La d'Oriol Mitjà és una de les veus catalanes més autoritzades per parlar sobre malalties infeccioses. Àmpliament conegut arran de la pandèmia de la Covid, els perills de la qual va alertar molt abans que la resta i pel qual se'l va titllar d'apocalíptic, es va convertir en un flagell per als responsables polítics i sanitaris. De fet, durant el seu pas com a assessor del Govern, va proposar un pla més agressiu que el de l'Agència de Salut Pública, que al final es va imposar. Amb tot, però, al darrere d'un metge i investigador especialitzat en malalties infeccioses, hi ha una persona que també lluita per la seva salut mental.

En una entrevista aquest dissabte amb Ricard Ustrell al Col·lapse de TV3, ha repassat com va viure la pandèmia i s'ha obert per explicar la seva experiència amb la depressió, que el 2021 ja va anunciar que patia. Sobre les causes, Mitjà considera que la rectitud i l'obsessió per ser perfecte en tots els aspectes de la vida, així com l'autojudici constant, el van portar a "explotar". "Ja no tenia ganes d'aprendre ni de veure els amics", ha recordat.

En aquest sentit, ha descrit que "la depressió és la tristesa profunda i no trobar un sentit a la vida". Per això, només feia que estar al llit i voler "desaparèixer". El fet de ser metge tampoc li va servir per pal·liar la malaltia, ha admès. Avui, però, encara està medicat i pateix altres trastorns alimentaris i del son. "Tinc alts i baixos", ha explicat.

Amb una naturalitat absoluta, ha reflexionat sobre el perquè de la depressió i ha analitzat que l'anhel d'èxit potser no és real, sinó que és causat per les seves circumstàncies, i que potser el que realment vol és el que volia aquell nen innocent: "afecte i tranquil·litat". Sobre la seva infantesa, a més, explica la gran exigència acadèmica com una reacció a les moltes inseguretats que tenia, entre altres coses, per la seva orientació sexual. "El dia d'avui encara em costa dir que soc gai. És molt important parlar-ne i obrir-se", ha acabat.