir de llavors, Sánchez ha deixat enrere la defensa impenetrable, digna d'un pivot de bàsquet, l'esport preferit del líder del PSOE.
En una bateria de preguntes de Feijóo, ha decidit respondre. Fins a la pregunta del finançament de les seves primàries. Silenci. Per a després riure, de valent, després que Feijóo assegurés que no aconseguirien ni 131 diputats. "Això ho diu vostè". La corrupció ha estat l'element que ha brindat el moment més pervers d'un debat televisiu: "I tu també".
I la moderació televisiva?
L'escenari del Plató A del Madrid Content City, situat a Tres Cantos, ha estat un espai singular. Una espècie d'illa circular on els dos candidats es trobaven aïllats d'una moderadora i presentadora, Maria Casado, que no sortia en cap pla televisiu general. Només se la veia si se l'enfocava. De fons, anava advertint sobre el temps. En un context mediàtic i periodístic on la immediatesa forma part de la rutina de tots els ciutadans, la manca d'una verificació imminent o d'una moderació més incisiva ha estat un dels elements televisius que més es trobaven a faltar.
El paper de Casado no ha estat negatiu, però tampoc un punt d'inflexió. Introduïa les temàtiques, recordava el temps i feia d'àrbitre. Només establia certs paràmetres abans de començar els debats en certs blocs. Una de les qüestions més discutides ha estat la de la il·luminació. Blanca, digna de tanatori o de sala d'hospital.
Elements televisius irregulars i estranys
Les transicions eren complicades. Els silencis, el soroll dels papers, de les respiracions. Una tensió viscuda fins 17 minuts abans que comencés el cara a cara, amb totes les cadenes comentant el fet que els dos candidats ja s'havien assegut a plató, sols.
Una espècie d'exercici singular per a totes les cadenes que celebraven especials per al debat, retransmetent la situació com un esdeveniment esportiu. Un dels temes escabrosos ha estat la tria dels vestits, amb Sánchez perdent la partida amb una peça arrugada a la seva espatlla i uns colors que des de les xarxes han recordat a Mr. Bean.

