À punt retira a última hora la pel·lícula sobre l'assassinat de Guillem Agulló

Televisió

La televisió del País Valencià treu el film "La mort de Guillem" dos dies abans de la roda de premsa de la família per reclamar que se'l reconegui com a víctima de terrorisme

Publicat el 03 de novembre de 2026 a les 09:16
Actualitzat el 03 de novembre de 2026 a les 09:28

À Punt havia d'emtre aquest dilluns a la nit la pel·lícula La mort de Guillem, la pel·lícula sobre l’assassinat del jove antifeixista valencià Guillem Agulló a mans de l’extrema dreta el 1993. Finalment, però, va acabar retirant-lo de la graella. No és una decisió menor, perquè la televisió pública del País Valencià l'he retirat només quaranta-vuit hores abans que els pares i germana d'Agulló facin una roda de premsa a Madrid per reclamar al govern espanyol que es reconeixi al jove antifeixista com a víctima de terrorisme. 

À Punt havia anunciat al llarg de tot el cap de setmana la programació d'aquest film, del qual en són coproductors, però a última hora van acabar fent-lo caure de la graella. En declaracions a Eldiario.es, la cadena valenciana justifica aquest moviment com una reestructuració temporal de la graella, però asseguren que la finestra de prime time per a pel·lícules en valencià es mantindrà: “Per qüestions de programació s'ha decidit optar aquesta nit per una comèdia, M'esperaràs, no la pel·lícula que estava anunciada fins ahir”, argumenten des de la cadena. 

El canvi es produeix just dos dies abans que la família Agulló traslladi novament el cas a Madrid. Els pares de Guillem, Guillem Agulló Lázaro i Carme Salvador Roig, i la seva germana, Betlem Agulló Salvador, compareixeran davant dels mitjans aquest dimecres 4 de novembre a les 11 hores a la Sala Pérez Galdós de l’Ateneu de Madrid.

La roda de premsa servirà per fer pública la carta que la família ha entregat al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. En l’escrit reclamen que l’Estat espanyol reconegui Guillem Agulló com a víctima del terrorisme i alerten també del perill de la violència feixista i de l’amenaça que continua representant per a la convivència. Va ser assassinat l’11 d’abril del 1993 a Montanejos (l’Alt Millars), quan tenia 18 anys. El seu assassinat i la lluita posterior de la família han convertit el seu nom en un símbol de la denúncia de la violència de l’extrema dreta al País Valencià, però també arreu dels Països Catalans.

Escull El Món de la Tele com la teva font preferida de Google