Per què «Mañaneros 360» guanya espectadors a Catalunya? 5 claus per entendre l'auge de Javier Ruiz i La 1

Televisió Espanyola aconsegueix entrar amb força a les llars catalanes gràcies a la batussa política estatal i a figures que combaten la dreta mediàtica

Publicat el 18 d’abril de 2026 a les 17:00
Actualitzat el 18 d’abril de 2026 a les 17:15

Mañaneros 360, un dels programes estrella de la graella de La 1 de Televisió Espanyola, viu un mes d'abril molt dolç a Catalunya. En les primeres tres setmanes ha aconseguit fer rècords d'audiència al nostre país, apuntalant així una de les grans apostes de la corporació estatal. La incidència és notòria. En onze dies dels tretze hàbils (de l'1 d'abril al 17 d'abril), l'espai que presenten Javier Ruiz i Adela González ha aconseguit superar els 100.000 espectadors de mitjana a la franja de les 14:20h -el programa es divideix en dos blocs, un passat dos quarts d'onze del matí i un altre tres hores després- i aconseguir, fins i tot, una quota del 23,6%.

És una xifra de share molt alta per a un espai en castellà i en una franja on competeix amb programes tan consolidats com el Telenotícies Comarques o a les portes del rei d'aquell horari, el Telenotícies Migdia. A excepció d'aquesta gran quota, del 13 d'abril, Mañaneros 360 es mou entre superar el 9% i una mica més del 13%. En les circumstàncies televisives actuals i en la nova estratègia de Televisió Espanyola de conformar una graella que combati la dreta mediàtica, que és majoria en les cadenes privades de tot l'Estat, l'aposta segueix sumant espectadors a mesura que avança la temporada.

Cal destacar que no totes les franges del programa funcionen amb escreix. Mañaneros 360 es divideix en dos blocs: el d'Adela González, amb temes de crònica social o crònica negra, més lleugers, i un segon espai amb Javier Ruiz al capdavant on el ritme és molt més àgil, picat, amb taula d'anàlisi (i batussa) i molta política. És precisament aquesta segona franja la que està aconseguint entrar a les llars catalanes amb molta més força durant l'abril. Quins són els ingredients que han aconseguit que Ruiz i La 1 comenci a gratar audiència a Catalunya?

La batalla mediàtica

Un dels ingredients principals pels quals està aconseguint triomfar Televisió Espanyola és l'aposta per combatre la dreta mediàtica audiovisual. Figures com Javier Ruiz o Jesús Cintora, al programa Malas Lenguas, guanyen audiència a Catalunya per aquesta mateixa circumstància.

La resta de cadenes de l'Estat es mouen des del centre-dreta fins a la dreta més conservadora i, després d'un intent infructuós (amb impuls des de la Moncloa) per crear una televisió privada progressista, la direcció d'RTVE va sacsejar la graella amb nous espais com el de Mañaneros 360 per intentar construir un contrapès. En un principi va funcionar només en diverses zones de l'Estat, però al llarg de la temporada hem pogut veure com ha començat a colar-se en territoris com el català. 

Nova estratègia d'RTVE

És en aquesta estratègia de Televisió Espanyola on radica part de l'èxit d'audiència de diferents programes a l'Estat, però també el fet que comencin a tenir un feedback positiu a casa nostra. En el nou rumb de La 1 recorda a l'estratègia de La Sexta. La cadena d'Atresmedia va néixer el 2005 amb una clara intenció de ser un contrapès polític de certes cadenes i mitjans. Mediapro, Globomedia i fins i tot El Terrat tenien participació en la Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta (GIA La Sexta), l'empresa que gestionava el canal des de la seva fundació. No va ser fins al 2012 que Atresmedia (abans Grupo Antena 3) va absorbir la companyia i els canals.

El to de La Sexta va mutar amb el pas de les temporades, especialment el de programes com Al Rojo Vivo, amb Antonio Garcia Ferreras. En les seves setze temporades, del 2011 fins ara, hi ha hagut un enduriment amb el govern espanyol. També en la forma a l'hora de presentar l'actualitat, en consonància amb el sistema de consum social. La política, que ha gaudit d'una mediatització en augment i sense precedents, ha vist com els principals programes d'anàlisi tenen més semblances a un d'esportiu que a un social o cultural.

 

  • Un dels moments de Mañaneros 360 amb Adela González i Javier Ruiz

Javier Ruiz i el seu nou perfil televisiu

El gir d'estil del programa Mañaneros -amb la incorporació de Ruíz, que ve de la Cadena Ser i té passat a Cuatro en un programa similar- i el fitxatge de Malas Lenguas amb Cintora van reforçar una aposta que ha estat ben rebuda per l'audiència. Encara que sembli un context de la crònica rosa, el fet que Sarah Santaolalla (una de les tertulianes més mediàtiques del panorama espanyol actual) sigui la seva parella i també col·laboradora del programa, ha obert una nova línia d'actuació per a Javier Ruiz.

El presentador, que sempre havia estat conegut per ser un comunicador amb un to pausat, conciliador i pràcticament catedràtic, ha passat a ser una de les primeres espases d'RTVE per a combatre el relat audiovisual de la dreta. No només això, sinó que després de les polèmiques converses amb Villarejo que van sortir a la llum i l'assetjament que ha patit per part del gurú ultra Vito Quiles, la seva figura ha passat a formar part d'un aparador de comunicadors més mediàtics que periodístics. Això, per molt que vulguis crear càtedra periodística, atraus espectadors. La televisió sempre olora la sang. 

 

  • Javier Ruiz conduint una de les tertúlies polítiques de Mañaneros 360

Manca de televisions progressistes

En el moment que el Grupo Prisa deixa enrere la seva intenció (com dèiem, amb l'ajut de la Moncloa) de crear una televisió privada progressista, l'equilibri polític en l'àmbit audiovisual segueix descompensat. El reforç de figures d'RTVE i la suma de nous fitxatges consolida la posició de personalitats com les de Javier Ruiz, que es presten a l'embat polític des de la primera línia televisiva. Això, a Catalunya, també atrau. I més en un context de polarització política estatal. L'aposta de l'ens ha estat radical fins al punt que la direcció d'RTVE, encapçalada per José Pablo López, va intentar competir amb La Sexta Explica els dissabtes a la nit. Durant dues setmanes van programar especials de Mañaneros 360 que van registrar xifres molt discretes i ve desistir. Ara, a més, ho tornarà a intentar amb Malas Lenguas. L'estratègia és clara. 

La política espanyola, clau

La pèrdua de la pistonada política catalana per la regressió del procés ha afectat, i molt, les audiències televisives. El 2018 o el 2019, entrevistes a personalitats com Carles Puigdemont fregaven el milió d'espectadors de mitjana i espais com el Preguntes Freqüents arribava a tocar el 20% de quota de pantalla un dissabte a la nit. Amb l'arribada de la nova cúpula del 3Cat (que, tal com va explicar a El Món de la Tele en una entrevista amb el director de TV3, Sigfrid Gras, això pot canviar), es va decidir rebaixar la càrrega política televisiva.

Ara la situació és una altra. La batussa que es viu al Congrés i a l'escena política de l'Estat -res a veure, encara, amb Catalunya- atrau audiència de tots els territoris, inclòs el català. Per això mateix, espais com Mañaneros 360, amb una nova mirada i més progressista que la que abans abanderava Antonio Garcia Ferreras, ja tenen peu i mig a la porta de casa nostra.