Héctor Alterio, un dels grans noms de la interpretació hispanoargentina, ha mort aquest dissabte a Madrid als 96 anys, segons ha informat la seva família en un comunicat difós per Pentación Espectáculos. Alterio, considerat una figura clau del cinema i el teatre tant a l’Argentina com a Espanya, deixa una trajectòria immensa i reconeguda internacionalment. Pare dels també actors Malena i Ernesto Alterio, va continuar actiu fins als seus últims anys.

Nascut a Buenos Aires el 1929, Alterio va debutar sobre els escenaris el 1948 amb Prohibido suicidarse en primavera, d’Alejandro Casona. Després de superar els estudis d’Art Dramàtic, va fundar la companyia Nuevo Teatro, des d’on va impulsar la renovació escènica argentina durant la dècada dels seixanta.

Des del seu debut amb Todo sol es amargo, va participar en nombroses produccions que van marcar una nova etapa del cinema argentí, col·laborant amb directors com Leopoldo Torre Nilsson. No obstant això, la seva vida va fer un gir el 1975, quan es va instal·lar a Espanya després de rebre amenaces de mort per part de la Triple A, la banda paramilitar d’extrema dreta. A partir d’aquell moment, va començar una fructífera relació amb el cinema espanyol.

A l'estat espanyol va treballar amb alguns dels cineastes més destacats: Jaime Chávarri, amb A un dios desconocido (Concha de Plata del Festival de San Sebastià; Pilar Miró, a El crimen de Cuenca; o Jaime de Armiñán, amb la mítica El nido, nominada a l’Oscar el 1980. També va deixar empremta en títols ja clàssics com Cría cuervos, Asignatura pendiente, Pascual Duarte, La escopeta nacional o Las huellas borradas.

Malgrat establir-se a Madrid, Alterio mai va desvincular-se del cine argentí. Va participar en quatre de les primeres pel·lícules del seu país nominades als Oscars: La tregua (1974), Camila (1984), La historia oficial (1985) i El hijo de la novia (2001).

El seu últim treball al cinema va ser Due uomini, quattro donne e una mucca depressa, de la directora italiana Anna di Francisca, estrenada el 2015. La seva carrera va ser reconeguda amb nombrosos guardons, entre ells el Goya d’Honor 2004, que va rebre de mans dels seus fills.