Amazon Prime Video col·loca Barcelona al centre de la seva nova sèrie: Day One, una producció de la mà del Mobile World Congress i que situa l'espectador en un thriller on la fi del món es pot iniciar des de la capital de Catalunya. Un repartiment de luxe posa cara a aquesta minisèrie de sis episodis que, malauradament, prometia molt més del resultat final. La mescla d'ingredients és atractiva, hi ha elements per a l'eufòria i diversos rampells de qualitat, però el resultat final és irregular i la sensació final és d'haver vist un producte que mereixia molt més per les circumstàncies, les eines i el potencial que desprèn una marca com la de Prime Video.
Fem-nos una idea del repartiment: Alex González, Alba Planas, Jordi Mollá, Iván Massagué, Mireia Oriol, Mercè Martínez, Àgata Roca, Peter Vives, David Selvas o Xavi Francès són alguns dels noms que conformen aquesta nova ficció de Prime Video sota la direcció de Víctor Cuadrado i Marta Pahissa. El panteó és notori, però el resultat, insistim, és insatisfactori. En primer lloc, la premissa és atractiva, però les resolucions són pobres.
Una tecnologia pot sacsejar el món i posar-li fi tal com el coneixem (com ens mostra un Mollá que, de magnat tecnològic, no ho fa gaire malament, però certa apatia se li nota massa a través del personatge). Ulises, el personatge de González, esdevindrà com el primer heroi per intentar salvar el planeta, sortint de la seva cova emocional i tecnològica. Realment, el paper heroic l'acabarà desenvolupant el personatge de l'Alba Planas.
Precisament el conjunt de personatges no acaba de quallar en aquest thriller amb el gènere del terror tecnològic de rerefons. Encara que els creadors i guionistes hagin aconseguit, amb encert, plantejar certa tonalitat de grisos en els comportaments i paisatges mentals dels protagonistes (siguin suposadament malvats o no), el substrat de tot plegat fa la sensació d'haver-se quedat en la superfície d'una qüestió tan fonamental i intrigant com és l'abús tecnològic per part d'una empresa multimilionària.
La Barcelona del futur a curt termini és interessant de veure, però també genera aquestes dificultats de visionament: fins a quin punt podríem haver col·locat el límit de la tecnologia? Hologrames? Robots? Dispositius i aparells amb dubtosa aparença futurista? Certes decisions estètiques xoquen prou amb l'argument per desestabilitzar l'espectador. La sensació constant és estar veient una espècie de telefilm d'alt nivell, però que no ha superat aquesta subcategoria.
Sense llevar-li mèrit a certes actuacions (Ivan Massagué no sap fer un paper dolent), el rerefons de les vides personals dels personatges no acaben sent prou satisfactòries per a comprar-li el paral·lelisme amb el thriller tecnològic, polític i social. Ni en parlem de veure una sicària corrent pels carrers del 22@ al Poblenou. Day One és una aposta atractiva amb una premissa interessant, però que va perdre força per l'aigüera a través de certes decisions creatives, de guió i d'execució. Ara bé, la seva capacitat de ser pionera en un tema d'estricta actualitat hauria de ser raó suficient per generar debat i per provocar el seu visionat.
