El col·laborador de "Sálvame" es va sincerar sobre els seus mals hàbits: "Estava fet un desastre"
Kiko Matamoros va ser un dels protagonistes de la gala de Supervivientes d'aquest dimarts a Tele 5. El tertulià de Sálvame es va salvar per tercera setmana consecutiva de la nominació i va protagonitzar el conegut pont de les emocions. Una prova en què els concursants s'enfronten a algun dels moments més durs del seu passat com les pors, les decepcions o la mort. Però el relat que mes va impressionar va ser quan va parlar de les seves addiccions a les drogues i els seus efectes devastadors.
"He jugat amb la mort, he jugat a la ruleta russa perquè he entès la vida com una aventura. He jugat al límit. La gent sap que he estat 50 anys addicte a la cocaïna. No presumeixo de res però vull que la gent sàpiga que estic en una fase de recuperació, que vaig iniciar un mes i mig abans d'entrar al concurs", va explicar Matamoros.
El concursant també va revelar les greus seqüeles que el consum continuat de drogues li ha provocat: "Tenia la mucosa gairebé necrosada. La droga és possible que no mati tan violentament com es diu, però la droga mata i fa molt mal".
Tot i això, Matamoros va celebrar que a l'illa d'Hondures continua amb el tractament. "Estic seguint un tractament aquí, que vaig començar un mes i mig abans de venir. Ja ni ronco, ja puc respirar, he recuperat el teixit mucós, que tenien por els metges que fes necrosi. Estava pàl·lid, sense reg, inflamat, no m'entrava aire pel nas... un desastre". El de Tele 5 també va reconèixer que el tabac ha estat un altre dels seus vicis. "He estat fumador de tres paquets diaris de tabac durant 40 anys".
"No em queda gaire temps de vida"
Amb aquestes contundents revelacions dels seus mals hàbits, el concursant no es va mostrar gaire optimista amb el seu futur: "No em queda molta vida perquè tinc 65 anys. No vull ser pessimista, però la vida que em queda per davant sé com, amb qui i en quina circumstància la vull viure. Vull gaudir dels meus nets, dels meus fills i de la meva parella".
