"Una nit, estava en un hotel i em vaig dir: 'No vull continuar amb la vida'". És una de les confessions públiques del jugador de bàsquet del Masnou Ricky Rubio ha fet a Jordi Évole en l'"entrevista final" a Lo de Évole que s'ha emès aquest diumenge. Rubio ha parlat obertament de la seva lluita per la salut mental i ha recordat la pitjor època, en què va estar tres dies sense dormir i amb "somnis foscos".
"Em vaig mirar al mirall i vaig pensar que alguna cosa no anava bé", ha recordat. La mort de la mare el 2016 després d'anys de lluita contra el càncer i la mala sort amb les lesions van afectar Rubio mentalment i el van portar a prendre la decisió el 2024 de retirar-se temporalment per centrar-se en la cura de la salut mental.
L'exemple del base català mostra que les condicions de pressió en l'elit no són sostenibles i és un exemple de les males jugades que pot fer la ment en aquests contextos. Rubio ha admès que, tot i haver guanyat molts títols i ser un dels millors jugadors de la història de Catalunya i l'Estat, no està satisfet amb la seva carrera.
El abandono del Mundial y la depresión: “Todo pesa tanto que parece que te vas a morir”. #LoDeRickyRubio pic.twitter.com/ojpEKZaafj
— Lo de Évole (@LoDeEvole) July 6, 2025
Sobre això, ha detallat que sempre es va comparar amb Pau Gasol i es va obsessionar amb superar la seva carrera, tot i ser conscient que era estratosfèrica. I és que Rubio sempre ha demostrat una gran claredat discursiva i ha aprofitat la seva repercussió per donar visibilitat a la depressió i l'ansietat.
Amb tot, el titular de l'entrevista és que Rubio tanca gairebé del tot la porta a tornar a jugar al bàsquet professional. "Vull jugar, però no puc", ha afirmat, alhora que ha explicat que està "esprement al màxim" les possibilitats de tornar, però que "la resposta és cada dia més clara". "Voldria jugar sense tota la resta i sense ser Ricky Rubio, però és impossible", ha lamentat.
De la cinquena tria del Draft al Mundial: la carrera de Ricky Rubio
Rubio va debutar al bàsquet professional amb 14 anys amb la samarreta verd-i-negra del Joventut de Badalona. Després de guanyar la FIBA Eurochallenge el 2006 i la Copa del Rei i la ULEB Cup el 2008, i convertir-se en titular a la selecció espanyola amb només 17 anys, va ser seleccionat en cinquena posició al draft de l'NBA. El salt amb els Minnesota Timberwolves li va semblar massa precipitat i va firmar pel Barça, on va deixar una gran empremta en dues temporades en què va guanyar una Eurolliga, una lliga ACB i dues Copes del Rei.
Ara sí, el 2011 va marxar als Estats Units, on va firmar 12 temporades amb els Timberwolves, Utah Jazz, Phoenix Suns i Cleveland Cavaliers. No va aconseguir grans èxits col·lectius, però sí que va esdevenir una de les grans estrelles de la millor lliga del món i va jugar tres play-offs pel títol. L'èxit més gran, però, va arribar el 2019 amb la selecció espanyola. Aquell Mundial va completar un palmarès històric, en què també hi ha dos Eurobàsquets.
