El cinema català torna a assaltar Hollywood amb la coproducció catalana Sirât doblement nominada. Tant el director, Oliver Laxe, com les tècniques de so -Amanda Villavieja, Laia Casanovas i Yasmina Pradera- han sortit d'aules catalanes. El director francogallec es va llicenciar a la UPF, Villavieja ve d'un màster de la UPF-BSM, Laia Casanovas va estudiar a l'ESCAC i Yasmina Pradera al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya. Responsables de la UPF i de l'ESCAC han destacat a l'ACN la importància dels estudis tècnics, més enllà de la direcció i posen com a exemple el pes que té el so a Sirât. "La indústria s'estructura i s'enforteix amb els tècnics, no només amb els directors", diu el director de l'ESCAC, Sergi Casamitjana.
Oliver Laxe va ser alumne de la llicenciatura en Comunicació Audiovisual (2008), Amanda Villavieja va estudiar el Màster en Documental de Creació de la UPF-BSM i durant un temps va ser professora del grau en Comunicació Audiovisual de la Pompeu Fabra, Laia Casanovas va estudiar a l'ESCAC i Yasmina Pradera al Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC). De l'ESCAC també n'ha sortit el productor de Sirât Oriol Maymó.
En el cas de la UPF, Mar Guerrero, directora dels estudis en comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, ressalta que l'èxit que tenen s'explica gràcies a la comunitat entre alumnes, professorat i exalumnes. De fet, Laxe va formar part d'una de les primeres promocions de la Pompeu Fabra i va forjar una bona col·laboració amb un dels seus professors, Santiago Fillol, que és guionista de Sirât. Guerrero destaca el talent que es cultiva a la facultat i cita, més enllà d'Oliver Laxe, noms com Clara Roquet, Elena Martín o Ariadna Dota. "Tot això ha creat un ecosistema i una comunitat creativa dins de la facultat que està donant resultats a nivell creatiu i industrial". Remarca el model que tenen a la UPF en el qual els estudiants tenen l'oportunitat de rebre la mentoria de professionals que estan treballant i que han sortit de la Pompeu.
Preguntada per si, més enllà de la mirada del director, va veure en Sirât la filosofia que ensenyen a la facultat, respon que "totalment". No creu que d'entrada tinguin un estil molt concret perquè animen als alumnes a ser lliures amb els seus projectes, però sí que considera que l'estil ve marcat per les condicions amb les quals es fan aquestes pel·lícules. Quan hi ha, per exemple, pocs recursos els professionals estan obligats a prendre riscos i a innovar, afegeix.
Així mateix, detalla que a la UPF no només es formen bons cineastes a nivell tècnic, sinó també a nivell humanístic. "Nosaltres fem molt èmfasi en l'ensenyament de referents, de posar una mica més de pensament al darrere del cinema, i tot això barrejat", explica, "fa part d'un ecosistema". Ressalta que al final aquests models d'aprenentatge, d'ensenyament de l'audiovisual estan donant els seus fruits i en el cas de la Pompeu "és molt clar", diu.
La indústria catalana, clau en tots els sentits
El director de l'ESCAC creu que més enllà dels directors "hi ha una part que la gent no coneix, que és la indústria". En aquest sentit, destaca el paper dels tècnics en un film com 'Sirât': el muntador, el fotògraf, el director d'art, el director de producció i els tècnics de so. "La indústria s'estructura i s'enforteix amb els tècnics, no només amb els directors". Afegeix que els directors són "els que posen el glamur, els projectes interessants i els grans temes, però el que necessita una indústria sòlida és tenir tècnics bons i aquí, bàsicament, es formen els tècnics".
Casamitjana indica que "històricament el cinema català i l'espanyol tenien un punt de l'aristocràcia" amb noms com Bigas Luna, Almodóvar o Saura, que eren "genis, però que estaven molt sols". Per contra, assenyala que ara hi ha "un teixit increïble" de tècnics i una pel·lícula es fa gran amb la qualitat dels tècnics. "Al final les pel·lícules són exercicis d'imaginació molt complicats on has de portar a la realitat coses tècnicament molt difícils".
Per això es necessiten excel·lents fotògrafs, muntadors, tècnics de so que "siguin capaços de transformar aquestes idees i fer-les "espectaculars" i "entretingudes". Diu que "no només és tenir idees bones i projectes interessants, sinó fer-los a un nivell industrial comparable, com a mínim, amb el que s'està fent als Estats Units, on hi ha uns tècnics increïbles". Casamitjana assegura que una persona que es forma a l'ESCAC com a tècnic té feina abans de sortir de l'escola.
El múscul formatiu català
Catalunya compta amb una àmplia oferta de formació cinematogràfica per la diversitat i topologia d'estudis i també de centres. Centres de referència com l'ESCAC matriculen més de 300 alumnes i n'han format més de 5.500 des del seu naixement; el màster de cinema de la UPF compta més de 120 alumnes graduats comptant només els últims cinc cursos, o cicles de grau superior relacionats amb el cinema i l'audiovisual en centres com l'EMAV de Barcelona i similars arreu del país tenen més de 2.500 alumnes matriculats cada curs.
A tots ells s'hi sumen titulacions no reglades, de centres privats i n'és un exemple l'ECIB, l'escola de cinema de Barcelona, que els darrers quatre anys han tingut més d'un miler d'’alumnes (1.170) matriculats en les diferents especialitats i cursos (direcció de cinema, direcció de fotografia, guió, muntatge, documental, etc.). La xifra supera els 1.500 matriculats si s'hi inclou la formació en animació.
