Patrick Urbano (Barcelona, 1989) és una de les noves cares de la graella de La 2Cat i ja ha estrenat el programa que ell mateix presenta: I tu què faries?. És un format trencador en el panorama televisiu actual: un debat reposat, amb opinions confrontades però sense guirigalls, sense estridències, sense la violència verbal que acompanya el fet de discutir temàtiques complicades. Urbano aglutina un grup d'experts i els posa sobre la taula dilemes complicats, dilemes complexos o qüestions que aixequen polseguera. Comunicador i responsable del videopòdcast Tres Vides al 3Cat, també és professor universitari i creatiu i director de nous continguts a The Mediapro Studio.

Com aterra l'I tu què faries? a La 2 Catalunya i com t'arriba a les mans?
Sorgeix de la productora Crisàlide i de la revista Valors, d'ètica i filosofia. La publicació té una secció, des de fa molts anys, que aborda dilemes ètics. L'encarrec és agafar aquesta mateixa secció i donar-li un format televisiu. I per això hi ha un petit esquetx humorístic sempre al principi per encetar el tema. El presentador, que soc jo, fa una mica de personatge amb instintits "baixos", que diríem. Representa una mica aquella part que tenim tots: ser una mica envejosos, una mica cínics... I em poso a parlar amb el psicòleg. Allà planteja els seus neguits i d'aquí saltem al debat amb especialistes, filòsofs, advocats, escriptores. Sorgeix de tot això, el programa. 

Sou revolucionaris?
No ho crec. És cert que té una lògica poc televisiva. En comptes d'anar a buscar el conflicte permanent, i en comptes d'anar a buscar els crits o els grans estímuls, hem intentat fer el contrari. Agafem temes gruixuts, temes complexos i els analitzem i debatem reposadament amb especialistes en el tema, o amb filòsofs i pensadors que tenen coses a dir sobre aquest tema. La televisió, suposo, actualment demana una altra cosa.

Com vau decidir aquest to més reposat?
És un element en el qual ens trobem a gust ambdues parts. Volem fer un programa on es puguin debatre coses amb les que moltes vegades jo com a presentador no hi estic ni d'acord, però vull escoltar l'opinió que té la gent. Sempre, abans de començar el programa, els demano a les persones que venen que confrontin idees. No es ve a insultar l'altra ni a escridassar. Farem una cosa tan complexa com escoltar que diu l'altre, veure si trobem punts en comú, o no, i tractar l'audiència com a gent intel·ligent. Creiem que l'audiència són persones intel·ligents. Hem intentat fer un producte a l'alçada de la capacitat crítica de l'audiència. No donar-ho tot mastegat.

Heu identificat temes espinosos que sabeu que us portaran problemes?
Sí. L'impost de successions, quan el vam tractar, sabíem que seria gruixut. També el de l'educació, en la implicació dels pares amb els seus fills. Tots dos s'han fet molt virals a Instagram. La gent té opinions molt marcades i, encara que estem acostumats a les xarxes socials per l'estracanada i el gran titular, el nostre és un programa que cal veure sencer. Si te'n vas a l'exemple del programa dels impostos, que dèiem que comencem preguntant si hem de baixar els impostos i acabem preguntant-nos si hem d'expropiar els rics [riu]. El que hem intentat és agafar aquestes preguntes de cunyat o alguns debats que es produeixen a tot arreu i anem a plantar-los cara, per intentar donar solucions a la gent. Amb el guió treballem a través del mètode socràtic. Ens han ajudat molts filòfos com la Sira Abenoza, el Leo Espluga i l'Oriol Farrés.

Sou un rara avis, llavors?
No ho crec, però és molt important que recordem per què són importants les coses, que recordem per què són importants els impostos. Hi ha un capítol, per exemple, que és el del català. Tots tenim clar que hem de mantenir el català, la supervivència de la llengua, però després tu mires les dades, i aquestes mostren que la gran majoria de gent, quan parlen en català i els responen en castellà, canvien de llengua. I aleshores nosaltres hem dit, vam pensar, per què passa això? Per què fem això realment? I vam preguntar-nos: realment jo he de canviar de llengua si parlo en català i em responen en una altra llengua? I a partir d'aquí, a través d'una sociòloga, d'una sociolingüista, amb gent de diferents àmbits, el que fem és analitzar què passa si fas una cosa o si fas l'altra. I això ens ha portat a llocs molt interessants.

Hi ha política en els vostres enfocaments?
És molt complicat fer parlar temes socials o parlar de temes sense parlar de política. O almenys plantejar-los. La rebuda per part del 2Cat ha estat molt bona. Ens diuen que està bé, que és bo, que ells estan contents i el defineixen com a necessari. Hem complert la missió de fer un programa de debat, de temes complexos, d'una forma tranquil·la i d'una forma, com dic, tractant l'audiència com el que és, que és una entitat intel·ligent. Estem en una franja complicada de competir, on ens trobem el Joc de Cartes o La Isla de las Tentaciones. També postpartits de futbol o altres programes. El que ens demanaven és que després, a digital, això generés conversa, la gent es fes preguntes, i la gent ho percebés com un programa, insisteixo, que serveixi per fer-se preguntes.

Com trieu els experts?
És molt bona pregunta. Nosaltres, per sort, anem de la mà amb la revista Valors i ens han ajudat molt. Hi ha gent que nosaltres sabem que té una opinió molt concreta sobre un tema i que ens serveix per contraposar-ne d'altres, però també sabem que entrarà en el joc del debat. Ara bé, jo m'he portat algunes sorpreses perquè alguns perfils semblava que no funcionarien i sorprenentment no. Bàsicament ha estat una entesa entre canal, productora i la revista.

Vetaríeu certes persones?
Jo sí. Vetaria la gent amb idees d'extrema dreta o amb idees racistes. També la gent que no vol venir a parlar i que vol venir a generar un desori per veure beneficiada una agenda política pròpia. També m'he endut sorpreses, sobre persones que creia que no serien el perfil i van ser tot el contrari.

Fins on es pot posar el límit de la llibertat d'expressió en un debat reposat com el vostre?
Molt bona pregunta. Per exemple, hi ha un programa que va sobre escola i immigració. Des de l'equip vam veure un estudi que el que deia és que una de les principals causes per escollir escola era la presència de persones immigrants en el centre. El programa tenia un perill molt clar i era obrir les portes al racisme. Ens vam curar en salut. Sabem perfectament que si haguéssim portat certes persones el debat hauria estat flamíger i ompliria titulars. No és el debat que nosaltres volem tenir. La gent que va en contra dels drets humans no tenen cabuda. Hi haurà gent que pensa el contrari. 

Com valores la graella de La 2Cat?
És molt bona pregunta. Fer graelles, ja siguis la 2Cat, el 3Cat o La 1 és una de les coses més complexes del món. Cada vegada que esculls una idea descartes una altra. Recursos limitats i tens un temps concret per emetre contingut. És una lluita contra l'espai i el temps. Hi ha programes molt interessants que ho veus de seguida. Però la seva tria és complicada, estàs al punt de mira de tothom. Siguis de 3Cat o de La 2 Catalunya, eh. Està molt bé que fiscalitzem si funcionen els programes. Però hi ha programes que tenen un interès més enllà de generar una audiència immediata. Hi ha programes que potser el que requereixen és d'un fogueig, és d'anar cuinant-los, és que l'audiència s'hi acostumi. O si tenen després un interès social, cultural, de llengua

Tu ho vius com a creador de contingut, no?
És una professió que respecto molt, fins i tot quan l'he patit. Sobretot quan presentes programes i no te'ls compren. A la televisió s'hi ha de venir plorat de casa. No cal anar pels llocs cabrejat amb les televisions perquè no t'han comprat no sé quin programa. La meva feina real és ser creatiu de formats, de nous formats, a Mediapro Studio, a Catalunya. De cada deu programes que penses, te'n compren un. Això vol dir que és el millor? Potser no. Vol dir que és el que més li encaixava en aquell moment a la cadena. I tu potser, segurament, el millor programa que podries fer no el desenvoluparàs perquè no te'l van comprar. Però la vida segueix. Més complicat és ser profe a una escola.

Convius en dues aigües, a la 2Cat i al 3Cat, amb una posició diferent, ja que presentes un programa exclusivament per a la plataforma de la CCMA. Com veus el rumb actual?
És una època complicada, també pels programes culturals. Però hem vist apostes en grans franges, com la de prime time, per a espais culturals. El programa del Xavi Bundó, el Dones en Lluita de la Txell Feixas, el Tot el temps del món de l'Anna Guitart o sense anar més lluny, el Nervi d'Andrea Gumes. És una trinxera poc agraïda de lluitar, però amb una intenció de ser. Especialment per fer prodcutes en català, en llengua catalana. Treballo en el món audiovisual i encara no sé quina és l'estratègia a seguir. Moltes vegades no tenim en compte tota la feina que hi ha darrere dels programes culturals o de programes d'entreteniment. Competeixes amb altres televisions, plataformes, amb els mòbils o els videojocs. Hi ha més coses a banda de l'audiència.

Com veus el futur de la televisió en català?
Espero que hi hagi molts espais en els quals es puguin fer programes diferents, i en els quals presentadors i creadors de contingut en català puguin desenvolupar la seva carrera. En concret, que puguem tenir com més oferta en català serà el millor que ens pot passar. Això és el que jo espero, això és el que a mi m'agradaria. No et puc respondre sobre el futur del lineal, perquè crec que no passa tant per aquí. No crec que en un futur la gent es quedi veient el TN, el Joc de Cartes o el Xavi Bundó i el Saber i Ganar. Com més espais per desenvolupar programes en la nostra llengua, millor. No vull pensar en la confrontació, si em plantegés la qüestió entre la 2Cat i el 3Cat. Com més possibilitats i espais, millor.