Interessant:
La sèrie està basada en la nissaga de novel·les d'Elena Ferrante, una autora italiana que és una incògnita en si mateixa (ningú sap qui és, ni tan sols si és una dona) que ha tingut un gran èxit. Per fer-la realitat, HBO i la RAI italiana van dur a terme una gran inversió que va passar per construir, en un set de dues hectàrees (un total de 14 edificis) el barri de Nàpols on passa gran part de la sèrie. Altres localitzacions han estat filmades al lloc, com és el cas de l'illa d'Ischia, on passen l'estiu les protagonistes.
El lloc:
L'illa d'Ischia, a on s'hi pot arribar en ferri des de Nàpols, és on estiuegen en diferents moments les dues protagonistes. És un espai lluminós lluny de la tristor i l'opressió del barri on viuen i que els permet somiar en una vida diferent. També és el lloc on les protagonistes experimenten enamoraments que les marcaran.
Us sonarà:
La intensitat de la banda sonora segurament us farà pensar en sèries com The Leftovers. És lògic: té al darrere al mateix compositor, el britànic d'origen alemany Max Richter. La banda sonora combina material fet per la sèrie amb composicions d'altres treballs seus, com la versió que va fer de les Quatre Estacions de Vivaldi.
Altres temporades:
Tercera temporada : Als nous episodis les seves vides es distancien encara més. Helena inicia la seva carrera com a escriptora i Lila treballa en una fàbrica. Sembla impossible que tinguin orígens similars. Però malgrat allunyar-se, troben motius per continuar pendents l'una de l'altra.
La quarta i última temporada de la magnífica sèrie italiana manté el nivell de les anteriors amb el seu retrat íntim de dues dones molt diferents i també com a metàfora de les profundes transformacions polítiques i socials d'Itàlia. És una de les grans i ja tocaria que es reconegués.
