Eugeni Jofra Bafalluy és un dels personatges més importants de la comèdia en la història de Catalunya i l'estat espanyol. Encara que la seva llengua en el món de l'espectacle no va ser mai el català (encara que sempre fes servir algunes paraules com a recurs humorístic), va ser una referència per a moltíssimes generacions que trobaven en el seu estil peculiar de narrar acudits una espècie de litúrgia religiosa. Ningú els explicarà com ell. Per això mateix la seva fama va arribar gràcies a les maquetes enregistrades en cassets que es van estendre per tot l'estat espanyol com una taca d'oli. Però com passa moltes altres vegades, i més en una època com la dels anys setanta i vuitanta, calia fer el salt a la televisió.
Eugenio, de qui es compleixen aquest dimecres 25 anys de la seva mort, ha estat una referència clara de l'audiovisual de les últimes dècades. Encara que les seves intervencions televisives (per exemple a molts programes de Televisió Espanyola) el van col·locar en l'òrbita d'un públic massiu, la seva iconografia ha estat traslladada a la pantalla anys després de la seva mort i això el va elevar a una altra categoria: la mística, la llegendària.
Les ulleres, la barba, la cigarreta i el whisky (després suc de taronja, un havia de mantenir les formes) han format part de documentals que han radiografiat la seva vida, d'un especial infame d'humor perpetrat per diversos comediants de l'estat espanyol i fins i tot una adaptació cinematogràfica que va gaudir d'un gran èxit, de reconeixents al Goya i de la consolidació d'una carrera impecable com és la de David Verdaguer.
Saben aquell, de David Trueba, va ser un dels grans èxits del cinema espanyol l'any 2022 i 2023. Encara que va haver d'apartar-se de les vies del tren bala que va suposar La societat de la neu de Juan Antonio Bayona, la pel·lícula del cineasta madrileny va ser tota una declaració d'intencions que posava sobre la taula, per fi, una ficció que homenatgés amb cara i ulls el personatge.
Trueba, gràcies a un David Verdaguer en estat de gràcia (i una Carolina Yuste esplèndida en el paper de Contxita, la seva dona que va morir d'un càncer), construeix de manera magnífica la radiografia de la seva vida a Barcelona, els primers anys en el món de la música, les penúries (i l'amor), però sobretot com va sorgir la iconoclàstia que van aconseguir convertir-lo en el personatge que coneixem avui dia. La podeu veure amb una subscripció a HBO Max o Movistar, però també la podeu llogar a les plataformes de Rakuten TV, Amazon Prime, Apple TV+ i Google Plus.
Aquell 2023, Movistar Plus (que formava part de la producció del film de Trueba) va apostar per un format televisiu que va acabar sent defenestrat, repudiat i criticat de manera ferotge pels espectadors i amants de l'Eugenio. En un suposat especial d'hora i vint minuts, diversos còmics del panorama estatal van desfilar per un escenari on es va poder veure la cara de l'humorista gràcies a la tecnologia deepfake (una IA que permet incrustar una cara real en un altre cos). Eugenio solo hay uno va ser un fracàs.
Eva Soriano, Arturo Valls, Joaquín Reyes, Anabel Alonso, Pablo Chiapella i Ernesto Sevilla van ser les persones triades per a un format que va aconseguir ser un desastre absolut: entre bromes i intents d'imitar el mite de l'humor, van acabar copiant-lo banalment en elements com el tabac, les ulleres, les camises o l'alcohol que van desvirtuar el sentit del suposat homenatge. El fill de l'Eugenio, en Gerard Jofra, va ser l'únic factor emocional que va acabar funcionant. Ell mateix ha continuat el llegat del seu pare, tal com ha revelat en diverses entrevistes, perquè li va demanar explícitament. Ha fet espectacles on l'ha homenatjat convertint-se pràcticament en una còpia calcada.
RTVE sí que ha aconseguit materialitzar diversos homenatges a Eugenio: a la seva figura, al seu humor i a les seves llargues participacions a la televisió pública estatal. El Cómo nos reímos és un dels programes d'arxiu més estimats i referenciats de la cadena. Emès per La 2 des del 2012, ha aconseguit aglutinar la immensa llista de còmics, humoristes, grups, programes i espais que han passat durant les gairebé set dècades que fa que funciona Televisió Espanyola. El 2013 van emetre un capítol d'una hora on van recopilar totes les seves intervencions.
Eugenio va participar en programes tan mítics com l'Un, dos tres..., el Cosas, La Palmera, Buen humor o un altre dels mítics, Ven al Paralelo. Dirigit per Daniel Villasante, se centra en la seva capacitat absoluta per explicar acudits i com va ser totèmic en una televisió que estava recuperant el sentit de l'humor en plena Transició espanyola. El podeu veure sencer en aquest enllaç.
El gran documental amb cara ulls de l'Eugenio
El 2018 es va estrenar la primera gran obra documental i audiovisual del còmic barceloní. Dirigit per Xavier Baig i Jordi Rovira, dos dels grans documentalistes de la indústria catalana, buscava gratar la figura de l'Eugenio. És el gran germen que va donar pas a la pel·lícula de Trueba.
Per què? El documental, amb el mateix nom que l'humorista, se centrava en la profunda depressió que el va colpejar a causa de la mort de la seva dona per culpa d'un càncer. Mentre ella anava perdent la vida, la seva carrera despuntava i creixia com l'escuma. Un fet que li va provocar una gran dissonància.
Baig i Rovira, amb guió d'Òscar Moreno, parlen amb els fills, familiars i amics de l'Eugenio dues dècades després d'aquell fet tan tràgic que el va colpejar de valent i el va condicionar fins als seus últims dies, quan va morir el 2001 amb 59 anys a causa d'un infart.
