El director de TV3 repassa els seus quatre anys al capdavant de la cadena i analitza els reptes de futur

Per Marc Larroya

Vicent Sanchis porta més de 4 anys al capdavant de la televisió pública de Catalunya, TV3. Des del seu nomenament al març del 2017, TV3 ha estat la cadena més vista tots els mesos, a excepció dels tres inicials. Si no hi ha cap sorpresa i finalment es forma un Govern a la Generalitat, aviat es posarà en marxa el procés de renovació de la CCMA i per tant, de la direcció de TV3.

Quina valoració fa del seu mandat?

D'entrada diria que estic encantat que em facin una pregunta que no sigui ofensiva, ni agressiva per començar. És difícil trobar a algú de qualsevol àmbit o mitjà, que no tingui una obsessió absoluta de les coses que no es fan bé. En canvi, les coses que es fan bé i que en són moltes, i que em toca defensar perquè afecten a la bona feina dels treballadors d'aquesta casa, mai es diuen. Per una vegada, algú em diu una cosa agradable. Haver d'acceptar la crítica sistemàtica sempre, cansa una mica, però entra dins del sou.

Dit això, jo estic content personalment. Quan vaig entrar, TV3 no era líder, anava tercera i en tres mesos ens vam posar líders. No ho adjudico només a la meva incorporació, sinó també al fet que s'havia passat per un moment complicat pel que fa als recursos i que havia afectat a la graella de programació. Però com hem reaccionat i el què ha passat després, jo crec que és un èxit. Guanyar cada mes, cada mes, durant quatre anys és molt complicat i és una de les coses de les quals em puc sentir orgullós i que he d'agrair a l'equip que treballa amb mi.

TV3 és líder perquè s’ha quedat amb tots els espectadors independentistes?

Això ho diu gent que no en té ni idea de com funcionen les audiències i és tan fàcil xerrar quan no se'n sap res... Si nosaltres tinguéssim a tots els independentistes, tindríem una audiència del 52% i seríem els més feliços de la terra, perquè seríem la televisió més vista de l'univers. Les fluctuacions d'audiència són brutals: la gent pot començar a veure el 'TN', després se'n va a Tele 5 i acaba a La Sexta o a Netflix. Moltes persones tenen criteris només d'entreteniment, en els quals la ideologia no hi pesa. TV3 és líder per què ho fem bé i millor que les altres cadenes, i per què dediquem uns esforços brutals a treballar bé. El fet de no tenir la competència d'una televisió privada i d'èxit en català, ens beneficia. Però també és cert que, quan s'ha intentat, i ho intenta TVE amb les seves desconnexions en català, o quan ho ha intentat 8tv, no ha funcionat. I TVE té els mateixos recursos que nosaltres, o més i guanyem, per tant, queda desmentida aquesta idea.

Si nosaltres no fóssim líders, ens dirien que som uns "petardos" i com que som líders ens diuen: 'No, és independentisme'. Han arribat a dir que els audímetres ens beneficiaven, que nosaltres parlàvem amb l'empresa encarregada de mesurar l'audiència a tot l'Estat i que els convencíem per ajudar-nos.. Per l'amor de Déu! Som líders i punt.

Primer deien que eres l’escollit de Convergència i darrerament que estàs al servei dels postulats d’Esquerra… Què els hi diries?

Que estic al servei del dimoni des que vaig néixer. No, la gent ha de buscar excuses o misèries per a tot, és veritat que el Consell de Govern de la CCMA es fa en base a majories parlamentàries, perquè som una televisió pública i és el millor sistema que s'ha trobat. És el Consell qui proposa el nom de les persones que dirigeixen aquesta casa fins ara. També és veritat que a partir d'ara, hi haurà un concurs i aviam què s'inventen. A mi em va nomenar un Consell de Govern i jo només em dec a ell. Si algú no ho té clar, ara ens han donat una oportunitat magnífica de saber què faig i què penso, amb unes gravacions de converses telefòniques que s'han fet sense saber-ho. Les persones gravades van dir que jo faig 'el que em dona la gana'. I si ara, diuen que em va nomenar un partit i ara ja no sóc dels seus i m'he passat als altres, m'agradaria que treguin converses amb els dirigents d'ERC, per veure què pensen de mi. La qüestió és embrutar i més en els moments polítics que estem vivint. A mi no em va posar CDC, ni ara estic al servei d'ERC.

Té poder i mana el director de TV3?

Qui firma té el poder real de maniobra i això ho fa el Consell de Govern, i està auditat. Jo sóc el responsable jurídic, civil i penal dels continguts. Ara mateix, estic sent jutjat per uns anuncis que van aparèixer a TV3, per tant, la responsabilitat és meva, el poder està compartit. Acabes acceptant el que diu el Consell de Govern i a més també hi ha un Consell de Redacció, un Consell Professional i un Comitè d'Empresa, és impossible que un faci el que li doni la gana. I també haig de dir, que en comparació amb altres televisions públiques, aquí les discrepàncies amb els treballadors són mínimes.

Descarta del tot tornar-se a presentar al càrrec de director?

Sí. Jo vaig pensar que venia per uns mesos, un any em semblava una salvatjada en aquell moment, amb una situació molt dura. N'he passat quatre i crec que la meva etapa ja està. L'únic però, és que jo crec que s'han de fer uns canvis estructurals molt importants i si d'alguna manera puc col·laborar ho faria. Però no és la meva intenció i no sé si estan disposats a fer-los.

Què es trobarà el proper director/a de la cadena al calaix?

Es trobarà que Televisió de Catalunya és una televisió vella, amb un model antic, que no està competint amb tots els canvis tecnològics del mercat, perquè l'estructura és antiga i cal un canvi radical. El gran repte del proper director/a seria afrontar tots aquests canvis amb tranquil·litat, encert i mà esquerra. L'única manera que TV3 té de sobreviure, és si fa aquests canvis que són del tot necessaris i que ja haurien d'haver començat. Si no s'han fet, és o bé per què no hi ha hagut una voluntat política i uns recursos, o bé perquè els moments polítics aconsellaven tot menys a canvis radicals a l'administració de la Generalitat.

Una de les demandes més reiterades és recuperar la potència que havia tingut el Super 3 i l’espai juvenil que en el seu dia va ser el 3XL? En quin punt està tot això?

És una reflexió 'imbècil', la gent és tan feliç que diu: te'n recordes del 'Tomàtic' i del 'Petri'...? Escolti'n una cosa, en aquell moment TVC competia amb un sol canal de televisió. Quan anaves al mercat japonès a comprar una sèrie, la podies comprar, teníem fins a 450 milions a l'any de recursos i ara, tot això ha canviat. Però ha canviat, que qualsevol mirada enrere no és més que nostàlgia, no va més enllà. És com si jo digués 'oh' quan TVE tenia 'Los Chiripitifláuticos' i el 'Capitán Tan' i tot els 'nanos' els vèiem, clar, és que no hi havia res més. Avui en dia, nosaltres tenim 9 o 10 canals de pagament infantils i juvenils i les cadenes espanyoles també, amb moltíssims recursos i nosaltres, hem anat minvant els nostre finançament. A més a més, si ara volguéssim comprar 'Bola de Drac' no podríem, perquè un d'aquests canals l'hauria comprat en exclusiva per a tot l'Estat. Però és que a més, els joves ja no veuen la televisió com abans. Ara, amb una tablet o un mòbil poden veure 50.000 ofertes diferents, per tant, convertir-se en un referent en aquest públic és una feina molt difícil, per no dir impossible. A mi m'agradaria separar la nostàlgia i veure què es pot fer. S'han de fer coses pels canals digitals i són cares. Vam calcular que fer un canal juvenil per treure el 33 i posar-lo amb Esport 3 costaria 8 milions més a l'any i no els tenim. Per tant, caldrien diners i voluntat política per veure com es pot pagar i quins canvis s'han de fer. Però encara que tinguéssim els diners, pretendre que la infància sigui com fa 20 o 30 anys, és masoquisme nostàlgic.

Per tant la fusió entre el Canal 33 i l'Esport 3 queda aparcat?

Quan hi hagi un nou govern, una de les coses que s'han de fer, és un plantejament general amb necessitat de més recursos, però com els canvis que calen, necessitaran d'una legislatura.. Mentrestant, hem de plantejar que la programació infantil i juvenil és prioritària i calen uns fons immediatament. Quan entri el nou Consell de Govern, s'ha d'abordar el canvi de model que necessita sobretot TV3 i no tant Catalunya Ràdio.

Perilla la graella de la propera temporada?

La graella general no corre cap perill, com si havia passat altres vegades.

Hi troba a faltar entreteniment a la graella?

No, aquesta és una televisió pública i una de les funcions que té, és informar amb la màxima honestedat i profunditat possible i crec que ho fem. També penso que hi ha bastant espai per a l'entreteniment, sobretot en prime time. És veritat que els magazines 'Planta Baixa' i 'Tot es mou', serien diferents si l'actualitat fos una altra. Però hem passat d'un moment polític molt dur, a un moment sanitari i social molt dur també. Ja m'agradaria que hi hagués més espai per a la frivolitat, l'entreteniment o la diversió, m'encantaria! Però no són moments fàcils per fer això. Som una televisió pública i si tinguéssim més diners i tota la graella estigués ben completa i servida, hauríem de mirar infantils i juvenils, i després el canal cultural. L'entreteniment que podem fer nosaltres té un altre nivell al que puguin fer les cadenes privades. M'agradaria fer aquest entreteniment diferent, però ara és impossible.

Creu que TV3 hauria de fer premsa rosa com havia fet en alguna etapa com a 'Les 1000 i una' amb Jordi González, veient l'èxit que està tenint la docusèrie de Rocío Carrasco que triomfa a Catalunya?

El programa de 'Les 1000 i una' o l''Àngel Casas Show', no era això que estem veient ara a les cadenes privades. Allà hi havia un 'Star system' propi, però el plantejament no era el mateix. Quan Jordi González feia televisió a TV3, hi havia una línia i uns nivells molt diferents del que es pot fer ara en aquestes televisions. Jo sóc partidari de que això és un país i per tant, hi ha d'haver de tot: una certa frivolitat, una certa alegria de viure i a vegades a Catalunya això és molt complicat perquè la gent és molt transcendent. Però quan a la gent li donen aquests productes que alguns cops són 'per morir-se', connecten amb l'audiència i molts espectadors habituals de TV3 també ho fan. Nosaltres com a televisió pública, tenim unes línies que no podem travessar mai.

Una de les grans apostes de la temporada ha estat el programa 'Nexes' amb Jordi Basté i Mònica Terribas. Què ha fallat?

Jo crec que com a experiment ha estat molt bé. Però han fallat dues coses: en programes tant importants no hi ha temps per canviar el registres d'algunes coses que no funcionen en 10 o 11 entregues, has d'anar a una segona o tercera temporada. I per això, el 'Nexes', hauria d'haver donat una mica més de resultat, que no vol dir que hagi sigut un mal resultat, però no el que esperàvem. No hem aconseguit l'audiència que volíem i ara ho estem analitzant, però nosaltres que treballem amb diners públics, tenim l'obligació d'equivocar-nos el menys possible. Però si deixem l'audiència a banda, ha estat un gran programa de reflexió, de formació i de participació.

Fa poc que han estrenat una sèrie documental sobre el judici del procés i n'han anunciat un a l'entorn de la figura de Leo Messi. El veurem entrevistant a l'expresident Jordi Pujol? Hi ha algun reportatge preparat com s'havia dit?

L'expresident Pujol cada vegada que des d'aquesta casa li hem demanat d'entrevistar-lo, ha dit que no. Només una vegada ha dit que sí, i són unes 15-20 hores d'entrevista. Hi ha una productora en aquest país que té aquesta entrevista amb el president Pujol. Per ara, no ens l'ha ofert i per tant, vull entendre que hi ha una sèrie de condicions que pesen sobre aquesta producció, que no permeten fer-la córrer ara i ens haurem d'esperar. També s'ha de dir, que el president Pujol és una persona que té 90 anys, desconec el seu estat per fer una entrevista llarga. En tot cas, ja n'hi ha una de molt llarga feta i en el moment en què la productora la posi a la nostra disposició, haurem de veure quines són les condicions i què en fem.

D'altra banda, ja hem fet un '30 Minuts' sobre el cas dels diners a Andorra de la família Pujol, d'una hora de durada. Com sol passar, la "mala llet" que tenen algunes persones, han fet que això, segons qui ho mira sigui absolutament diferent. Per uns, hem blanquejat la figura del Pujol, i per uns altres, hem fet un oprobi a la figura de l'expresident. A mi que m'ho expliquin, jo crec que va ser un gran documental i el que tenim preparat ara, és un que estudia tota la seva vida i tota la seva trajectòria, però el passarem en el moment oportú.

Respecte als documentals del judici del procés, que se n'ha parlat molt. Jo crec que va passar una història tan bèstia en quest país que un recopilatori en forma de sèrie documental és molt important. Ho va fer Mediapro i ens va posar un preu que no podíem acceptar i quan vam aconseguir un preu assequible i raonable vam comprar-ne els drets i té uns resultats magnífics d'audiència. Però més enllà de l'audiència, és important com a document.

La reciprocitat amb el País Valencià sembla ser que és un tema que no s'acaba de resoldre mai, tot i la bona relació amb À Punt i IB3. Quina és la seva aposta per l'espai comunicatiu en català?

Total. Resulta absolutament suïcida que tres països que comparteixen idioma, no siguem capaços moltes vegades de posar-se d'acord perquè aquest mercat de consum, de cultura i d'oci no funcioni d'una manera coordinada. És absolutament terrible, això no hi ha cap cultura forta que s'ho pugui permetre. Els francesos no s'ho permeten, tenen diferents països que parlen francès i treballen conjuntament i si ho pregunta a la televisió del Canadà i a les televisions públiques franceses li ho explicaran. I això, que ells no ho "necessiten", perquè el francès és una llengua molt potent. Nosaltres que som una llengua molt disminuïda per les circumstàncies polítiques que vivim de sempre, ho necessitem. Si fem acords amb À Punt i amb IB3 i ens acostumem a tenir continguts compartits amb un univers lingüístic compartit, la cultura i la llengua catalana se'n beneficiarà moltíssim. Ara, això té problemes polítics com sempre, perquè hi ha una gent que treballa justament pel contrari. Hi ha unes forces contràries que saben que fragmentat el català, és molt més fàcil acabar amb ell i que són persistents. Hem de treballar amb cura, però estic content amb l'actual direcció d'À Punt per les coses que estem fent junts. Cal seguir comprant programes conjuntament i estem aconseguint que cadascú els emeti en la variant dialectal pròpia. És una prioritat meva com a director de TV3 i com a valencià.

Què diria que ha estat el pitjor i el millor del seu mandat?

Jo diria que tot ha estat molt bé. Les 3 o 4 coses que jo volia fer quan vaig arribar, les he fet. Que eren recuperar antics companys d'informatius amb els quals havia treballat. I el millor d'aquesta casa, és veure que el talent, les ganes i la magistratura, hi són sempre, aquí es treballa molt i és una gran televisió. El pitjor, les reformes estructurals que m'hauria agradat fer, tot i que no em correspon a mi fer-les, com he explicat, i per tant, no puc dir que siguin el pitjor. Però el moment és ara, i espero que els que vinguin després ho facin i ho facin bé. Jo s'hi m'ho demanen, els ajudaré tant com podré.