ENTREVISTA

Gerard Romero: "Quan paro a Twitch, hi ha gent que em diu que paga perquè li faci companyia"

El periodista i streamer, que salta a la tele amb "On és la pasta" del 3Cat, defensa la normalització del català a xarxes: "Gent de l'Estat o de Llatinoamèrica ha après català pels directes"

El periodista i streamer Gerard Romero, a la sala VIP del Cupra Arena

El periodista, streamer i autodeclarat showman vilanoví, Gerard Romero rep El Món de la Tele al Cupra Arena. L'estadi de la Zona Franca de Barcelona on es disputen els partits de la Kings i la Queens League, una competició de xou amb futbol que va crear amb l'exfutbolista i ara empresari Gerard Piqué. Aquest cop, Romero ofereix una versió de la seva personalitat que, sovint, costa de veure. Molt personal, explica la dificultat de tirar endavant el canal de Jijantes TV a Twitch, projecte que fa prop de tres anys va impulsar. El vilanoví subratlla la importància de cuidar la salut mental i de saber parar quan ets a la cresta de l'onada.

També té temps per donar-nos detalls del seu recentment estrenat concurs al 3Cat, On és la pasta?, i es mostra convençut que la televisió pública "ha liderat un canvi brutal" en el camp de les plataformes digitals, també a l'hora de normalitzar el català. Una feina que personalment intenta des de l'streaming: "Em sento orgullós de tenir públic espanyol i llatinoamericà que ha après català".

L'últim cop que el vam entrevistar, el novembre del 2021, feia uns mesos que arrencava Jijantes. Gairebé tres anys després, creu que competeix amb els mitjans tradicionals?

Encara no. No hi ha prou coneixement de la plataforma per pensar que podem plantar cara a Esport 3, RAC1 o Catalunya Ràdio. Són públics diferents, que es poden anar aproximant, però vindrà amb unes generacions posteriors. L'altre dia a Lamine Yamal li preguntaven per on s'informava, i responia: "TikTok". Li preguntaven: "Però no mires les notícies, escoltes la ràdio…?". I ell deia que potser encenia la ràdio quan pujava al cotxe. L'exemple de Lamine amb 16 anys és l'interrogant que tenim els que ens dediquem a la comunicació. Saber què vindrà d'aquí a 10,15 anys. Quan aquest noi en tingui 26, llavors li despertarà l'interès per la ràdio o directament es quedarà a les xarxes? La ràdio mai morirà, però el directe de la tele… Anirà costant, perquè les generacions que van pujant són al sofà amb el mòbil i no posen atenció només en un focus.

Parlant de televisió, estrena un programa amb 3Cat, On és la pasta? Com li arriba la proposta? Per què decideix acceptar-la?

Això va arribar a finals de l'any passat quan MediaPro em va trucar. No coneixia ningú i pensava que m'estaven fent una broma. M'hi vaig reunir i quan em van explicar la idea, em va semblar una oportunitat per després d'estar quasi tres anys consolidat a Twitch, poder fer una cosa diferent i obrir-me a la tele, que era un repte que m'havia marcat. Em feia il·lusió i m'ho he passat molt bé. Però també ha estat dur, perquè eren dos dies de gravacions a la setmana.

Què implicava?

Deixar el canal amb la gent de l'equip, compaginàvem també amb la Queens, que era pràcticament acabar el rodatge i venir ràpidament al Cupra perquè jugàvem, després ho feia el Barça… Era un repte que sortís. Però estem contents amb el resultat. Haig de millorar moltíssim, perquè és el primer cop i sempre ho dic. He treballat des dels 16 anys pràcticament sense guió, i aquí tenir una miqueta de guió, uns gags… Em costa i a vegades veig que no soc jo. Però tranquil·litat, les famílies ens han ajudat molt i és molt divertit.

Si hagués d'escollir un moment, amb quin es quedaria?

Una mare em va explicar que els seus fills, de 14 i 16 anys, es van asseure davant la tele, van deixar el telèfon i van estar 50 minuts veient el concurs per veure quants calés aconseguien. Ja és que 50 minuts dos nens amb aquesta edat estiguin concentrats. Vol dir que hi ha alguna cosa que els enganxa i que els fa estar atents durant el programa.

Creu que aquesta reacció valida l'aposta que ha fet TV3 amb el 3Cat?

És saber cap a on va tot. Netflix, Prime Video, HBO… Tens totes les plataformes on tothom té les seves sèries i programes. TV3 ha liderat d'una forma brutal aquest canvi i hi haurà molta gent que digui "com pot ser que la televisió de Catalunya es dediqui a fer aquestes coses?". Escolta'm, és un tipus de contingut que pots consumir quan vols. És molt arriscat, però també molt encertat per part de TV3. 

Una de les intencions d'aquests projectes és normalitzar el català a les xarxes. Vostè retransmet en castellà, però ha normalitzat la presència del català i que no s'hagi de traduir. El seu públic, que el criticava al principi, ja s'hi ha acostumat?

A l'inici tenia por que se m'escapés alguna cosa en català. Ara, des del primer dia que vam arrencar, tenia molt clar que Xavi Hernández, el president Laporta i tot el que sortia institucional del Barça, no traduiria res ni posaria el doblatge al castellà. Era la llengua del club i la nostra llengua, així que vam decidir que quan acabés, faríem un resum. Una de les coses que em fan sentir més orgullós de Jijantes és la gent de Llatinoamèrica o inclús de la resta d'Espanya, dient-te "estem aprenent català". És maco. No estaré superorgullós de dir "estem fent que el català a Twitch funcioni", perquè no ho estem fent, però sí que estic normalitzant poder explicar alguna cosa en català. La gent ja ho ha acceptat, i inclús crec que n'hi ha alguns a qui els ha agradat. 

"M'agradaria tenir més temps per a la família, però fer streaming és una carrera de fons molt bèstia"

Abans ens deia que professionalment havia complert allò que s'havia proposat. En l'àmbit personal, en quin moment es troba?

M'agradaria tenir més temps per a la família. Poder estar més tranquil en molts moments de l'any, però això és una carrera de fons molt bèstia perquè fer streaming és la necessitat que pràcticament cada dia li has de donar la medicina a la persona que t'està pagant subscripció. Amb el temps he millorat. Abans fotia nou hores de streaming al dia i ara en podem fer quatre. Ha de compensar i si hi ha un o dos dies a la setmana que es pot descansar, no hauria de passar res. Això abans li costava molt d'entendre a la comunitat i ara t'ho van entenent més. El problema és que sempre hi haurà gent que et penalitzi, que et digui, "pago cinc euros perquè t'hi estiguis cada dia i em facis companyia". Estem intentant trobar el punt amb la Lis, la meva dona. Dir, estem de dilluns a divendres, un cap de setmana de l'estiu podem mig parar perquè el Barça tampoc hi és… Costa, però de mica en mica ho anem aconseguint.

En això hi ha moltes reflexions a fer, no? Ara el veiem a tot arreu tota l'estona. Això és l'èxit?

Més que èxit és el moment que estem vivint i s'ha d'aprofitar. Quan tinguem la situació més o menys controlada, anirem aixecant el peu de l'accelerador. Però entenc que si estàs a la Kings, a la Queens, amb el Barça, entrant al Gol a Gol a TV3, amb la Melero els matins del dilluns i a més, ara resulta que aquest paio apareix al 3Cat amb un programa… El que m'agradaria és que no fos un any fent de tot, sinó que es pugui tenir una mica i mantenir. He rebutjat ofertes de ràdio, de programes de tele. Ho he rebutjat i no perquè vulgui ser a tot arreu, sinó perquè per la nostra salut és necessari no fer més del que estem fent.

Parlava ara de tots els espais en què ha estat. Prop de 15 anys a la ràdio, tres a Twitch i ara a la tele. A quin d'ells se sent més còmode?

Twitch em fa explotar la meva manera de ser, de comunicar. Si vull cantar, canto. Ara estic obsessionat perquè el temps està molt estrany i obro els programes amb una xapa de 10 minuts i a la gent li agrada. No podria anar a la ràdio a un Tu Diràs i dir: "Avui, compte, que hi haurà tempesta". Ja ho feia i em va costar algun toc d'atenció. Twitch continua sent un hàbitat ideal per a això. Llibertat de dir el que vulgui i d'actuar com soc, amb les coses bones i dolentes. Si he de cardar una esbroncada a un paio del xat perquè m'està dient no sé què, el tiro fora tres minuts. Estic molt còmode. Que m'agradaria seguir fent més coses? El temps dirà.

Amb la irrupció de la Kings i la Queens, hi havia veus que vaticinaven una revolució al futbol, el naixement d'una mena de joc alternatiu. Creu que ho han aconseguit?

Ara hi ha una altra manera de fer futbol amb xou. A moltes escoles del món es dediquen al pati a jugar a futbol amb unes cartes, uns penals presidents i uns shootouts que, segurament, si el boig de Piqué no s'hagués il·luminat fa dos anys, no existirien. Aquí sí que hem revolucionat. Però aquella por que s'acabés el futbol de primera, per res del món. Al final, tot forma part del xou i d'un espectacle que és xou i futbol, no futbol i xou com volien. Els jugadors són importants, però si els presidents marxessin, la competició no continuaria. La gent prefereix veure Ibai com s'està morint en directe perquè està cantant gols. Això és el que dona audiència. El que hem aconseguit és que aquells que envolten el futbol descobreixin que hi ha un altre tipus d'espectacle que es pot compartir amb amics.

Estan contents amb l'expansió a Amèrica Llatina?

Això ho hauria de dir el Gerard, perquè al final és el que trincarà més. Nosaltres estem molt contents del viatge a Mèxic, sobretot pel carinyo. A nivell organitzatiu, els queda encara una mica gran el volum del mundial perquè eren molts equips, molts jugadors, un país nou que és complicat per menjar. Controlar-ho tot va ser difícil. Es va passar malament pel que fa a la salut. Molts jugadors i al final tots els presidents vam caure. Però va ser bestial la rebuda al país. No podíem anar a un centre comercial sols perquè tothom et venia per fer-se una foto. Estem molt agraïts. Hem d'anar creixent a poc a poc, però Piqué farà bogeries i tenim Kings per a uns quants anys.

"Piqué farà bogeries. Tenim Kings per a uns quants anys"

En el futur, i sempre que la salut ho permeti, es veu passant per la premsa escrita?

No, no. Jo vaig estar a L'Esportiu. No ho dic mai, però vaig ser-hi un parell d'anys. També vaig col·laborar al diari de Vilanova, però em costa horrors. Soc molt dolent. Ni guions ni res, tot és improvisació, parlar, fotre xapes. Redactar bé sempre m'ha costat i, per tant, no ho crec. I he tingut opcions, eh? A l'Sport m'han perseguit per fer articles d'opinió o vídeos. Però vull estar tranquil. Ja estic bé amb el que tinc.

En una entrevista recent, Joel Díaz explicava que abans del boom de La Sotana, anava a sopars amb gent del sector i no se li acostava ningú. En canvi, ara, no es pot creure tots els que ho fan. Ha viscut res similar?

A nosaltres, la Kings i la Queens ens ha posat a l'aparador d'un públic molt jove i passional, i això arrossega les famílies. No diré que vaig a un lloc i ve tothom, però ara et mous per qualsevol espai i és diferent. Et diuen que, si us plau, et gravis saludant el seu fill. Ha crescut l'interès, però forma part del que ens toca i d'aquest moviment que les xarxes amplifiquen. Sabem portar-ho bé. Hi ha moments, com a tots, que ens agradaria poder ser en un restaurant tranquil·lament o a la platja i que ningú t'emprenyi, però és el preu que hem de pagar i superagraïts que la gent estigui amb nosaltres.

Es defineix com a periodista, streamer, showman… El Romero de la vida normal és molt diferent del que veiem a Twitch?

No, i això és una de les coses que m'he trobat en aquest univers. Veus molts streamers sobreactuar d'una manera increïble i després ets a un sopar i ningú parla. Jo soc un rara avis. M'agrada poder ser a qualsevol lloc i donar conversa a la gent i explicar històries i que t'expliquin ells. Amb mi no hi ha molta diferència. Jo soc esbojarrat fora i dins de l'streaming. Evidentment, haig de tenir certa confiança. No em presentaré aquí i cardaré crits, però sí que n'hi ha molts que els treus del set i s'apaguen. Ho porten pitjor.

"Veus molts streamers sobreactuar d'una manera increïble i després ets a un sopar i ningú parla. Jo soc esbojarrat fora i dins de Twitch"

ETIQUETES:

Deixa un comentari