El minuto heroico: Yo también dejé el Opus Dei ha estat la sèrie documental de més èxit del cap de setmana a la plataforma Max. Dirigida per Mònica Terribas i Laura Sisteró, el projecte -que encara té capítols per estrenar- explica el testimoni de fins a tretze dones que van patir abusos, assetjament i agressions per diverses institucions controlades per l'Opus Dei. És la primera sèrie documental que ha aprofundit en el tema després d'una recerca exhaustiva. Abans de la seva estrena a la plataforma propietat de la Warner, l'Opus Dei va emetre un comunicat on carregava contra el seu contingut i els seus creadors. Aquest dilluns, però, aprofitant que Terribas és tertuliana d'El Món a RAC1, Jordi Basté l'ha instat a respondre el text de l'entitat eclesiàstica fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer.
Fil per randa, Basté i Terribas han repassat el text de l'Opus Dei (que podeu llegir aquí). "La plataforma d’entreteniment Max ha estrenat una docusèrie on s’entrevisten dones que relaten experiències negatives mentre van formar part de l’Opus Dei, moltes de les quals eren ja públiques", van escriure des de l'entitat. Terribas, incisiva, ha deixat clar que totes les dones "expliquen la seva vida" i a més, els pregunta, a l'Opus: "Si ja es coneixien, per què no es van reparar els danys?".
"El documental és rigorós i exquisit. El que vull és que les persones que hi són a dins es mirin de posar en la pell de les persones que han patit aquests abusos. Mai s’han volgut qualificar de malvades" ha deixat clar Terribas als micròfons de RAC1, davant les crítiques exposades en el comunicat de l'Opus Dei. La institució va assegurar en el text que no els van oferir respondre les crítiques de les dones que exposaven els seus testimonis, però la periodista catalana ho ha negat de manera categòrica.
"Jo els oferia ensenyar-los el que elles deien i que el Prelat tingués l’oportunitat de respondre-hi. I em van respondre que necessitaven més informació. Llavors jo els demano que signin un document de compromís de no difondre el que els expliquen fins que s’estreni. Ells decideixen no fer-ho", ha relatat, on ha deixat en evidència les paraules de l'Opus que asseguraven que "en quatre anys no havien contactat amb ells" i només "un cop al final quan ja tot estava tancat".
Un documental d'èxit
El primer episodi es titula La crida de Déu i explica l'experiència d'aquestes dones en el moment de ser reclutades per membres de l'Obra. Un procés llarg i gradual, que comença amb un contacte amistós per assistir a clubs d'estudi o a trobades relaxades fins que arriba el moment crucial: ser "pitades". Pitades és un terme que se sol emprar a l'Opus per definir la sol·licitud formal d'entrar en una organització en què hi ha diverses categories de membres, com els supernumeraris (els membres que viuen amb la seva família) i els numeraris (cèlibes que viuen en residències de l'Obra).
La figura de numeràries auxiliars és una de les que són descrites al documental. Són les dones que solen dur a terme les tasques domèstiques de neteja i cuina, en residències on homes i dones viuen separadament. Una de les protagonistes explica com, quan va dir que creia que la seva vocació era ser supernumerària, és a dir, ser-ne membre però construir la seva pròpia vida familiar, va escoltar com a resposta: "Això és només mitja vocació".
Un dels qui intervé en la sèrie és el periodista Gareth Gore, autor del llibre Opus, una radiografia molt crítica de l'Obra, que explica en la sèrie com el fundador recomanava que es reclutés sobretot gent jove: "No perdeu el temps amb persones de més de 25 anys".
El testimoni de les 13 dones, d'edats diferents i països també diferents, conforma un mosaic dur, amb una història explicada amb un ritme que atrapa l'espectador, amb moments colpidors, com la jove que explica com, condicionada per un ambient carregant, en el transcurs d'una visita al santuari de Fàtima, va demanar davant la verge la seva entrada a l'Opus. La noia plora quan relata aquest moment.
Es recreen en el documental, de la mà d'una convincent Claudia Traisac, moments i vivències de les tretze protagonistes, que comença amb aquell primer moment heroic, quan salten del llit per besar el terra i pronunciar la paraula "Serviam!" ("et serviré!), abans de posar-se sota la dutxa freda. Els testimonis expliquen com les petites mortificacions formen part del dia quaotidià dels fills d'Escrivá, i com d'essencial és el proselitisme o "l'apostolat" per créixer els seus rengles.
