Des de l'edició passada, la música urbana ha agafat embranzida dins d'Operación Triunfo. Gairebé en cada gala trobem una actuació reggaetonera, on val més la presència escènica que no la força vocal. Aquest fet genera un disparat d'opinions: alguns defenen que és una manera fresca de representar els nous registres, però d'altres creuen que és una patacada a la indústria musical. En aquest sentit, encapsular la música en allò que està bé o malament, no és una manera d'ofegar l'essència de l'art? 

La gala 4 d'aquesta edició va ser l'exemple. Entre balades, cançons lentes i intents de transmetre alguna cosa, trobem l'actuació de Guille i Guillo: NUEVAYoL, de Bad Bunny. Per molta gent, va ser l'actuació de la gala. D'altres l'han criticat dient que dona "vergonya". Personalment, una bona actuació urbana, amb coreografia i actitud, sempre és benvinguda. Va ser tan divertida que fins i tot la Chenoa va participar en el "perreo" del porto-riqueny. L'Abraham Mateo, membre del jurat, va exclamar-se. "Com ens has posat a ballar i com has capgirat el plató!", li va dir a en Guille Toledano. 

El que sí que és cert, és que la música urbana no està feta per a tots. Es necessita presència, carisma i una actitud descarada per omplir un escenari de "flow" i fer una actuació de deu. En altres paraules, s'ha de ser un artista molt versàtil per aconseguir deixar bocabadats als espectadors. En aquesta edició, per exemple, no va ser el cas de la Claudia i la Judit, amb Carita triste, d'Ana Mena i Emilia. Podríem dir que la melodia d'introducció del programa tenia més ritme que aquesta actuació: totes dues van ser nominades pel jurat. 
 

La passada edició també va ser un punt d'inflexió per aquest argument. Dins la materia grisa dels fans d'Operación Triunfo, és impossible oblidar la Bizarrap Seasson que van interpretar Ruslana i Paul Thing. Aquells tres minuts adalt de l'escenari van fer que caiguessim de cul: carisma, rollo, potència i una infinitat d'adjectius que semblen inherents a dos joves de 18 anys sense una carrera prfessional a les espatlles. 
 

I com sempre, tota bona actuació té la seva antítesi. Només amb dues paraules sabreu que parlo: Padam Padam. Aquest tema de Kylie Minogue ho tenia tot per ser perfecte, però una mala execució per part de la Violeta i la Dena va crear, fins i tot, una incomoditat a l'hora de veure l'actuació. Una posada en escena sense sentit, desafinació i una complicitat sexual forçada. Per sort, encara els hi va quedar programa per remuntar-ho, però el mem sempre quedarà amb nosaltres.