Ha estat una setmana complicada pels nominats: Iván Rojo es converteix en el primer expulsat d'aquesta edició, després d'una onada gegantina de hate cap a ell. Merescut? No som ningú per dir-ho. Però el que sí que podem dir és que va protagonitzar un debat pantanós sobre les llengües cooficials que va revolucionar el públic catalanoparlant. Segons aquest noi de Valladolid, després d'haver viscut i treballat a Mallorca, no ha acabat d'entendre per què li parlaven en mallorquí, si a Espanya també es parla castellà.

Segons la seva lògica, si en un territori es parla el castellà i el català -sense entendre aquest últim- té més dret ell a imposar el castellà que no aprendre una de les llengües que els mallorquins tenen tot el dret a utilitzar. El més divertit d'aquesta seqüència entrebancada és que la conversa es va entaular amb en Max -català- i en Tinho -gallec-, que van defensar les llengües "minoritàries" dins la península i també van reivindicar el dret de parlar-les sense ser discriminats. 

El concursant de Valladolid va exemplificar la seva frustració amb un cas personal. Treballant a Mallorca, van parlar-lo en català i no va entendre a la senyora que, després de demanar que parlés en castellà perquè no l'entenia, es va enfadar. "Haurien de contractar a algú que parlés castellà i català, i no només castellà" va respondre en Max davant la problemàtica plantejada per l'Iván."En una recepció d'hotel, agafaran abans una persona que parli quatre idiomes a una que en parli tres. Doncs amb això és el mateix", va afegir. 

Aquest missatge contundent va travessar pantalles i va posar paraules a la impotència que molts catalans van sentir sent espectadors d'aquest moment. Malauradament, en Max ha estat nominat aquesta setmana. No vinc a fer una campanya electoral per salvar-lo, però si destaco breument la importància d'ocupar una pantalla estatal amb converses i debats tan mundans com la que van tenir aquests tres fa un parell de dies. 

Per què és important defensar el català en un programa castellà?

El debat envers el català, en boca de castellanoparlants, és fàcil i simple: si els dos parlem castellà i tu només parles català, entaulem la conversa en castellà i au! Què passa quan un catalanoparlant entra en la conversa? Es dona la situació que van viure dins l'Acadèmia: aquell discurs que semblava tan ferm, amb un sol argument lògic com "aquesta persona que viu en aquest territori té dret a parlar la seva llengua", es desmunta.

I ja no parlem només de drets lingüístics, sinó que també s'obre el debat sobre el respecte cap a la cultura: per què l'Iván no es va parar a pensar que treballant a Mallorca, probablement el parlarien en català? No es va plantejar en cap moment estudiar-lo, donat que treballaria una llarga temporada cara el públic? Per què s'indigna quan una senyora gran no vol canviar al castellà? 

Per totes aquestes preguntes sense contestar, és tan important que gent com el Max ocupi programes amb milers d'espectadors arreu l'Estat espanyol. Perquè l'Iván no és l'únic que menysprea -conscientment o inconscientment- la llengua, sense entendre que significa en l'àmbit cultural ni d'identitat. Aquesta setmana, però, algú més a part de nosaltres haurà reflexionat sobre això.