"No és un tema ideològic o de llibertat d'expressió, sinó d'un humor barroer i misogin que no hauria de tenir lloc en una televisió pública"

Per David Vidal

Els catalans som tan exemplars en algunes coses que a vegades en costa assumir les pròpies misèries. I les tenim, com tothom. Per molt que el món ens miri pel nostre tarannà pacífic i per la nostra cultura civilitzada, no deixem de recrear patrons reprovables que també es donen a cada quilòmetre del planeta. Per sort en els darrers anys hem començat a deixar d'amagar la merda sota l'estora, però encara queda molt obstinat que prefereix buscar conspiracions rocambolesques en les errades dels nostres a condemnar-les.

"Un bon senyal de l'estat de salut dels mitjans catalans, és que han estat capaços de fer autocrítica, cosa que no ha passat entre la classe política"

La polèmica televisiva de la setmana, més enllà del fet de demanar a les plataformes de pagament que incloguin el català en la seva oferta, ha estat el gag masclista eliminat del programa 'Bricoheroes'. O més aviat tot el debat que s'han generat després entre els que hi veuen un atac a la llibertat d'expressió i els que hi troben una proclama masclista inadmissible en una televisió pública. Tertúlies radiofòniques, articles a la premsa i un debat acarnissat a la mateixa TV3, han abordat el tema. Un bon senyal de l'estat de salut dels mitjans catalans, capaços de fer autocrítica en el mateix sector. Cosa que no ha passat entre la classe política, que en aquest assumpte ha optat pel silenci.

"El Peyu, no n'ha tingut prou amb el correctiu en privat per part de TV3, que s'ha erigit en màrtir de la repressió ploriquejant a Twitter pel seu gag capat"

El gran meló de la llibertat d'expressió. Setmana sí setmana no toca obrir el debat sobre els límits de l'humor. En aquest cas el soroll s'ha generat tot i la no emissió per part de TV3 del contingut sensible, aquí ha estat el propi "censurat" qui s'ha dedicat a difondre a través de les xarxes que ha estat víctima de la censura per part de la televisió pública catalana. El Peyu, no n'ha tingut prou amb el correctiu en privat per part de TV3, que s'ha erigit en màrtir de la repressió ploriquejant a Twitter pel seu gag capat. De les seves paraules i escassa humilitat se'n destil·la que el 'Bricoheroes' vindria a ser pràcticament l'hereu audiovisual de la Revolució Francesa i que són l'únic cordó umbilical que manté la cadena amb el públic jove. Doncs mira, no, les dades d'audiència de 'Crims' o 'Joc de cartes' avalen que encara hi ha nois i noies que consumeixen la nostra.

"És l'humor habitual dels vestuaris masculins, d'aquella germanor "testosterònica" que a base d'astracanades s'acaba premiant amb riallades qui la diu més grossa sobre el sexe contrari"

El Peyu, que es pensa que fa humor intel·ligent, però que el seu ventall de referents no van més enllà que d'Arévalo a Jorge Cremades, considera que hi ha una espècie d'entramat polític i de genuflexió cap a la corona borbònica que ha decidit tallar les seves ales de gran creador. Encara no és capaç de processar que el seu acudit sobre el desig de ser "fel·lat" per la Letizia Ortiz produeix autèntica basca. No fas gràcia noi, més enllà d'aquells que encara riuen dels pets i de les calces, el teu acudit és l'antítesi de l'enginy. És l'humor habitual dels vestuaris masculins, d'aquella germanor "testosterònica" que a base d'astracanades s'acaba premiant amb riallades qui la diu més grossa sobre el sexe contrari. Si moltes esposes tinguessin orelles als vestidors de gimnasos i clubs esportius descobririen com de repugnants són els pares dels seus fills.

No podem continuar perpetuant rols masclistes, homòfobs o racistes emparats en la llibertat d'expressió. Tothom ha de ser lliure de dir el que pensa, però per davant d'aquest dret en van alguns altres. Tot i que TV3 en moltes ocasions abusa d'un excés de correcció, en aquest cas han pres la decisió més assenyada. No és un tema ideològic o de llibertat d'expressió, sinó d'un humor barroer i misogin que no hauria de tenir lloc en una televisió pública.