Jordi Robirosa i Dejean (Barcelona, 1958) és un dels periodistes més emblemàtics de la història moderna de TV3. Home de bàsquet, els seus programes i retransmissions, especialment del Barça i de l'NBA, han marcat generacions de joves que van créixer veient i escoltant partits en llengua catalana. El periodista i locutor esportiu, de 67 anys, va entrar a treballar a Televisió de Catalunya l'any 1985, des d'on ha conduït programes tan mítics com Basquetmania, NBA Total, l'NBA.cat o va participar en diversos espais esportius de la casa. Amb la seva veu ha retransmès més de 3.000 partits. El novembre de 2023 va ser designat membre del consell assessor de 3Cat, a proposta conjunta de PSC, ERC, Junts i En Comú Podem.

En aquesta conversa, fa una mirada retrospectiva a un llegat de bàsquet en català que ha deixat empremta en comunicadors, periodistes i amants d'aquesta disciplina. Robirosa es jubila i, confessa, no ha tingut el final que hauria volgut. Apassionat defensor del català i de la seva supervivència, ens rep al que ha estat casa seva tant de temps, a les instal·lacions de TV3, per analitzar la situació actual de la televisió pública, l'estat de salut de l'idioma entre els joves o fer una anàlisi crítica sobre diverses decisions de la CCMA.

Com es troba?
Estic molt bé. La situació és estranya, perquè ara sí que sé que vaig a llocs que ja no hi tornaré. Aquest final se m'està fent una mica llarg.

Per què?
No és perquè desitgi acabar, sinó perquè realment vaig a molts llocs que sé que no hi tornaré més. Ara fa uns dies, haver fet l'últim partit amb el Nacho [Solozábal], em va fer molt de respecte. Són 30 anys. 30 anys i centenars de transmissions junts. Estic bé, perquè crec que ja ha arribat la meva hora, ja està.

Era el final que desitjava?
Hagués desitjat un altre final. El final que hagués desitjat de la meva carrera hagués estat fer transmissions d'Eurolliga, fer ACB... No em cauen els anells per fer bàsquet femení. M'encanta. Sempre l'he fet. Sempre. Però, clar, a mi m'hauria agradat fer competicions al màxim, màxim nivell, com sempre havia fet. No és el final que jo havia desitjat.

El BAXI Manresa li va fer un homenatge i no serà l'únic, segurament. Com els viu?
A mi m'agraden que em facin homenatges que surtin del cor, com aquest de Manresa. Sempre explico a les classes de màsters de periodisme que desconfiïn dels periodistes que diuen que no els agrada això, perquè menteixen gairebé tots.

Al Tot es mou va deixar clar que seguia com un gínjol.
Bé, això era una broma, eh? Treballo en una televisió pública, i això s'ha acabat. De fet, jo he estirat dos anys, eh? Podria estirar un any més, però ja havia dit que als 67, que són els que faré d'aquí a un mes i escaig, ja era el límit, ja està bé. Crec que ja n'hi ha prou. Si m'haguessin dit que algú més jove i que ho fes bé agafaria la meva plaça, ho hauria deixat abans.

Amb la perspectiva de tots aquests anys, com analitzaria la situació actual de TV3?
Una de les coses més greus és haver perdut grans drets televisius. Com en el bàsquet. Hem perdut l'ACB, l'Eurolliga... Què significa això? Que si el bàsquet és un esport amb molt públic jove. Aquesta gent, si el vol veure, no ho pot fer en català. Ho ha de veure en castellà o en anglès. Això és una rèmora importantíssima per a la llengua. Crec honestament que des de la tele s'haurien d'haver forçat més. L'esport també és audiovisual i ens hem equivocat no considerant-ho.

A més, Catalunya és una gran terra de bàsquet. Generacions s'han criat amb transmissions en català.
Correcte. Catalunya té un poder molt gran. Especialment formatiu. Clubs de barri o professionals, nois i noies... Som els millors.

Gràcies a que TV3 retransmetia en català aquest esport, vostè ha notat l'arrelament i evolució de la cultura del bàsquet.
Tot ajuda. Anys enrere tu anaves pel carrer i als joves els senties enraonar en català amb facilitat. Ara és molt difícil. Probablement el sàpiguen, probablement el parlin, però no tenen el costum d'enraonar-lo. El fet, per exemple, d'haver eliminat transmissions en català ajuda a tot això, evidentment.

És un problema haver perdut, també per exemple, certa animació o ficció en català?
La pèrdua d'arrelament del català en part ve des de l'audiovisual, però també crec que ara s'estan fent coses positives, com la plataforma 3Cat. Ara bé, hem perdut una sèrie d'anys, insisteixo, com en el tema dels drets televisius. També crec que ens estem posant les piles, com amb el futbol femení. Fins i tot alguns partits dels nois, que ho demostren. Els anys perduts són molt difícils de recuperar, però.

Com es canvia, realment?
Nosaltres, quan érem joves, teníem una implicació amb la llengua molt gran perquè havíem patit discriminació molt potent. Però nosaltres no podem demanar als joves que tinguin la mateixa implicació de nosaltres perquè no la tindran, perquè és normal. Aleshores, què hem de fer? Donar-los les coses mastegades. Què significa donar les coses mastegades a un jove? Doncs que pugui veure un Barça-Panathinaikos en català. Que pugui veure l'NBA en català. I que pugui veure un Girona-Lleida en català. I sobretot, que no ho hagi de fer en castellà, amb una locució feta a Madrid.

Des d'Esports com van conviure amb aquesta pèrdua de drets televisius i retransmissions?
Fèiem el que podíem i ho vam fer bé. El Manresa i el Joventut en competicions internacionals, el Barça femení... Si nosaltres volem fer un partit com La Seu d'Urgell contra el Girona i que la gent ho vegi pel Canal 33 hauria estat important que el dia abans féssim un partit d'Eurolliga. Enmig de la retransmissió el promocionàvem. Tots entràvem en un objectiu comú i compensàvem audiències. He lluitat molt per mantenir transmissions de bàsquet en català. M'he manifestat públicament, però durant anys no m'han fet gaire cas.

Un Barça contra el Joventut no es podria haver retransmès per TV3?
Segurament. Hem retransmès altres partits, com les finals de l'Eurolliga. Però és clar, aquell dia del 2010 el van veure un milió de persones. Per exemple, el partit de fa poc entre els dos equips, en una franja on TV3 no té gaire audiència segurament hauria donat resultats. Això s'estudia partit a partit, però sense els drets no hi ha cap possibilitat.

Com valoraria la seva trajectòria periodística?
Intensa. He pogut veure moltes coses, però el periodisme ha canviat molt. Algunes per bé, altres per malament. La immediatesa és clau. Quan vaig anar a veure Pau Gasol debutar a l'All-Star vam aconseguir unes imatges boníssimes. Vam trigar catorze hores a poder-les enviar. Ara seria immediat i de franc. Ens vam gastar molts diners amb els satèl·lits. Què hem perdut? El concepte d'enviat especial. Quan vaig entrar a la televisió no es feia cap transmissió si no era in situ. Ara es fan més des del locutori, des d'aquí. És més barat.

Era diferent.
Viatjava per fer reportatges. Quan van venir els jugadors del Dream Team a Barcelona el 1992, els vaig entrevistar a tots. L'últim cop va ser els comiats del Marc i del Pau a Memphis i a Los Angeles. Abans anàvem a tot. I això s'ha perdut. És una pena.

Ha notat el caliu del públic i de la gent per aquella feina de bàsquet i NBA en català?
I tant. Hi havia molta gent que ho mirava. El seguiment era immens. Un programa d'aquestes característiques seria molt difícil de fer. Ensenyàvem imatges diversos dies després, ara es poden veure al cap de pocs minuts. M'agrada caminar pel carrer i moltes vegades em donen les gràcies per la trajectòria. Des de nois joves fins a persones més grans. Això li haig d'agrair al Tatxo Benet, que va decidir que la secció d'esports fos internacional. Em va preguntar què tal el meu anglès, jo li vaig dir que molt bé. No en tenia ni idea. I em va demanar que si hi anava entrevistés a Michael Jordan, Larry Bird i Magic Johnson. Li vaig portar les tres.

Com ha canviat la relació amb els jugadors?
Ha canviat molt. Quan fèiem partits fora, anàvem a fer una cervesa amb els jugadors al migdia. No entrenaven abans. Ho havia fet amb Jordi Villacampa, Josep Maria Margall, amb l'Epi, el Nacho Solozábal, amb l'Audie Norris... Això és impossible ara. Entrenen, no surten de l'habitació, una diferència generacional. Tenien la meva edat. Jo puc fer un cafè amb el Pau Ribas o el Satoransky. Però que haig de fer jo ara? Entre altres coses no beuen ni una cervesa, és horrorós.

Ara hi ha filtres, també.
Abans no hi havia caps de premsa. T'havies d'espavilar i parlaves directament als jugadors. Això és una rèmora. El que m'agradava era el contacte directe, això s'ha perdut. 

Recel amb la premsa?
Sempre hi ha estat. He vist sidrals importants per coses que van ser publicades i van provocar terratrèmols. El problema són els comunicats del club o haver de passar per caps o les rodes de premsa. El bàsquet, però, és diferent d'altres. Els jugadors tenen més discurs. O tenim el fet de poder parlar als vestidors. 

Vostè no s'amaga que és un gran defensor i activista per la llengua. Quins són els mals que afecten el català actualment?
Hi ha una sèrie de coses que han fet molt de mal. Ciutadans, per exemple. Ara han desaparegut, però ja han fet la feina: desacreditar el nostre idioma, que sigui prescindible o que fins i tot que sigui desagradable. Ho fan certs polítics que no han parat de tirar merda contra el català. Això ha quallat. Els joves, si ja parlen castellà, per què han de parlar català? Quan jo estudiava havíem de parlar castellà, però tots sortíem al pati a parlar català. Ara la batalla està perduda. En poques generacions, la llengua catalana serà residual. N'estic convençut.

Tan dur?
Afortunadament, jo no ho veuré. Patim un procés de substitució del català pel castellà que no té aturador. La immersió lingüística està fallant, no ha parat de rebre fuetades per tot arreu, especialment per polítics de dreta i extrema dreta. Al carrer estarà perdut. En ple franquisme anaves per Les Corts, Gràcia o Sarrià i no escoltaves ningú que no parlés català. Ja ni et dic Vic, Manresa, Olot... Ara? A la que perdem la connexió de pares i fills, estem morts. Soc molt pessimista. 

I ara què?
No abaixaré els braços. Lluitaré, però la batalla social es perd amb coses com deixar de tenir retransmissions de bàsquet en català.

També es va mullar sobre el nou delegat a la Catalunya Nord.
És molt fàcil, l'anàlisi. És com col·locar Donald Trump a dirigir una comissió contra el canvi climàtic. Com posar l'Abascal a lluitar contra l'homofòbia. Però de què estem parlant? Com posen un individu que nega fins i tot el nom de Catalunya, a Catalunya, quan és oficial? És un tema que domino gràcies al rugbi, on escoltes més enraonar català i on el sentiment catalanista és més profund. Si ja els treus el nom... Em sembla inaudit.

Parlant d'això, vostè és actiu a xarxes. Aquestes ajuden a la llengua o a l'esport?
No ho sé. Les utilitzo des d'un punt de vista personal. No les faig servir com a treballador de TV3, que ja sé que ho soc. Ho faig com a Jordi Robirosa. Ara bé, jo sempre he dit públicament que soc independentista i reivindico el meu dret a ser-ho. Els pregunten als periodistes de TVE si són espanyolistes? Jo soc independentista com centenars de milers de persones. 

TV3 ha rebut moltes crítiques en els últims anys. Com les ha viscut?
Primer va existir un moment d'efervescència. Tothom estava per TV3. Sempre hi ha hagut crítiques, algunes segurament fundades, però moltes han intentat destruir la influència de TV3. La televisió és líder des de fa anys amb molta diferència, parlant un idioma que la meitat de la població no el parla. Això és brutal. Si et vols assabentar d'alguna cosa has de posar TV3. Fins i tot els seus detractors ho fan. Som un país en el que el programa més vist són els informatius. Ni La isla de las tentaciones ni collonades. Això també genera fred de peus i tallar ales.

Ha vist aquestes vexacions sobre la televisió que parlen sobre "la seva" i no "la nostra"?
TV3 és una televisió catalana i, evidentment, catalanista. Com TVE és espanyolista. Defensem el que és nostre. El problema és que només fer-ho tot en català ja és un posicionament polític i no hauria de ser així. Passa perquè hi ha personatges que tenen la llengua com una arma política. Saben que si tallem les arrels de la llengua es tallen moltes altres coses.

I com valora el nou projecte en català d'RTVE?
Positiu, molt positiu. Un canal públic íntegrament en català? Home, fantàstic, fabulós! Ho vull veure, que continuii d'aquí a dos anys.

A TV3 li falta competència?
Segurament, ja es va intentar amb 8TV. Com més canals en català, millor. Tant de bo Antena 3 o Telecinco fessin programes en català i que a Catalunya només ho fessin en català. Després que parlin del que vulguin. A mi m'agradaria que el fet de parlar en català no fos una qüestió política. L'únic futur de l'idioma és la independència. 

Com es planteja l'endemà d'una llarga vida laboral?
Vull ser feliç. La felicitat te la donen moltes vegades una conversa amb un amic, passejar amb la mestressa, llegir un llibre i tocar la pera de tant en tant. Jo seguiré l'esport igualment, m'agrada molt. Vaig pel carrer i veig uns nanos jugant a bàsquet i m'aturo a mirar-los. 

Es penedeix d'alguna cosa?
El final, com he dit, m'hauria agradat d'una altra manera. Estic satisfet, però. Ara bé, tornar a tenir vint anys? No, aquell temps ja ha passat. Ara és una altra època. És la part final de la meva vida? Perfecte, no tinc cap intenció de morir-me. Ara toca una altra època i sou uns altres que hem de venir a treballar. I ho fareu millor. Encara escric a mà, el meu temps ja ha passat. Jo enraono molt bé. L'ordinador no se m'obre, a vegades. Ja està.