Les dones són minoritàries a la majoria de ràdios i televisions de Catalunya. Així ho determina l'informe anual del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) sobre la presència de les dones als mitjans principals del nostre país, que a més mostra un estancament en la programació. El document identifica quins són els punts concrets que frenen la igualtat home-dona: la informació esportiva, l’econòmica i la política, els tertulians masculins recurrents i la invisibilització de les dones de més de 50 anys en els equips de programes informatius.
L'informe, anomenat Les dones en els mitjans lineals: presència i discurs (2025), analitza la totalitat de la programació de TV3, el 33, el SX3, l'Esport3, TVE Catalunya, La2Cat, Betevé, Catalunya Ràdio i RAC1, on la presència de les dones és minoritària (al voltant del 40%), a excepció de l'SX3, amb un 57,9%. La principal conclusió de l’estudi del CAC és que la presència global de les dones continua sent minoritària en la programació dels mitjans, amb l’única excepció del canal infantil i juvenil de TV3, l'SX3. A la resta de mitjans, la presència de les dones va estar al voltant del 40%. A TV3, el canal amb més audiència, es va situar en el 36,9%.
La presència de les dones en la informació es va situar entre el 26,4% de RAC1 i el 37,7% de TVE Catalunya. La programació esportiva es va mantenir, tots i els avenços dels darrers anys, com el pol principal de desigualtat. En les tertúlies d’actualitat política i social, s’hi van assolir marges paritaris, on va destacar de manera positiva Betevé, amb el 49% de dones.
Quins són els mitjans amb menys presència de dones?
La xifra més baixa per a un canal generalista va correspondre a RAC1, amb un 28,0% de dones en el conjunt de la programació, mentre que la xifra absoluta més baixa (de mitjans generalistes i especialitzats) la va presentar el canal Esport3, amb el 21,5%. L'informe també determina que la visibilitat de les dones no va ser homogènia en el conjunt de la programació. Hi va haver una bretxa en els informatius i en els esports, mentre que les xifres de presència de les dones van millorar relativament en els formats d’entreteniment. Així, es constata que un dels punts febles per a la paritat va ser la informació. En tots els mitjans s’hi observa un retrocés de les xifres concretes de la informació en relació amb el conjunt de la programació.
Alhora, l'estudi del CAC ha determinat un biaix amb el nucli recurrent de les persones que hi participen, que estava, en general, masculinitzat. És a dir, una anàlisi més detallada de les 10 persones tertulianes més reclamades al llarg de l’any per cada mitjà permet veure que les dones només van representar al voltant del 30% de les persones tertulianes consolidades i, per tant, els homes van aparèixer amb una imatge de més solvència. L'excepció ha estat Catalunya Ràdio, on les dones i els homes del nucli recurrent de les tertúlies van tenir el mateix pes.
Les paritats són dispars als mitjans catalans
Pel que fa als equips de programes ⎯la distribució entre homes i dones que apareixen en pantalla pel que fa a la televisió o en antena pel que fa a la ràdio⎯, els resultats són diversos: un grup principal de mitjans (TV3, SX3, TVE Catalunya, La2Cat i Betevé) va apostar per configurar els seus equips professionals de manera paritària o fins i tot superior en favor de les dones, com és el cas de TVE Catalunya, on el 70,4% dels professionals van ser dones.
En canvi, la resta de mitjans van fer una selecció de personal menys ambiciosa pel que fa a la paritat. Catalunya Ràdio va tenir un 33,6% de dones professionals que surten per antena, el 33 va tenir un 20,8% de dones en pantalla, RAC1 va registrar un 20,6% i, a l’últim, Esport3 va comptar amb el 15,5%.
Estereotips molt marcats
L’informe analitza també el perfil en funció del qual intervenen els homes i les dones en el conjunt de la programació, per tal de comprovar si existeix una desigualtat estructural. Pel que fa als informatius, es constata que les dones van ser majoritàries en la salut i l’educació, que són àmbits que tradicionalment s’han abordat des d’una òptica feminitzada i que reforcen l’estereotip de les dones com a persones destinades a tenir cura de l’atenció a les persones.
La bretxa de gènere s’evidencia especialment quan es mesura la presència de les dones en la informació referida a l’esport, a l’economia i a la política. Pel que fa a la informació esportiva, les dones esportistes van suposar el 16,3% de les intervencions en el cas de Betevé, que és el millor dels casos. La xifra més baixa va correspondre a RAC1, on només el 7% de les intervencions d’esportistes va ser de dones.
En general, la prevalença dels homes va triplicar, com a mínim, la de les dones en tots els casos. En l’àmbit econòmic i empresarial, el relat que van oferir els mitjans també va ser insuficient pel que fa a la paritat, atès que les dones van suposar entre l’11% i el 27% de les intervencions en els informatius. L’informe també destaca l’àmbit polític com a punt destacable, atesa la seva especial transcendència i al fet que les informacions polítiques van ser les principals en volum durant el 2025. En concret, les dones van protagonitzar al voltant del 34% de les intervencions relatives a la política en els informatius.
