"La seva imatge era la prova evident d’una dona que ha patit un maltractament continuat"

Per Laura Fa

Rocío, jo et crec

Telecinco ho ha tornat a fer. La sèrie documental ‘Rocío, contar la verdad para seguir viva’ ha rebentat els audímetres. Un 33’3% de share a Espanya. Brutal! Jo que em dedico a aquest sector, més que mai havia rebut missatges esperant algun espòiler del programa. Des de dimarts tota la maquinària de la cadena havia treballat perquè tothom volgués veure el documental. I tothom l’ha vist. Que no vinguin els 'catalanets de pro' fent-se els desmenjats com si la cosa no anés amb ells. Ahir, a Catalunya, un 29,6% de share. A casa nostra també ens debatíem entre Antonio David Flores i Rocío Carrasco.

A nivell televisiu la feina va ser impecable. Els de ‘La fàbrica de la tele’, productora encarregada de la sèrie documental, són mestres creant. Quan volen donar espectacle i generar incertesa, són els millors. Ens havien preparat hores i hores, durant tota la setmana i a tots els programes, per arribar a la cita ben ansiosos. Començava ja per fi a les 22:06h. Jo ja tenia les crispetes a la mà quan escolto a Jorge Javier Vázquez sentenciant: ‘Hoy Rocío va a contar la verdad’. Salto del sofà. Ai per favor que ho expliqui ja! Ens avançava el presentador que durant la nit veuríem el Capítol 0 i el Capítol 1, però que, abans, algú havia vingut des de Suïssa per amenitzar la nit. I nosaltres a casa dels nervis. ‘Qui serà? Qui serà?’. Doncs ni més ni menys Gjon’s Tears (qui??), intèrpret de ‘Tout l’univers’, cançó que s’ha convertit en himne oficial del ressorgiment de Rocíito i que serà la candidata de Suïssa al festival d’Eurovisión d’aquest any. Switzerland, twelve points! Els de Telecinco han fet més promoció del festival en una setmana que la mateixa Televisió Española en 10 anys. Però aquest és un altre tema.

22.30h comença ja per fi el capítol 0. Impactant. L’ansietat i la respiració de Rocío Carrasco traspassen la pantalla. Se'ns fa evident que pren medicació. Ella mateixa ho explica, però no hauria fet falta. Veure-la era una prova evident de l’estat psicològic en què ha viscut i en el que viu. La seva imatge era la prova evident d’una dona que ha patit un maltractament continuat. No podia ni citar a Antonio David. No diu en cap moment el seu nom. No cal. Ens queda clar des de l’inici, que és una dona que lluita per la seva dignitat i que vol recuperar-la en el mateix espai on l'hi han aixafat. Que aquest espai és la tele? Doncs sí, i què? No és important. Res és important. És important el testimoni d’una dona maltractada incompresa per tothom. Jo soc dona i tota dona que és víctima i denuncia la violència masclista em tindrà al seu costat. Tanta lluita feminista i encara hi ha gent que dubtarà del que ella explica. Prefereixo equivocar-me que deixar-la sola. A mi no m’espereu en el vaixell dels cagadubtes. Ni una sola prova li heu demanat a Antonio David aquests anys per creure’l i ara només feu que fotre pegues al que diu aquesta pobra noia. Molts em preguntaven també què hauria cobrat Rocío Carrasco. Jo crec que més d’un milió d’euros però, que pesats sou amb això! No és important en aquest cas! Com si li paguen 5 milions! No ho fa per diners. Ho fa per buscar una justícia que no ha aconseguit per la via oficial. Els jutges moltes vegades imparteixen legalitat, però no justícia. I aquest és el seu cas. Però que ningú s’encaparri amb els diners. A nivell empresarial, el negoci està del tot amortitzat. I a nivell personal, el programa aconsegueix que res tregui protagonisme al relat colpidor de la protagonista. No es queda només en la narració, sinó que aporta peritatges i comunicats mèdics. Explica amb tant detall què ha suposat separar-se dels seus fills que deixa l’espectador amb un mal cos difícil de descriure. Al final d’aquest capítol zero, Rocío Carrasco sentencia amb una frase: ‘Quiero que se haga justícia y se sepa la verdad’. I a plató, silenci i llàgrimes. I també els caps cots. Pena i llàstima però també certa vergonya. En aquest cas potser és cert que la premsa hem col·laborat una mica en la desgràcia d’aquesta dona. Reflexionem.

00.20h comença el capítol 1. Una Rocío molt més serena comença la narració del que ha estat la seva vida al costat de l’ex Guàrdia Civil. Des del primer dia que es coneixen, ell ja va mentir-li. Va fer veure que no sabia que era la filla de la Rocío Jurado i, tot i que sembla una xorrada, esdevindrà una declaració d’intencions en tota regla. Una nena rebel que acaba marxant de casa amb 18 anys i que s’instal·la a Argentona per viure amb la seva parella. I durant aquest primer capítol una bomba que ens deixa glaçats. Antonio David va agredir-la físicament tibant-li els cabells i fent que es donés un cop a la cara amb una taula. Tot cada cop més monstruós. El relat d’ella es va il·lustrant amb imatges d’arxiu de l’època. Realització perfecta.

Doncs ja està. Ja hem vist els dos primers capítols. Ja hem estat desperts fins a les 2.30h de la matinada (quina merda d’horaris televisius tenim en aquest país!). Ja hem sentit parlar amb total normalitat del maltractament i ja hem descobert que sí, que Antonio David és un maltractador de llibre, que ha gairebé torturat a la mare dels seus fills fins al punt que aquesta ha intentat suïcidar-se perquè no hi veia sortida. No hi ha dubte. Els tertulians ho tenen clar. L’audiència ho té clar. El programa ho té clar. I ara què? Doncs jo des d’aquest humil portal, i des d’allà on pugui dir-ho, ho tinc clar: tolerància zero. És a dir, Antonio David no pot continuar treballant en un mitjà de comunicació. Els maltractadors s’han de quedar sense feina? Òbviament no. Però la tele no és una feina qualsevol. La tele és una feina amb una responsabilitat social que hem de tenir en compte. Ets un mentider? Vinga, va, no passa res. Ets un manipulador? Va, endavant. Ets un maltractador? No, això no es pot passar per alt. Que no hi ha sentència? I què! Què més necessiteu? A Bretón se’l va absoldre de maltractament psicològic. Tenim una societat masclista amb un sistema judicial no educat en perspectiva de gènere. Però jo aquesta perspectiva si que la vull tenir i, per tant, no vull a un maltractador al meu costat. Molt em temo que no serà així. I que tindrem Antonio David per estona. El voldran a plató, encarant-se amb tothom i donant-li la volta a tot el que va dir la seva ex dona. Televisivament és magistral tot plegat. Genera tant rebuig com interès. Detestem a aquest personatge, però molts volem la seva reacció. A nivell moral em genera més dubtes. Haig de compartir plató amb ell si penso tot això? Hem de donar-li dret a rèplica? Sense sentència, podem sentenciar-lo nosaltres? Hem de deixar que públicament continuï maltractant Rocío Carrasco? Jo segueixo tenint-ho clar, els seus dies a la tele haurien d’acabar-se.