Encara hi ha un estigma sobre la gent que viu al carrer. La gran majoria de ciutadans, en veure un sense sostre pensa que ha estat conseqüència d'una mala vida, que la persona deu ser addicte a les drogues, que mai ha treballat i que la vida l'ha portat a aquesta situació. Poques vegades penses que pugui ser algú com tu la persona que veus tapada en un portal o estirada en un banc. La realitat, però, és molt diferent. Qualsevol pot acabar dormint al carrer, i la crisi de l'habitatge que pateix Catalunya -i més en concret Barcelona-, ha provocat situacions com les del periodista Joan-Ignasi Ortuño.

El periodista es va trobar dormint al carrer després d'haver-se jubilat als 67 anys, ja que la pensió que rep, de només 830 euros, no li permet accedir a un habitatge. De fet, va ser just després de jubilar-se que va haver de marxar del seu pis, ja que no el podia pagar. Ho ha explicat al programa "Tot es mou", de 3Cat. Una experiència que, tal com explica, el va deixar "destrossat com a persona".

Durant la seva carrera com a professional ha treballat a COM Ràdio, Barcelona TV o El Periódico, però després de jubilar-se la pensió va ser insuficient. "Em vaig trobar sol, la gent del meu entorn no entenia el patiment que experimentes. L'experiència m'ha deixat emboirat; la meva capacitat com a persona ha quedat molt minvada", explicava durant l'entrevista.

Va provar d'anar a viure a Granada just després de jubilar-se, ja que va creure que allà podria viure amb aquesta pensió, però com que no va ser aquesta la realitat, va tornar cap a Barcelona, on va viure al carrer durant uns dies. Ara viu a casa un amic, però critica que la seva situació és molt complicat que millori.

"Com que tinc una pensió, no puc accedir a ajudes. Necessito un suport institucional. No vull ser una càrrega per a ningú, però ara soc dependent", explica Ortuño. I afegeix que "per poder morir dignament, primer s'ha de viure dignament".