Si el 2000 tenies prou edat per saber què passava al teu voltant, segurament recordaràs la desgràcia que va acompanyar el 31 de desembre, un Cap d'Any fatídic. El Balandrau, el torb, paraules que ressonen en el cap d’aquells que van seguir una de les tragèdies de muntanya més importants de l’època a Catalunya. Ara, als cinemes, arriba la història d'aquells esdeveniments funestos a través d'una producció de Lastor Media, Vilaüt Films, Goroka TV, Filmin i el 3Cat. Amb Álvaro Cervantes i Bruna Cusí com a grans reclams pel públic, la història que dirigeix Fernando Trullols pot ser una de les grans pel·lícules catalanes de l'any.
Balandrau, vent salvatge és un viatge a la pitjor tempesta dels Pirineus. Ho fa acompanyada d’un gran repartiment, que rendeix homenatge a aquells que se’n van emportar la pitjor part o, desgraciadament, no van poder sobreviure. La paraula que més ressonava entre els actors i actrius del film en converses amb aquest mitjà, era la del respecte. "És un film que s’ha fet des del respecte", ens deien. "Respecte a les víctimes, als supervivents, a la muntanya". I això, com a espectador, es palpa des del primer instant de la pel·lícula.
Els mateixos intèrprets i responsables del film deixen ben clar que les víctimes i totes aquelles persones que van formar part de l'expedició que va acabar en tragèdia l'any 2000 van ser "profundament generoses" amb el rodatge, amb l'equip i amb la intenció de la pel·lícula. Van poder "preguntar sense miraments", què van sentir, com ho van viure, que van notar. I van rebre les respostes que els van caldre, per regalar-nos un film que compleix perfectament amb aquestes expectatives. Des de la posada en escena fins a les actuacions del repartiment: Cervantes i Cusí (que acaben de rebre un premi Gaudí, i el de Poblenou pot optar a un Goya), fins a Eduardo Lloveras, Àgata Roca, Pep Ambrós, Anna Moliner o Jan Buxaderas, entre d'altres.
Precisament en Marc Martínez interpreta al Siscu, un bomber que va ser part de l’equip de rescat de la tragèdia al Balandrau. Ell no va poder parlar directament amb l’home que interpretava, ja que desgraciadament havia mort uns anys abans. Però amb qui sí que va poder parlar, va ser amb el seu entorn (inclòs el seu fill) i així, va poder entendre de prop com era el seu personatge i sobretot com s’actuava en una situació així. I en veure el film entenem i apreciem aquest contacte directe amb la realitat de la història, en una construcció de personatge impecable. És només un exemple de les intencions interpretatives amb les quals han enfocat la pel·lícula. Per això mateix els espectadors catalans sortiran satisfets de les sales de cinema.
Fernando Trullols, director del film, compartia amb nosaltres el desig d’explicar als espectadors alguna cosa més sobre una història molt mastegada, que ja va ser relatada a través d'un documental, d'un llibre i des de la premsa. Què més podia aportar? Més enllà d’explicar uns fets, Trullols va voler copsar en el seu film "l’ànima de tots aquells que hi van estar implicats". I és després de veure el film que entenem aquest desig que ell ens compartia, i descobrim un film ple de sentiment i de cura cap a aquells que van patir un dels episodis més negres de la història de muntanya a Catalunya. Sí, Balandrau vent salvatge és una gran pel·lícula i serà un èxit a Catalunya.
