Pablo Motos és un dels líders de la televisió a l'estat espanyol. No hi ha dubte d'aquesta afirmació i les dades li donen suport dia rere dia. El Hormiguero, amb més de dues dècades a les graelles televisives, competeix en una lliga a part (en certes jornades contra l'únic que li pot lluitar les garrofes, La Revuelta de David Broncano a La 1) i aglutina milions d'espectadors de mitjana de dilluns a dijous a Antena 3. Ara bé, a Catalunya no té tanta sort i les xifres són molt menors, especialment quan TV3 presenta continguts de qualitat en la seva franja.
La sorpresa d'aquesta setmana ens arribava amb la notícia que el conegut, polèmic i qüestionable creador de contingut gallec, El Xokas -protagonista de diverses notícies al Next de Nació- que visitava el plató d'Antena 3. En qualitat de què? De totòleg, segurament. Com ens regala en els seus streamings i clips a les xarxes socials, on intenta donar càtedra d'absolutament qualsevol temàtica.
En els darrers mesos, el creador de contingut gallec ha viscut una nova joventut gràcies a l'onada reaccionària que inunda els universos digitals. Qui va ser protagonista d'una companya del Ministeri d'Igualtat contra l'assetjament vers les dones i un dels grans representants d'aquesta fúria reaccionària provinent del mantra "del sentit comú" va aterrar dijous al vespre a El Hormiguero en qualitat de... res?
La seva figura, que buscava fusionar espectres ara tan diferenciats com les audiències d'una plataforma com Twitch i les audiències de la televisió, no va servir més que per això: per generar batussa, polèmica, soroll a les xarxes. Un servidor pot haver caigut en la mateixa trampa, però és inevitable. El Xokas va protagonitzar moments per a l'escàndol mentre Pablo Motos reia, amb el seu posat de cambrer que només passava per allà per servir combinats als espectadors, com si amb ell no anés la situació. Tot el contrari. Ell l'ha provocada.
Sobre internet, la salut mental per les conseqüències del món digital i sobre els seus inicis o en què consisteix la seva feina, cap qüestió a destacar. És com si a hores d'ara hem d'explicar a què es dedica un influencer (algú ho sap?) o un jugador del Barça. Podem caure en la trampa de la definició que ens apareix si premem quatre tecles a Google o podem definir-los pel que són, en el context social en el qual vivim. No va ser el cas, així que El Xokas i Pablo Motos, sempre somrient, van fer una espècie de càtedra per a certa audiència que encara creu que Twitch deu ser un programa "de l'urdenadó".
Pablo Motos, la política, els impostos, El Xokas i dos ous durs
Un cop van entrar amb matèria, l'escenari es feia més lúgubre i allò semblava un plató atrotinat d'una cadena de baix pressupost que fonamenta conspiracions contra el PSOE i ven criptomonedes a quatre nois sense calers de Montcada i Reixach. Pablo Motos, insistim, sempre somrient, li pregunta pels impostos a El Xokas. Com sabem, catedràtic a la Universitat del No-Res i la Facultat de la Buidor, va regalar als espectadors tot un seguit de frases carregades de populisme i subjectivitat per enaltir certs discursos provinents de certes cantonades polítiques.
"Realment estem una mica sotmesos, no? Que una persona vulgui emprendre en aquest país realment hauria de patir unes penalitzacions per part de l'Estat?", li pregunta a Motos. El presentador, hi tornem, molt rialler, li torna una qüestió. "Quina és la teva idea? Quin és el teu punt de vista?". Res més important, vaja, que saber quina és l'opinió fiscal d'una persona que feia vint-i-quatre hores estava cridant a diversos personatges del League of Legends en un directe a Twitch. Què passi Juan del Val i ens torni a regalar consells sobre escriptura, de pas.
Los impuestos según @elxokas #XokasEH pic.twitter.com/JBTaxm7Vld
— El Hormiguero (@El_Hormiguero) January 22, 2026
"Una persona que es dediqui a emprendre i que generi llocs de treball el que hauria de rebre són beneficis de l'Estat, no càrregues. Crec que si ets una persona que aconsegueix crear un conglomerat, crear una empresa, i que generes feina, i que, per tant, fas que moltes famílies puguin menjar gràcies a tu, crec que hauries de rebre suport per part de l'Estat i no únicament crispació, problemes, dolor i tot allò negatiu que et pugui caure a sobre. No té sentit, al cap i a la fi tenim un Estat per a salvaguardar la ciutadania i que vagi a millor, no a pitjor. Una quota d'autònoms és injusta, és clar", li reblava el gallec. D'un conglomerat a un autònom, cal remarcar.
En el seu discurs sobre el 30% de la quota d'autònoms, on ha començat a escalfar-se, ha deixat anar la frase: "Dir això a televisió potser no està bé, però m'és igual". És un dels punts del personatge, de l'entrevista, de tot plegat. Creure que és el primer en els darrers dos, cinc o deu anys que critica la quota d'autònoms, els impostos o la càrrega fiscal en una cadena com Antena 3, a l'estat espanyol o ni tan sols a la televisió diu molt de la persona. Diu molt d'allò que vol representar. "No pot ser que gent que és la que menys cobra i la que més fastiguejada està, per no dir coses pitjors, estigui completament sotmesa per l'Estat", ha dit també.
I a partir d'aquí, ja ha començat una espècie de discurs que faria aplaudir estudiants de l'ESO que somien a col·leccionar criptos. "L'Estat ha d'ajudar i fomentar que la gent emprengui perquè és una de les coses més importants i més boniques que pot tenir un ésser humà que és generar ocupació i fer la teva pròpia feina i crear el teu propi projecte, joder. Estem creant un exèrcit de robots, sinó. Cadascú ha de poder somiar", ha deixat anar, perquè Pablo Motos després deixés anar la gran assenyalada contra la Moncloa. "Vas parlar d'Hisenda, vas parlar d'impostos... i et van fer una inspecció". "Correcte", li deixa anar al Xokas.
Molts potser no coneixeran l'escena de la cabina dels Germans Marx, però és una de les més famoses de la comèdia en el món del cinema. En un espai tancant van passant moltes coses, cadascuna més inversemblants i divertides, que freguen el ridícul. En una petita cambra no poden encabir-se tantes persones ni poden passar tantes situacions a la vegada, però allà sí. A fora, mantenint una conversa amb un cambrer, està Groucho Marx. I cada vegada que demana menjar, que s'acaba convertint en una pila inassumible, sona una botzina des de l'interior de la cabina, que li dona la pista que ha de demanar dos ous durs. És còmic, és divertit, i és el súmmum del ridícul. El mateix passa amb en Xokas. Per què? Després de parlar d'impostos, li van preguntar per la política. Moc-moc. "I dos ous durs!".
¿Cómo ve @elxokas la política? #XokasEH pic.twitter.com/f1AkuJIvPd
— El Hormiguero (@El_Hormiguero) January 22, 2026
En quin moment Antena 3 o Pablo Motos veuen legítim, apropiat o fonamentat preguntar-li a un creador de contingut com veu la política de l'estat espanyol i sota quin paraigua de poca vergonya decideix el gallec respondre com si fos un catedràtic universitari? La primera frase va ser aquesta: "Crec que en el sistema en el qual vivim... És que em fotré en un jardí. Per començar, jo no crec en la partitocràcia. Crec que vivim en un sistema on no tenim veu ni vot. El sistema democràtic en el qual estem en l'actualitat no funciona. Crec que vivim un mandat que per molt que es canviïn el relleu, són el mateix. El PP i el PSOE, al cap i a la fi, no canvien el model de societat. El vot no serveix de molt, desgraciadament".
Què hem de creure amb aquestes declaracions, llavors? Què està demanant una autarquia? O hem de ser benevolents i creure que des del prime time d'Antena 3 es demanava una millora del servei democràtic? No ho creiem, perquè literalment considera que "no funciona". Més tard, tots dos, en una conversa digna d'una sobretaula de Nadal, van valorar l'estat del PSOE, la situació del govern de Pedro Sánchez i el fet que pesos pesants del partit estiguin implicats en un cas de corrupció.
- El Xokas, en la seva conversa amb Pablo Motos a El Hormiguero
- Antena 3
Com a sentència, en el seu discurs sobre política que només podria emocionar a persones que no han superat el parvulari, va deixar caure la de "diga'm amb qui camines i et diré qui ets, perquè és la gran demostració de la vida". Si algú fes una llista de les vergonyes, penúries i entrebancs, per dir-ho suaument, de les persones, influencers i creadors de contingut que l'han rodejat alguna vegada, s'ho pensaria dues vegades, em sembla. Un no va poder superar l'entrevista i encara menys la tertúlia política posterior que conformaven savis com Juan del Val o Tamara Falcó. Prou televisió per avui.
