Iván Morales és una de les figures més polivalents de la cultura audiovisual catalana. Actor de televisió, cinema i teatre, les seves empremtes apareixen en guions, però especialment en obres de teatre. Una d'elles és Esmorza amb mi, estrenada a la Sala Beckett el 2018. Ara, set anys després, ha decidit estrenar-se al món del cinema com a director adaptant la seva pròpia peça en una òpera prima que reflecteix en quin bon estat de salut es troba la indústria catalana. La pel·lícula arriba a les sales de cinema de Catalunya aquest 12 de juny de la mà de Filmax.

Esmorza amb mi, la versió cinematogràfica del 2015, és una pel·lícula sincera, arriscada, creativa, a estones pretensiosa, però amb altes dosis d'emoció gràcies a un repartiment immens. Morales aconsegueix aglutinar tres grans intèrprets catalans que se sumen a una Anna Alarcón que ja va treballar amb el director i dramaturg al teatre barceloní.

Álvaro Cervantes -un dels millors actors de la seva generació, en un estat de gràcia actual que és per donar-li tots els premis i deixar passar les gales-, Ivan Massagué i Marina Salas conformen un pòquer de protagonistes interessant per les formes en les quals desenvolupen els seus respectius personatges, però encisador per la manera en la qual arriben als darrers compassos del viatge cinematogràfic que ens proposa Morales. Oriol Pla, en un paper pràcticament terciari, és el colofó artístic -tot el que toca ho fa bé- a una entrada triomfal del director al món del setè art.

Una història de vides creuades

La pel·lícula explica la història de quatre personatges en el format de vides creuades. Tots ells estan interconnectats per diverses qüestions, però l'amor és transversal en la història i la nostàlgia barrejada amb els anhels de futur és la penitència que han de pagar tots els protagonistes. 

La Natàlia (Alarcón) pateix un accident que l'ha deixat en cadira de rodes durant un temps. Quan és a l'hospital es troba amb en Salva (Massagué), un amic seu de l'institut que ha decidit centrar-se i deixar enrere una vida delictiva. La parella d'ell és la Carlota (Salas), una persona que es recupera d'una vida marcada pels excessos i l'autosabotatge. Ella, per la seva banda, fuig d'una obsessió juvenil que té per l'Omar (Cervantes), un compositor de música pioner al seu barri però que va llançar la seva carrera per la borda. Aquest darrer tanca el cercle de tots quatre per la seva relació fugaç amb la Natàlia. 

La meravella del guió de Morales, adaptat de l'obra teatral amb l'ajuda d'Almudena Monzú i Marta Armengol, és la capacitat per cuinar a foc lent una història que comença a un ritme pausat, a estones pràcticament congelat, per acabar baixant per un pendent vertiginós. Encara que tots quatre gaudeixen d'escenes i moments esplèndids, certa escena que aglutina Cervantes i Salas (tots dos en una forma interpretativa per donar-los a menjar a part) en un mateix espai va acabar-me de certificar una de les millors pel·lícules catalanes del 2025 i, segurament, dels darrers anys.

Una de les millors virtuts de la pel·lícula és que mostra una introspecció a cor obert de les emocions de tots els seus personatges, però en cap cas la perspectiva de Morales pretén jutjar els seus propis protagonistes. No condiciona la mirada de l'espectador, només radiografia moments, converses, caràcters i esculpeix certes personalitats que, encara que entrin en contradicció amb si mateixes, acaben convergint en una conversa interior que cala en l'espectador. Si a tot això li sumes una banda sonora amb Lia Kali com a principal artífex, la cirereta artística del pastís està servida.

Estrenada al Festival de Màlaga com una de les integrants de la delegació catalana que va conquerir la mostra andalusa de cinema, Esmorza amb mi és una de les grans apostes per a totes les travesses de premis dels Gaudí i, qui sap, en altres guardons com els Feroz o els Goya.

Al certamen va rebre 4 Biznagues de Plata: Millor pel·lícula espanyola, Millor interpretació femenina (Anna Alarcón), Millor interpretació masculina (Iván Massagué) i Premi del Públic. La pel·lícula també es va poder veure en el D'A, Festival de Barcelona. El film és producció de Distinto Films, Medina Vilalta & Partners/Dos Soles i Desarrollos Mediáticos Internacionales/WKND. Té finançament de l'ICAA, ICEC, Europa Creativa MEDIA i la participació de 3Cat, Filmin i l’Institut Ramon Llull.

Morales, des de Màlaga, reivindicava en una entrevista a l'ACN, els clars motius de la seva òpera prima. El director tenia molt clar que la seva primera pel·lícula havia de ser "una carta d’amor" a la gent amb la qual s’ha criat, ha anat a l’institut, els seus veïns..., són persones que no veu retratades i si ho estan és amb estereotips, lamenta.

"Hi havia una reivindicació de parlar d’una generació invisibilitzada, una classe social menyspreada". Aquest retrat i aquesta reivindicació són palpables a la pel·lícula. Especialment per a tota aquella generació nascuda entre els anys 80 i els 90 a les grans ciutats de l'Àrea Metropolitana. Esmorza amb mi és una pel·lícula notable i notòria. No és un plat fàcil de digerir, però és un àpat que requereix valentia i et premia amb una experiència que deixarà empremta. 

Entra al sorteig de 5 entrades dobles per anar a veure la pel·lícula a qualsevol cinema de Catalunya que la projecti a partir del 13 de juny.