Raquel Sans parla sobre la crisi matrimonial que va viure treballant a Washington: «Qui no toca fons de tant en tant?»

La periodista va tardar 15 anys a marxar de corresponsal als Estats Units tot i que sempre ho demanava als seus caps

Publicat el 30 de gener de 2026 a les 21:12
Actualitzat el 30 de gener de 2026 a les 21:13

La presentadora del Telenotícies del vespre Raquel Sans s'ha obert al pòdcast La ronda perversa, en què ha reflexionat sobre com algunes decisions professionals han marcat profundament la seva vida personal. La periodista, que ja va explicar al programa d'en Peyu, La Renaixença, que va haver de picar pedra per aconseguir marxar als Estats Units com a corresponsal, concretament li va costar 15 anys anar a Washington, ha obert un poc més la conversa al pòdcast i ha confessat que va ser una etapa complicada per la seva relació matrimonial.

La periodista explica que aquell destí era un objectiu que perseguia des de feia molts anys i, quan finalment va arribar la proposta, el seu context personal havia canviat radicalment: "La primera vegada que vaig demanar ser corresponsal era soltera i sense compromís. Quinze anys més tard, quan m'ho van oferir, pràcticament acabava de parir el meu segon fill i estava casada i amb compromís", explica Sans.

Tot i els dubtes, va optar per fer el pas per por que no se li tornés a oferir una proposta així. Els primers mesos els va viure sola a Washington, mentre els seus fills i la seva parella estaven a Barcelona. Però més tard, els nens s’hi van traslladar, però la distància amb el marit va ser més dura. 

"Qui no toca fons de tant en tant? I amb una situació així, fàcil no era, però ho vam aconseguir trampejar malgrat les dificultats", confessa la presentadora i reconeix que el suport extern va ser clau per poder tirar endavant, especialment l’ajuda de persones que es van encarregar de la cura dels infants. Tot i això, encara manté un bon record de la seva etapa a Washington.

La mort del seu pare

Durant la mateixa conversa, la periodista també ha parlat d’una experiència vital que la va marcar de manera definitiva quan era només una adolescent: la mort del seu pare. "Amb quinze anys és molt difícil de pair que el teu pare mori a casa i que no hagis pogut fer res", explica Sans. Aquesta va ser una experiència que ha condicionat la seva manera de viure i d’afrontar determinades informacions relacionades amb la mort, els conflictes bèl·lics o el patiment infantil.