Les comarques menys poblades de Catalunya reben una atenció informativa molt reduïda per part dels principals mitjans audiovisuals i quan hi apareixen ho fan "especialment amb un nombre molt limitat de temàtiques, centrades molt sovint en adversitats, fet que pot afavorir una visió estereotipada d’aquests territoris", segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Gairebé tres quartes parts de les comarques registren valors inferiors a l’1% del temps de notícia a TVE Catalunya i a RAC1 i, en el cas de TV3 i de Catalunya Ràdio, la proporció és de dos terços, segons el treball.

El Consell va aprovar l’informe Cartografia del territori a la televisió i a la ràdio lineals. La diversitat territorial en els continguts. Any 2024. El treball analitza com el territori apareix en els continguts que emeten els serveis de comunicació audiovisual principals, per esbrinar si es garanteix una visió plural i diversa de la societat. Els mitjans analitzats han estat TV3, el 33, Esport3, TVE Catalunya, Catalunya Ràdio i RAC1. La mostra inclou tots els informatius de notícies d’actualitat, amb independència de l’horari d’emissió i l’abast. En total, s’han analitzat 7.070 programes i 13.101 notícies, que són una mostra representativa de la totalitat de l’any 2024.

Segons l'informe, gairebé tres quartes parts de les comarques registren valors inferiors a l’1% del temps de notícia a TVE Catalunya i a RAC1, i, en el cas de TV3 i de Catalunya Ràdio, la proporció és de dos terços. En cada un dels serveis de comunicació, el temps de notícia que sumen de manera global representa el 10%.

El conjunt d’aquestes comarques amb "poca presència informativa" representa entre el 60% i el 80% de la superfície del territori en tots els serveis de comunicació analitzats, però en cap cas no engloba més d’una quarta part de la població. Malgrat aquesta distribució, en nombres absoluts, Catalunya Ràdio informa sobre 41 de les 43 comarques catalanes (95,3%), TV3, sobre 40 (el 93%), TVE Catalunya, sobre 35 (81,4%) i RAC1, sobre 34 (79,1%).

El Barcelonès, la comarca amb més cobertura informativa

En l’altre extrem, l'estudi indica que l’efecte capitalitat comporta "una forta concentració informativa en les comarques més poblades", sobretot en el Barcelonès, que aplega al voltant del 50% del temps a TV3 i a Catalunya Ràdio, i entorn del 62% tant a TVE Catalunya com a RAC1.

Les informacions centrades en les altres tres comarques amb capital de demarcació (el Gironès, el Tarragonès i el Segrià) també se situen entre les que més temps aglutinen, tot i que ho fan amb una intensitat molt més baixa, per sota del 10% en tots els casos, i de manera més desigual entre els diferents serveis de comunicació.

En l’àmbit estrictament municipal, la ciutat de Barcelona, que concentra una cinquena part de la població de Catalunya, aplega a TVE Catalunya i a RAC1 entorn del 60% tant del temps de notícia com del nombre d’intervencions, i a Catalunya Ràdio aquests percentatges se situen al voltant del 50% en cada cas. En canvi, TV3 presenta una dinàmica lleugerament diferent i li dedica un 47,4% de temps de notícia, però el percentatge d’intervencions es redueix fins al 39,5%.

Les informacions referides als municipis de fins a 5.000 habitants tendeixen a ser "poc diverses i a centrar-se especialment en problemàtiques o adversitats que impacten directament en aquests territoris". En concret, els principals ítems informatius per temps de notícia en els dos grups de municipis amb menys habitants concentren entre el 90% i el 100% del temps total, i en el cas de Catalunya Ràdio, entre el 70% i el 95%.

Les temàtiques a les comarques menys poblades

En l’àmbit específic del medi ambient, els fenòmens naturals adversos, com ara els incendis forestals o la situació de sequera, tenen més presència en aquests municipis. Les notícies relacionades amb la declaració i l’extinció d’incendis es vinculen sobretot amb els pobles de menys de mil habitants, especialment a Catalunya Ràdio (41,9%) i a RAC1 (45,8%). L’excepció és TVE Catalunya, que se centra més en els nuclis d’entre 5.000 i 20.000 habitants, tot i que amb menys intensitat (3,9%).

Pel que fa a la sequera, les proporcions més elevades de temps de notícia es registren en relació amb els nuclis de menys de mil habitants a TV3 (16,8%) i a TVE Catalunya (20%). En les emissores de ràdio, per la seva banda, hi tenen més pes les notícies sobre municipis d’entre mil i 5.000 habitants (5,8% a Catalunya Ràdio) i d’entre 5.000 i 20.000 habitants (4,4% a RAC1).

De manera similar, però en el terreny econòmic, l’activitat agrícola i ramadera també es concentra clarament en els municipis amb menys població, sobretot en els més petits, de menys de mil habitants, i en aquells de fins a 5.000 residents.

El sector primari, protagonista en pobles petits

Les informacions relacionades amb el sector primari es vinculen amb els pobles de menys de mil habitants, especialment a Catalunya Ràdio (19,4%) i a TVE Catalunya (10,8%), i amb els municipis d’entre mil i 5.000 habitants a TV3 (13,7%) i a RAC1 (12,9%). Es tracta d’una presència que disminueix progressivament a mesura que augmenta la mida del municipi i que, en el cas de Barcelona, s’associa a les mobilitzacions que va dur a terme la pagesia per la crisi del sector.

En el pol oposat, la informació esportiva és especialment rellevant en les peces que es refereixen a les grans ciutats, tant a Barcelona com als nuclis d’entre 75.000 i 300.000 habitants, amb valors compresos entre el 40% i el 75% del temps. Aquesta presència elevada respon a l’atenció que reben els clubs catalans principals, sobretot, el Barça i el Girona.

Per la seva part, el conseller responsable de l’àmbit de continguts del CAC, Enric Casas, ha dit que "cal cuidar més la Catalunya allunyada del Barcelonès o del territori metropolità". Ha assenyalat que els espectadors catalans senten com a seu tot el territori de Catalunya i que "cal canviar la tendència de parlar de la gran majoria de comarques i municipis de Catalunya només quan hi ha una desgràcia. Per aconseguir-ho, és important potenciar la informació local i els corresponsals del territori, i equilibrar el pes comunicatiu de la capital".