Jordi Basté i Ricard Ustrell han coincidit aquest dilluns en posar el focus en un tema concret per vertebrar els temes de debat i anàlisi dels dos programes de ràdio més escoltats de Catalunya: els perills de la intel·ligència artificial (IA). La situació mundial, amb els principals magnats tecnològics demanant públicament frenar-ne els avenços, les dues veus principals dels matins d'entre setmana a les ones del país han convergit en els seus editorials paral·lels a primera hora del matí per ressaltar les implicacions de la IA en el context actual.
Des d'El món a RAC1, Basté ha recordat la rapidesa dels avenços tecnològics dels darrers anys comparant-ho amb un dels episodis que va protagonitzar al programa No pot ser! de TV3. Ho feia destacant també una conversa emesa aquest cap de setmana al Via Lliure de Xavi Bundó.
"Vam conversar amb una noia russa que havia perdut la parella i que, incapaç d’acceptar del tot aquell silenci, va decidir reunir tots els missatges que s’havien enviat durant anys: els de WhatsApp, els de Facebook, els d’Instagram, totes aquelles converses digitals que havien anat deixant escampades pel camí", recordava Basté, en un dels projectes que recordaven a un capítol de Black Mirror -la famosa sèrie britànica propietat de Netflix-, on precisament aborden aquesta qüestió.
El presentador de RAC1 seguia exposant els fets abans d'entrar a opinar: "Amb aquell material va construir una mena de contenidor de memòria. Una màquina que havia après com parlava ell, quines paraules feia servir, quin sentit de l’humor tenia, com començava una frase i com l’acabava. I així, després de mort, ella podia continuar escrivint-li. I ell li contestava". És llavors quan Basté ha apujat el to que marcaria la línia editorial del programa d'aquest 13 de setembre: "Era terrible. Terrible i fascinant".
Basté també recordava com van participar en una conversa amb aquell xatbot, però sentencia: "Fa gairebé deu anys, allò ens va semblar una extravagància tecnològica. Una història extrema per imaginar com seria el futur. Doncs bé: el futur ja ha arribat i hem empitjorat el drama". A partir d'aquí, durant diversos minuts, el conductor de l'espai més escoltat de la ràdio catalana ho ha tingut clar: alertar dels seus perills, exposar-ne contradiccions i radiografiar la situació actual.
"I, mentrestant, nosaltres hi entrem contents. Li entreguem textos, fotografies, records, problemes, secrets, dubtes, pors i desitjos. [...] El problema no és només que una màquina pugui mentir. Els humans ja ho fem prou bé. El problema és que pugui mentir millor, més de pressa, a milions de persones alhora i sabent exactament què ha de dir a cadascuna perquè se la cregui", assenyalava el periodista d'Horta.
En el seu davantal ha estat molt clar: "Màquines que no es cansen, que no tenen pressa, que sempre tenen una resposta i que gairebé mai ens porten la contrària". I la posició de Basté, més clara que de costum, ha estat que no cal frenar del tot aquest avenç tecnològic, sinó ser-ne conscients. "No es tracta d’aturar la tecnologia. Seria tan absurd com haver volgut aturar internet, els telèfons mòbils o l’electricitat. Es tracta de no entrar en aquesta nova època adormits, fascinats per les possibilitats i cecs davant dels riscos", ha apuntat.
Basté ha sentenciat: "La màquina ens pot derrotar. Però no perquè un dia es desperti i decideixi ser més poderosa que nosaltres. Ens pot derrotar perquè nosaltres li anem cedint, sense adonar-nos-en, petites parcel·les de llibertat: primer la feina, després el criteri, després la memòria i finalment la decisió".
Ustrell assenyala amb contundència els magnats de la IA a Catalunya Ràdio: «Qui està escrivint exactament les regles?»
A l'altra banda de l'avinguda Diagonal, a l'estudi principal de Catalunya Ràdio, se seguia un camí similar. Ricard Ustrell, al capdavant d'El matí, ha anat de cara a barraca des de la primera frase del seu editorial. "La intel·ligència artificial és una revolució que amenaça de capgirar el món de dalt a baix. Més ben dit, ja ho està fent", ha assegurat el periodista de Sabadell.
Ustrell ha radiografiat moltes de les situacions en les quals la intel·ligència artificial ja té una incidència ben gran. I no només en l'àmbit quotidià: "Va molt més enllà de respondre a correus o d'ordenar la llista del supermercat. Al front d'Ucraïna, per exemple, la intel·ligència artificial ja pren decisions militars. I ho fa de forma autònoma. A les universitats, resol problemes matemàtics plantejats fa dècades. És una onada que ho impregna absolutament tot", ha destacat.
Exposant els fets, Ustrell ha fet diverses pinzellades d'opinió sobre com caldria actuar en el context d'avui dia: "Una tecnologia tan potent no es pot integrar a cegues. Cal un debat obert sobre els seus límits i els seus usos". Però el periodista del programa matinal de la pública catalana ha pitjat una de les tecles clau del debat: els reclams i les peticions fetes pels magnats en un intent per frenar la IA.
"Quan els mateixos que poden guanyar més diners amb la intel·ligència artificial ens demanen que la regulem perquè podria destruir la humanitat, qui està escrivint exactament les regles? No resulta curiós que siguin els líders del sector els qui demanin trepitjar el fre? Gent que s'està fent milmilionària gràcies a la intel·ligència artificial, que competeixen entre ells per veure qui guanya la cursa", apuntava Ustrell, amb tota la intenció del món.
Fins i tot ha citat al Papa Lleó XIV, que "feia una crida a desarmar la intel·ligència artificial". "Desarmar. Posar-la al servei de les persones. Defensar allò que ens fa humans davant del creixement de la intel·ligència artificial. Ja sigui a casa, a l'empresa o a la política", ressaltava en el seu editorial.
"Davant de la cultura de la immediatesa, el gest més revolucionari ara mateix és aturar-se a pensar. I si escoltem els experts, en aquest cas de la intel·ligència artificial, ens hi va la vida", ha sentenciat Ustrell quan passaven pocs minuts de les vuit del matí i encetar diverses hores d'anàlisi sobre la IA.
