Sigui per mandra o per no tenir un criteri massa format, he esperat un temps prudencial per escriure aquest article. I és que no hi ha cosa que em faci més mandra del món de l'entreteniment que entrar en el debat dels límits de l'humor. Sí, aquell debat estèril que apareix mensualment per valorar la idoneïtat d'una broma en el terreny de la comèdia.
Anem a pams. Primer de tot, d'on ha vingut aquesta setmana el drama de torn? M’imagino que ja ho sabeu tots els que esteu llegint aquestes línies, però ho recordo pels despistats. El Manel Vidal, excol·laborador del "Zona Franca", va ser acomiadat per TV3 després d'ubicar al marge d'una esvàstica els votants del PSC. Val a dir que ho feia en un gràfic de posicionament ideològic en el qual de cop i volta hi apareixia l'emblema nazi.
És important veure el tall en qüestió. I ho dic per experiència pròpia. Si em quedava amb els titulars que descrivien la situació, la brometa em semblava bastant insultant. Mentalment, visualitza una cosa bastant ofensiva; i si això hi sumes els comentaris de l'Ernest Folch a una tertúlia de "El Món a Rac 1", que són el meu missal diari, m'imaginava una falta bastant considerable.
Abans de veure el vídeo i davant de l'exaltació generalitzada, vaig sentir empatia per aquells que criticaven l'humorista. Tot i que no compartia l'acomiadament del Manel Vidal, una mofa ha de ser molt desagradable com per fer fora a algú. Sí que trobava, però, que una televisió que paguem tots pot incomodar però no ofendre. I, internament, en el meu cap, vaig pensar que una disculpa pública hagués estat necessària.
"De tant esmentar-lo, al final sembla que de feixistes, en siguem tots"
Cap ideologia de les que hi ha al parlament de Catalunya, exceptuant-ne una, té gaire a veure amb el feixisme. I més enllà de la possible ofensa als seus votants, el que fas en comprar els votants socialistes amb les doctrines hitlerianes és banalitzar el feixisme. De tant esmentar-lo, al final sembla que de feixistes, en siguem tots. Sobretot, quan no pensem com els altres. I sí, tot això que acabo d'escriure respira un tuf de bonisme bastant soporífer, però cal que certs termes no perdin el seu valor.
Sort que abans d'obrir la boca vaig preferir anar a les fonts. Un cop ja havia fet aquesta anàlisi de barra de bar, sense haver-me documentat degudament, per fi vaig veure el tall que va costar el lloc de feina al Manel Vidal, i de retruc al presentador del "Zona Franca", el Joel Díaz. I llavors ja no vaig entendre massa res. Ja que tot i no ser socialista, però de progre en soc bastant, a mi aquell gag em va fer fins i tot una mica de gràcia.
"Jo el programa me l'hauria carregat probablement pels seus resultats, però no per una comparativa bastant innòcua"
El Manel i el Joel són uns homes amb un excés de seguretat i això sempre m'irrita. Tenen un currículum almogaverià que els delata en el seu menyspreu cap als simpatitzants del Salvador Illa. Tot això, que pot ser desagradable, és admissible. Ja ho sabien com eren quan els van contractar. Domesticar-los hauria estat matar la seva essència.
Jo el programa me l'hauria carregat probablement pels seus resultats, però no per una comparativa bastant innòcua. No tant pel que la fa, sinó per qui la rep, que al final li pot relliscar bastant. "Zona Franca" fins ara havia tingut unes audiències bastant discretes. Aquest sí que m'hagués semblat un motiu de pes per carregar-se el programa. A la tele les dades són vitals, tret que facis un programa de servei públic com el "Sense Ficció" o "La Marató".
"La veritat és que és un tema tan trillat que fins i tot fa basarda posicionar-se"
Però tanquem el cercle de l'article per parlar dels límits de l'humor. Aquest tema tan apassionant per a tertulians de metxa curta i còmics amb pocs bolos als escenaris. La veritat és que és un tema tan trillat que fins i tot fa basarda posicionar-se. Tothom hi diu la seva, ja que no fa falta molta literatura per tenir una opinió formada. I és aquí on rau el secret d'aquest absurd, els límits de l'humor són en cadascú i en la forma en com cadascú es pren les coses. Una reflexió un pèl fluixa, com ho és el debat en qüestió. Així que no cal continuar gastant tanta tinta i saliva. El mes que ve ens tornem a veure amb alguna nova polèmica de fireta.
