El Que no surti d'aquí de Catalunya Ràdio ha fet història. L'espai de safareig de l'emissora pública catalana que presenten Roger Carandell, Marta Montaner i Juliana Canet ha guanyat el Premi Ondas a Millor Idea Radiofònica (exaequo) en l'edició del 2026. Segons la valoració del jurat, consideren que el programa és mereixedor del premi per "ser un sòlid exemple de l'evolució de la ràdio i obrir nous camins als hàbits de consum entre el públic jove". La notícia ha estat un bàlsam per a la ràdio i per a tot 3Cat, que han celebrat públicament el reconeixement. 

Des del QNSA han sabut reaccionar com saben: plors, crits, contingut i la naturalitat extrema que els caracteritza. Carandell, ja a l'edifici de la ràdio a l'avinguda Diagonal, ha estat el primer en veure-ho des d'allà i trucar Montaner i Canet. Tots tres han acabat parlant amb Francesc Garriga -que és a Washington per ser un dels puntals de la cobertura de Catalunya Ràdio per a les midterms dels Estats Units-, molt emocionats per un reconeixement que els col·loca en una situació privilegiada. 

Carandell ha estat l'únic dels tres que ha pogut estar físicament a l'estudi de La tarda de Catalunya Ràdio i ha explicat els orígens: "Encara recordo quan l'estàvem pensant, que estàvem al despatx d'en Santi Faro, que és un despatx molt petit que hi ha, diguéssim, al costat del despatx gros de direcció. Vam agafar una pissarra amb uns retoladors i vam començar a dibuixar com volíem que fos aquest programa. Sabíem de què havia d'anar més o menys, de famosos i tal, però no teníem clar encara quin seria el format, el to. I recordo que ho vam dibuixar". Montaner i Canet, molt emocionades i plorant, han entrat en directe assegurant que no s'ho creia.

Indústria audiovisual

«Que no surti d'aquí», «Pla seqüència», els 20 anys del «Polònia» i «Aquí la Tierra», Premis Ondas 2026: tots els guanyadors Victor Rodrigo

Garriga ha estat el primer gran responsable de l'emissora que els ha homenatjat en públic. "Crec que és un premi molt merescut, crec que és un premi que toca", ha dit, des dels Estats Units. "Quan arribo a Barcelona i treballo amb vosaltres i veig tot el que genereu, tot el que teniu al voltant, això de ser una idea premiada, té tot el sentit", ha assegurat.

Segons després ha entrat Jordi Borda, director de Catalunya Ràdio. "No em demanis seny, que estic tan content o més que ells [...] És un premi molt, molt, molt merescut per ells, per la ràdio que va apostar per ells, per gent com el Santi Faro, per les direccions de la ràdio i per als que vam aguantar moments molt difícils la temporada passada. Estic molt content". 

Des d'El Món de la Tele hem volgut analitzar l'èxit del programa, consolidat en el reconeixement dels guardons de Ràdio Barcelona, i per un estil de fer contingut canalitzat a través de la productora que vesteix el programa, Crisàlide. Ho fem a través de cinc raons per entendre l'èxit del Que no surti d'aquí als Premis Ondas.

1. Un format disruptiu a Catalunya Ràdio

El Que no surti d'aquí ha estat pioner en trencar els motlles i la correcció política d'una graella que semblava immòbil cap a certs formats radiofònics. La seva arribada a la programació, el setembre del 2023, va generar un notable sisme a través de veus detractores.

Argumentaven que un programa de safareig o, titllat despectivament, de premsa rosa "no tenia cabuda a Catalunya Ràdio". Santi Faro, director de programes de l'emissora, va ser un dels impulsors del format i de deixar enrere aquestes veus. El premi a Millor Idea Radiofònica valida, tres anys després, una aposta que va aixecar polseguera entre professionals, oients i crítics a les xarxes socials. També han hagut de ser flexibles amb els canvis de graella, passant el juliol passat del migdia, sota el paraigua d'El matí, a la tarda, amb Francesc Garriga, que els va rebre amb els braços oberts.

2. Un trident immillorable

Com en tot programa radiofònic, les veus principals són l'aparador de tot un equip que, darrere dels micròfons, construeixen tots els minuts que sonen en antena. No en són els únics protagonistes, però són claus per enganxar els oients. El trio que conformen Carandell, Montaner i Canet són d'una química immillorable. Sense ells, el QNSA no tindria gaire sentit.

El to que construeixen entre ells, la relació dins i fora de l'estudi que acaba atrapant l'audiència en un consum multiplataforma (per això també va funcionar la sèrie documental a la plataforma 3Cat) i com de bé sonen a la ràdio.

No, Juliana Canet no crida per cridar davant del micròfon (tot i que de vegades, Carandell té raó, i hauria de separar-se una mica de l'escuma groga) perquè sí. Aquesta estridència, impostada i ben executada, s'agrupa amb el posat paternalista de Carandell o el paper més políticament correcta (també impostat) que assumeix Montaner. Els amants del so a través de les ones n'estem molt satisfets: tot funciona.

3. El safareig, en llengua catalana i amb el llenguatge dels oients

Les xifres dels EGM estan molt bé per calibrar la potència dels programes, especialment els informatius o en franges històricament complicades. Ara bé, per a formats híbrids com el QNSA, cal entendre el poder dels pòdcasts, del contingut a plataformes com TikTok, Instagram o X, i el seu consum en diferit.

La temàtica del safareig nostrat ha estat un ganxo molt potent per a una audiència jove que sempre té tendència a consumir aquesta mena de continguts però que, durant molt de temps, ho havia de fer en castellà. A més, la perspectiva nacional del programa (només cal recordar Juliana Canet esbroncant Rosalía per l'ús de l'Escolania de Montserrat a LUX en castellà) brinda certa autoestima a un públic necessitat de reivindicacions pròpies.

4. «Ter Stegen, this is for you»

El programa ha sobreviscut a l'escrutini moral, però també va haver de sobreviure a l'anàlisi periodístic. El cas sobre Marc-André Ter Stegen (van explicar del porter del Barça en quina situació sentimental es trobava i què havia passat en els suposats termes d'una ruptura amb la seva anterior parella) va col·locar-los en una situació molt delicada.

En un moment sense precedents, tots tres presentadors van aparèixer a El matí de Catalunya Ràdio de Ricard Ustrell en una espècie d'interrogatori que els va obligar a demanar disculpes públiques per "haver-se equivocat". Van assumir l'error, però semblava que per un crim de 5 euros estaven pagant una condemna de 5.000. La temporada passada no va ser fàcil i la gestió interna, encara menys.

Ara bé, aquella situació va provocar una onada d'indignació contra el Barça, contra el jugador i contra l'emissora. Els oients i la parròquia del QNSA van fer pinya amb l'equip i el programa en considerar que "s'estava fent un gra massa" i que "s'aprofitaven del fet que volien carregar contra el format". Raó, en general, no els va faltar.

5. Una comunitat fidel

És el pilar fonamental del programa. Després de tres temporades, l'equip del Que no surti d'aquí ha aconseguit omplir teatres amb milers de persones per veure el programa en directe. Han rebut l'escalf dels oients a través del WhatsApp del QNSA, de manera física en totes aquestes trobades i de manera digital a les xarxes.

Com ha celebrat el mateix director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, en la seva intervenció d'aquest dimarts per aplaudir Carandell, Montaner i Canet, el programa és una de les apostes "d'innovació" de l'emissora que segueix la línia de reconeixements als Ondas que van aglutinar formats com Crims, El mur o El búnquer. Tots ells, amb comunitats arrelades, fortes i fidels. L'Ondas, més que merescut.