Balandrau, vent salvatge segueix consolidant-se com una de les pel·lícules més taquilleres de la història del cinema català. Les dades d'espectadors són ben clares: en només un més a les sales ha aconseguit atraure 144.000 espectadors. Així, en aquest interval de temps, és la tercera pel·lícula en llengua català en més públic almenys des de l'any 2010, que és quan es van començar a registrar dades de Comscore pel que fa a films exhibits en VOC (Versió Original en Català). La gesta és incontestable si ho comparem amb les pel·lícules que van precedir el seu èxit.
La pel·lícula de Fernando Trullols ha superat (de moment, només en el marge de temps d'un mes en exhibició) grans èxits com Casa en flames de Dani de la Orden, Wolfgang de Javier Ruiz Caldera, Pà Negre d'Agustí Villaronga o Estiu 1993, de Carla Simón. Ara bé, la directora catalana lidera el rànquing d'èxit en venda d'entrades gràcies a Alcarràs (que va aglutinar 206.000 persones en només 30 dies) amb El 47 com a segona en el podi. El film de Marcel Barrena seguirà en el podi amb 190.000 espectadors en un mes.
L'èxit de Balandrau és simptomàtic del bon estat de salut de la indústria cinematogràfica catalana. La pel·lícula sobre la tragèdia al cim del Ripollès del 30 de desembre del 2000 ha despertat bona part del públic del país, que ha decidit apostar per la història audiovisual sorgida de la novel·la del meteoròleg i escriptor Jordi Cruz, amb el qual vam parlar-hi a Impacte. Els espectadors segueixen comprant entrades a bon ritme.
Les dades de Comscore facilitades pel Departament de Cultura ho testifiquen com a tal. Publicades a l'Agència Catalana de Notícies, la pel·lícula sobre Balandrau pràcticament ha registrat el doble d'espectadors que el cap de setmana de la seva estrena. Fins a 76.000 espectadors van anar a veure-la quan va fer el salt a les sales i ara ja són exactament 143.698. És més, quan es va estrenar, va ser la segona millor estrena de la història d'una pel·lícula en català, només per darrera d'Alcarràs.
Un èxit per al cinema català
Ara, és veritat, les xifres han caigut una mica si ho comparem amb El 47. Amb tot, la pel·lícula que protagonitzen Bruna Cusí i Álvaro Cervantes no va gaudir de la promoció, la publicitat o l'impacte als mitjans de comunicació que Casa en flames, les obres de Carla Simón o Wolfgang -que va gaudir d'un gran suport per part de l'administració, es va posicionar molt bé a les sales i va gaudir d'un boca a boca sorprenent-. Balandrau ha gaudit d'un impacte majúscul en un context encara més complicat.
Només cal recordar que aquest mes ha hagut de competir amb Torrente Presidente, amb Hamnet, amb Wuthering Heights, amb Hoppers (la nova d'animació de Pixar que està triomfant entre els més petits) o Scream 7. Filmax es posiciona en una lluita de distribuïdores gegants, com són Disney, Sony, Amazon, Warner, Paramount o Universal.
Balandrau, vent salvatge és la consolidació que el cinema català i en llengua catalana té públic. Requereix d'històries, molt diferenciades entre sí (res a veure tenen les històries de Dani de la Orden o Fernando Trullols, per exemple), però que interpelen l'audiència i els espectadors del nostre país. En un mercat col·lapsat de continguts audiovisuals a les plataformes, a internet, a les xarxes socials o a la televisió convencional, la proposta del cinema cada vegada és més limitada dins les opcions de consum del públic generalista. Per això mateix el triomf de Balandrau és encara més significatiu que mai: el cinema de Catalunya és molt viu.
