La nova aventura de Marc Giró a La Sexta no va fer gaire gràcia als defensors de la televisió pública ni a certa audiència catalana. El salt a la corporació privada d'Atresmedia va despertar una onada de reaccions que provocava certes preguntes: serà capaç de fer el mateix que el Late Xou? Tindrà un sentit el programa? Que estigui més a prop de Pablo Motos que de Pepa Bueno, laboralment parlant, serà un problema? La resposta és que ha sabut fer el mateix, millorant-ho; té tot el sentit del món i no, no ha estat cap mena de problema.
El Cara al Show és un producte que encara necessita un rodatge continuat, polir seccions i millorar bromes o gags amb els entrevistadors, però Giró segueix sent un tro comunicatiu com molt poques altres figures de les graelles espanyoles poden ser. Per això mateix va ser encara més enriquidor i d'un gaudi immens veure com el personatge construït pel català al llarg de tants programes de televisió i ràdio es va desfer com un terròs de sucre per veure només en Marc, un noi de 8è d'EGB que es trobava enlluernat per la visita de Pedro Almodóvar.
Si Giró no va dir fins a sis vegades seguides el nom i el cognom del cineasta abans de seure'l a les butaques dels entrevistats no en va dir cap. Se'l va veure extasiat, seriós, reverencial i molt disposat a mantenir una conversa, des del principi, de la importància de les pel·lícules del manxec i de l'impacte que va tenir a la seva vida, a la de moltes persones arreu de l'Estat i a tot el planeta. El mateix Giró, quan no duien ni cinc minuts del programa, va marcar el to de la conversa amb una anècdota sobre els seus pares.
#CaraAlShow
— ✨🕺🏼 Cara al Show con Marc Giró 🦩✨ (@caraalshow) April 28, 2026
¡Vaya unos padres modernos los de Marc Giró! 😅
Y gracias de verdad, Pedro, por La ley del deseo ❤️ pic.twitter.com/vR1g3iWsoB
"Recordo el 1988 que els meus pares van anar al cinema. Jo estava a vuitè d'EGB, ho recordo perfectament. Van tornar els meus pares del cinema i la meva mare em va dir que acabaven de veure 'Mujeres al borde de un ataque de nervios, ara sí, la democràcia ha arribat a Espanya', tal com raja. I és clar, jo vaig dir, aquest Pedro Almodóvar qui serà?", va explicar ell mateix en la conversa. El director de cinema, visiblement agraït per la història, es va sorprendre de com d'avançats eren els pares de Marc Giró, però la comoditat que es respirava al plató dels estudis del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) de Terrassa era singular.
Un Marc Giró entregat a Pedro Almodóvar
Almodóvar no sol estar còmode en certes entrevistes televisives i ell mateix va admetre que no li van caldre ni les ulleres per protegir-se de la il·luminació del plató. Mantenint la conversa del cinema, es veia un Giró que havia deixat enrere el seu personatge i estava conversant, de tu a tu, davant d'un dels seus ídols. Com quan va explicar que el seu pare li havia gravat en VHS la polèmica (i obra mestra) pel·lícula La ley del deseo amb la qual va descobrir "el que ell mateix necessitava".
El presentador li treu totes les temàtiques sobre les seves pel·lícules: els colors tant Almodóvar, la il·luminació, els rodatges, els mobles o la perruqueria. També de les ocurrències que té el director en certs moments a l'hora de gravar els seus projectes (com els llibres o els sofàs que ell compra i acaben en un decorat) o com pot ser que ell triï tantes coses.
El millor del programa d'aquest 28 d'abril és, precisament, aquesta conversa. El problema és que Almodóvar ja ha fet una incansable gira per tots els platós, estudis de ràdio, mitjans escrits i altres podcasts per parlar d'Amarga Navidad (la seva darrera pel·lícula) que es va estrenar... el 20 de març. Fa més d'un mes. L'impacte televisiu de la seva conversa és molt menor en el contingut i només ha atret per la potència dels dos personatges. Va gaudir de major impacte quan va anar a La Revuelta amb David Broncano (deixant clar que no aniria amb Pablo Motos un any més).
La conversa va treure molt suc d'un Almodóvar còmode i d'un Giró sense personatge, amb històries i anècdotes que van aconseguir captivar els espectadors i el públic present. El problema d'un producte televisiu com el late night és que, com sempre, cau en aquesta espècie de jocs amb els convidats i entrevistats on acaben, tots plegats, fent el ridícul. Segur que encara els deu funcionar o deuen tenir estudis d'audiència (i digitals) que els empeny a seguir-ho fent.
Almenys Almodóvar va estar content de fer-ho, però l'entrevista, com a tal, va deixar de tenir sentit. Giró i el Cara al Show van agafant embranzida de producte (tot i que d'audiència van caure respecte l'estrena, com passa en la immensa majoria de programes) i caldrà veure els resultats les pròximes setmanes.
