Colpidor relat del corresponsal de Catalunya Ràdio als EUA: "Cada dia hi ha tirotejos"

"Al voltant de casa meva maten gent cada setmana. Ja estic acostumat a sentir les sirenes", ha explicat el periodista Francesc Garriga

Publicat el 15 de febrer de 2024 a les 18:11
Actualitzat el 25 de febrer de 2024 a les 23:17

Ricard Ustrell ha viscut una colpidora entrevista amb l'actual corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units, Francesc Garriga (41), arran de la publicació del seu llibre "A Washington amb paracaigudes". L'expresentador del Club de la Mitjanit i l'Onze d'Esport3, ha explicat a El matí de Catalunya Ràdio que fa poc més de dos anys va decidir marxar però que no va ser una decisió gens fàcil.

"No coneixia a ningú. Vaig arribar a Washington durant l'època de la covid. I recordo els primers dies quan es feia fosc i em deia: 'No tinc ningú amb aqui parlar.'", ha relatat. "És impossible fer-se amic dels periodistes nord-americans. La ciutat és molt dura en aquest sentit. Nosaltres no podem oferir-los res. En canvi, si jo treballés a la CNN sí que tindria amics", ha sentenciat.

View this post on Instagram

A post shared by Francesc Garriga (@fgarriga0)

"Al voltant de casa meva maten gent cada setmana"

Garriga també ha deixat sense paraules relatant com és el dia a dia a la capital estatunidenca i la convivència amb les armes. "Cada dia hi ha tirotejos. Jo visc a Washington, al centre, i al voltant de casa meva maten gent cada setmana. Trets de pistola... I no em sento insegur, eh? Ja estic acostumat a que quan sents les sirenes i veus que hi ha més de tres cotxes de policia, és que hi ha hagut un tiroteig. La nit de Nadal de fa dos anys vam sortir a sopar amb els companys periodistes, i quan vam sortir del bar a les dues de la matinada ens vam trobar el carrer tallat... i efectivament acabaven de matar dues persones", ha explicat.

El corresponsal també ha explicat la crua realitat de la sanitat nord-americana: "Les històries de gent que s'ha arruinat perquè han tingut un càncer són molt habituals. Però no s'hi posa remei perquè no volen. Són molt indiviualistes i competitius. Si tens un problema és complicat. Ells diuen que no volen pagar la salut pública d'un gandul que no treballa". És per això que assegura que "et trobes gent de 80 anys que encara treballa".