El periodista Josep Cuní s'ha sincerat al programa Col·lapse de TV3 en recordar un dels moments més emblemàtics de la seva trajectòria televisiva. El presentador ha assegurat que el famós "Prou, prou, prou!", convertit amb els anys en una escena icònica de la televisió catalana, no el recorda amb orgull, sinó com un dels episodis més complicats de la seva carrera.
"Per mi el 'Prou, prou, prou!' va ser un fracàs, perquè jo no controlava la situació. Després vaig saber per què no la vaig saber controlar", ha confessat Cuní durant l'entrevista, en què ha reflexionat sobre aquell instant a Els matins de TVC, programa que va presentar entre 2004 i 2011, i que ha quedat gravat en la memòria de molts espectadors.
Les seves paraules contrasten amb la percepció que n'ha tingut el públic. Amb el pas del temps, aquell esclat en directe ha esdevingut una de les imatges més recordades de la història recent de TV3 i s'ha convertit en una expressió popular que encara avui molts identifiquen immediatament amb el periodista. "Encara vaig pel carrer i hi ha persones que, dissimuladament, em diuen 'prou, prou, prou!'", explica rient Cuní.
Anys després, assegura que va acabar entenent els motius pels quals no va poder gestionar aquella situació com hauria volgut. Quan el presentador del programa, Jordi González, li ha recordat que, inclús, va estar a punt de finalitzar la seva carrera per aquell moment, Cuní ha confessat que va parlar amb el director d'Els matins de TVC, Paco Escribano, per dir-li: "Fins aquí hem arribat".
Una reflexió que li ha permès reinterpretar un episodi que, malgrat haver marcat la història de la televisió catalana, continua associant més a una experiència professional difícil que no pas a un èxit. "Vaig extreure una lliçó: la intolerància dels radicals", explica Cuní.
