L’amor és el tòpic per excel·lència. Kogonada es llença amb A Big Bold Beautiful Journey a tractar un dels temes més universals que existeixen i ho fa introduint una trama de fantasia. Una proposta arriscada, que ja havíem pogut experimentar en films com About Time, i que podria haver casat millor del que hauríem esperat. Doncs no.

Un gran viaje atrevido y maravilloso és un film un relativament pretensiós i arriscat que intenta emocionar el públic removent el passat dels dos protagonistes. Al llarg de la pel·lícula, els personatges es fan aquella eterna pregunta que tantes repetides vegades hem vist al cinema: com hem arribat a ser com som? Colin Farrell i Margot Robbie, la gran parella protagonista, intenten respondre-la a través d’aquest viatge que promet el títol del film. Poca picaresca i poca imaginació per a l’espectador, vaja. Però és en aquests diversos viatges entre el passat i el present que l’espectador realment acaba perdent-se i no acaba de saber ben bé què li estan intentant explicar.

Robbie i Farrell, dos actors de gran renom, no acaben de trobar-se enmig d’aquests diàlegs que ja ens han repetit fins a l'avorriment en altres pel·lícules. El guió fa voltes en els mateixos clixés romàntics que ja hem escoltat múltiples vegades i no tenen un objectiu clar. Trobem en ells el clàssic "noi coneix noia" en una boda, li afegeixen l’element de la fantasia i tot plegat fa que l’espectador es distanciï realment del que, entenem, volen explicar-nos. Poca substància i poca gràcia. 

Un dels grans punts a favor del film és la qüestió de l’edat dels protagonistes. És una temàtica que està a l’ordre del dia –hola, Emma Vilarasau- i que per fi els guions mainstream comencen a normalitzar. No és la clàssica parella de vint o trenta anys, sinó que ens endinsem en la quarantena. Hi ha cert valor en el fet que els protagonistes hi arribin “sense trobar l’amor”. Un element necessari. Aquí Kogonada fa un gran encert, i l’espectador agraeix veure que no tothom arriba als quaranta casats i amb fills.

Saltant a una altra qüestió, la pel·lícula encerta en aquesta cruïlla entre els gèneres romàntics i els de la fantasia. Bàsicament ens regala uns paisatges increïbles. Els dos protagonistes condueixen l’espectador per un sense fi de vistes espectaculars i paratges que captiven la mirada i fan més atractiva una història que va coixa per la pota del guió. Tot això ho combina Kogonada amb un gran ús del color, que ens recorda en certa manera a l’estil d’una obra com La La Land, i això fa que el film agafi un to més màgic. Almenys en qüestions estètiques, l'espectador pot empassar-se la pel·lícula. No pas en qüestions de guió.

És un film que promet un viatge que busca commoure l’espectador. El resultat? Es queda a mig camí. L’amor que hauria de fer-nos entrar i voler quedar-nos, es torna fred i distant, i ens allunya dels protagonistes. Tot i les actuacions de Margot Robbie i Colin Farrell, qui tenen una química evident, no poden salvar els diàlegs carregats de romanticisme ensucrat i poc creïble que ens ofereix Kogonada en el seu darrer film. L’espectador es trobarà constantment amb la sensació que falta alguna cosa i que difícilment el manté atrapat. Una llàstima.