Neus Bonet Bagant (Barcelona, 1959), deixarà els micròfons de Catalunya Ràdio el pròxim mes de novembre després de 44 anys de trajectòria professional radiofònica. La periodista, que es jubilarà, ha treballat a la Cadena SER, Ràdio Popular de Reus, Diari de Tarragona, Cadena 13, Ona Catalana i Catalunya Ràdio. L'any 2005 va ser escollida Directora de programes de l'emissora pública, on entre d'altres, va substituir el Catalunya Cultura per l'actual iCat. Al 2008, va rellevar Antoni Bassas al capdavant d'El matí de Catalunya Ràdio, tot i que només s'hi va estar una temporada, fins al 2009, quan Manel Fuentes en va agafar les regnes.

Des de l'any 2016 és editora i presentadora de l'informatiu Catalunya migdia i el passat mes de juny va ser escollida nova presidenta de Ràdio Associació de Catalunya, en substitució del locutor Jordi Margarit, que havia exercit el càrrec els darrers 26 anys.

D'aquí a molt poques setmanes acabes una trajectòria professional de 44 anys. Ja estàs preparada per aquesta nova etapa vital?

Sí, totalment. Una, perquè m'he preparat i dos, perquè deixo de fer una feina diària regularitzada amb horaris. Però tinc altres projectes de vida. I com que no saps mai quan la malaltia trucarà a la porta o quan deixaràs de tenir l'estat d'ànim i la salut que tens actualment, aprofitar-ho al màxim, jo crec que ja toca.

Has estat molts anys llevant-te de matinada. Entenc que t'haurà requerit una dura rutina i potser també haver de fer renúncies a nivell personal.

Sí, sí que renuncies a moltes coses perquè vas al revés del món. Per exemple, quan feia l'horari d'entrar a les 12 de la nit i plegàvem a les 9 del matí, clar, tu dorms de dia, la gent treballa de dia, sempre vas al revés. I amb els caps de setmana passa una mica igual. És molt difícil poder conciliar la vida familiar quan tothom, o la majoria, fan de dilluns a divendres i tenen el cap de setmana lliure. Sí que has de renunciar a coses, però sempre has d'estar valorant què és en aquell moment de la teva vida i del context el que t'interessa més.

Mai has posat per davant la feina a la família, ni al teu projecte personal?

Per mi la meva feina no és només una feina rutinària. És a dir, no hi ha una Neus Bonet periodista i a fora una altra persona. Soc la mateixa persona amb la mateixa mirada. Per tant, és una manera de viure el periodisme. Per mi, és una manera de mirar el món, tant en l'àmbit personal com en l'àmbit professional. Per a mi, és molt important la meva feina, però tampoc no he deixat que em condicioni.

De tots els programes que has fet, amb quin és el que has gaudit més? Amb quin et quedaries?

Home, em quedaria molt amb L'Aparador, el magazín que vaig fer a la tarda perquè et permetia tocar molts pals diferents. Feies entrevistes, reportatges, dins d'un gran contenidor on podies fer moltes coses molt diferents i cada dia fer-les de manera diferent, amb horaris diferents. Era molt obert i et permetia molta creativitat. Però també els informatius sempre m'han agradat moltíssim, tot i que són molt més tancats i rigorosos. I sí que cada dia permeten més una certa creativitat, però no com en un magazín. I a més a més vaig tenir col·laboradors amb qui vaig aprendre molt i m'ho vaig passar molt bé. Potser em quedaria amb això.

Potser un dels moments més delicats va ser fer el relleu l'any 2008 a l'Antoni Bassas al capdavant d'El Matí de Catalunya Ràdio. Quan vas assumir el programa vas dir que ho feies "amb ganes però també amb dubtes". Com vas viure aquella experiència, aquell moment?

Va ser un any molt dur i molt complicat per tot, no me n'amago, per com havia plegat l'Antoni, per les circumstàncies, pels canvis que hi havia a la direcció, etcètera. Em sembla que mentiríem tots si diguéssim que no hi ha hagut algun moment en què ens ha tocat fer coses que potser no ens venien tant de gust. I aquest va ser un dels capítols, però ho vaig fer amb totes les ganes i la professionalitat del món. Si m'haguessin dit de repetir un altre any hauria dit que no, també t'ho dic.

Però entenc que l'experiència de fer El Matí de Catalunya Ràdio va ser positiva?

Sí, és un orgull i un privilegi, i tant, només faltaria. Però és dur i és molt intens i són moltes hores, la veritat.

Al cap de pocs mesos, Catalunya Ràdio va perdre el lideratge en favor de RAC1, no només pel canvi als matins, també per diferents canvis a la resta de la graella, i durant tots aquests anys s'ha mantingut. Per què creus que Catalunya Ràdio no ha aconseguit donar-li la volta i recuperar la primera posició?

Entre altres coses perquè té molta més competència que no tenia. A l'altre cantó hi ha en Jordi Basté, que ho fa molt bé, que és una bèstia de ràdio increïble. És que fins i tot si analitzes les audiències, durant molt de temps el referent només era Catalunya Ràdio, Ràdio 4 i la Cadena SER i Ràdio Barcelona. Però en l'àmbit català n'hi havia una. En el moment que et surt competència, si més no, has de repartir. El per què exactament no ho sé, perquè he deixat d'analitzar audiències. Suposo que la nostra audiència s'ha fet gran, però també s'està fent gran la de RAC1. En un moment o altre també hi haurà d'haver ajustos, perquè la manera de consumir ràdio i mitjans en general ha canviat moltíssim i durant molt de temps potser no hem tingut prou en compte la gent més jove. En algun moment, els hem perdut, i jo crec que això sí que mereix una anàlisi molt detallada. I després, el fet de com es calculen les audiències, que ja és un sistema bastant obsolet donat el consum digital que hi ha actualment, i que sembla que sigui secundari quan jo crec que ja comença a ser primari.

"No és que es Catalunya Ràdio hagi perdut la il·lusió, però sí que et gastes, això és innegable"

Ricard Ustrell va dir en una entrevista recent que quan escolta la bona RAC1, en el fons està escoltant Catalunya Ràdio.

Bé, perquè són programacions convencionals, i si et poses a escoltar l'Àngels Barceló també, perquè el magazín del matí, diguem-ho tu, quan ha canviat? No ha canviat. És un gran contenidor en un horari de prime time, que què fa? Les primeres hores, la informació de servei que serveix, trànsit, temps, tot el que és la mobilitat de la gent, i després hi ha la tertúlia, l'anàlisi, però l'estructura de programació és la mateixa. Per tant, posa't a escoltar qui vulguis que l'estructura del matí, a no ser que sigui un despertador de Flaixbac o un despertador de RAC105, el contenidor és el mateix. El que ja feia en Cuní, el que feia en Gabilondo, és el mateix...

Jo crec que es referia més als actuals presentadors de RAC1 com Jordi Basté, Toni Clapés...

Bé, perquè són estrelles que van sortir de Catalunya Ràdio. Sí, sí, és possible.

Penses que Catalunya Ràdio ha perdut una mica la frescor, la il·lusió i les ganes de l'arrencada dels primers anys, i que potser ara els oients ho troben a RAC1?

És possible, perquè, a més a més, quan van començar RAC1, era gent jove, Basté era jove relativament, però els de La Competència eren un producte jove, molt trencador i molt diferent. Tots volem un canvi en un moment determinat. Hi ha un moment que estàs escoltant una cosa i no és que te n'acabis cansant, però dius, ara vull buscar a veure què més m'ofereix el dial, no? Jo crec que sí, que una part... No és que es perdi la il·lusió, però sí que et gastes, això és innegable. I saps, i tens ofici, i ets molt professional... Però és possible que la gent que t'escolta també digui, jo vull canviar una mica, no? No sempre volem escoltar el mateix, ni sempre veiem les mateixes sèries, en busquem de noves. A la ràdio passa exactament igual.

"Sí que hi ha d'haver gent jove perquè les mirades i els interessos són diferents, però no pots enviar tot el know-how que tens a casa"

Quan es va fer oficial el fitxatge de Ricard Ustrell a El Matí de Catalunya Ràdio, el Consell Professional va criticar que incorporés personal extern a través de la seva productora. Creus que es va fer per anar a buscar la joventut i donar-li una mica de ritme al programa? Vas compartir aquesta crítica del Consell Professional?

Crec que són les dues coses. Això és una cursa de relleus. Hi ha d'haver la gent més experimentada, de la qual, si vols, pots aprendre. Jo he après moltíssim de la gent més jove amb qui he treballat aquests últims anys a Catalunya Ràdio. Però no tothom ha de ser jove, ni tothom ha de ser gran. Als que ens toca jubilar-nos, marxem i deixem pas, però anem fent una cursa, una sèrie de relleus. Entenc la crítica, perquè d'alguna manera dius: 'Home, si has de triplicar les estructures que ja tenim, de què ens serveix?' Aquesta una. Però l'altra és... Això s'ha fet sempre! Fa més anys que un garrofer que això es va fent a Catalunya Ràdio i a tot arreu. Per què? Entre altres coses perquè si un programa no acaba funcionant, doncs és com si t'has de pintar el menjador de casa. No agafes el pintor en plantilla. El contractes, li demanes que et faci una feina, i quan s'ha acabat, s'ha acabat. Tot i que la ràdio vol més temps i vol més paciència i que la gent t'inclogui en la seva escolta, no és una cosa fàcil. Ara, no sé si era en la mesura que el Ricard portava més gent o en portava menys, això ja ho desconec. I el tema de la gent jove és un dels temes recurrents. Sí que hi ha d'haver gent jove, evidentment, perquè les mirades són diferents, els interessos són diferents… Però el que no pots enviar tot el know-how que tens a casa.

En aquest sentit, darrerament estem veient, sobretot a la televisió, com s'aposta molt per cares joves, que no venen de la professió, com influencers. Creus que potser se n'està abusant massa?

Sí, és clar, ara tot el que pugui dir, sempre em diran: 'Què ha de dir aquesta que estar a punt de jubilar-se?' Però sí que crec que explotar fins a la sacietat una cosa perquè t'ha funcionat en un moment determinat i llavors fer-ho tot exactament igual, a mi és que no em convenç. Però és veritat que ells deuen tenir damunt de la taula les audiències per saber que allò els funciona. L'altre debat és si els mitjans públics han d'anar només per l'audiència. És un peix que es mossega la cua, perquè l'altre et dirà que si un mitjà públic que parlem entre tots no té audiència, no té gaire sentit que el mantinguem. Vull dir que els equilibris no són gens fàcils. Són complicats. Has de buscar que la gent et segueixi, però aquell producte via influencer, que sigui un producte de rigor i qualitat. El que no podem fer és abandonar-nos ja no et dic ni a les fake news, sinó a les teories de la conspiració, perquè fa por, fa molta por.

"És molt injust que tu estiguis batallant per una cosa i vegis que qualsevol altre aconsegueix una audiència passant pel carril de la dreta a tota velocitat"

Fent una mirada enrere de quan vas començar a exercir el periodisme, creus que hem fet una involució en el sentit de la professió com a tal? Això que deies de la rigorositat, de contrastar les informacions...

Si tu inverteixes uns anys de la teva vida a formar-te com a periodista, reivindica el contrastar les fonts, reivindica que la gent sàpiga qui diu les coses i per què s'ha preparat. Jo no sé si la gent o els mitjans de comunicació menteixen a posta. Vull pensar que no. Per tant, qui ho diu, quina base té al darrere? És que si no estàs abandonat que et venguin el que vulguin, abandonat a la propaganda, directament. Jo això sí que ho veig com una amenaça, la veritat, i sí que ha canviat molt. Perquè ara sembla que no sigui important si el mitjà té els periodistes contractats o no són periodistes. Allò que dèiem dels influencers o del primer que passa pel carrer, i després la seriositat amb què fas la teva feina. És molt injust que tu estiguis batallant per una cosa i vegis que qualsevol altre aconsegueix una audiència passant pel carril de la dreta a tota velocitat. Potser que algú aquí posi una mica de mesura.

"Per què no podem tenir una senyora gran fent bones entrevistes en prime time?"

A la televisió hem vist com s'han apartat sobretot a certes dones i presentadores pel fet de fer-se grans i que surtin arrugues... Creus que això també està passant a la ràdio?

Sí, acaba passant a tot arreu. Visca la Maruja Torres i la seva defensa de l'edatisme, que és el que farem totes en un moment determinat. Però ja no per militància pura i dura, sinó per dir, escolta: Hi ha senyors que fa 50 anys que els estic sentint i seguint. Què ha passat amb la Maria Gorgues? Què ha passat amb la Imma Pedemonte? I no dic que la gent que ho està fent ara no ho facin bé, ho fan perfecte. Però per què no podem tenir una senyora gran fent bones entrevistes en prime time? No, és que això no s'ho escolta a la gent... És mentida! Després ho fas i la gent ho segueix. Suposo que és això, la frescor, la il·lusió i buscar que permanentment que tot sigui el món de la joventut, que ens fa molta falta, perquè tampoc pot ser que hi hagi gent fent tap generacional. Aquests últims 8 anys que he estat al cap de setmana amb equips molt joves, un d'ells l'equip de l'Ustrell i ara amb el Roger Escapa, que portem 5 temporades, he après moltíssim, molt. L'intercanvi ha estat molt enriquidor, i jo crec que aquesta és la fórmula.

La fórmula és aquesta barreja entre la veterania i la joventut, perquè l'experiència també és un valor.

Qualsevol tema d'actualitat, tu te'l miraries d'una manera i ells d’una altra manera. Jo no m'ho he mirat així perquè no tinc 30 anys i perquè no tinc els problemes que tenen els de la seva edat. Amb això m'he enriquit moltíssim. Però sí que penso que hi ha d'haver la compensació, el relleu, una cursa de relleus per anar fent.

"Amb el tema de la presència de les dones, hem fet una marxa enrere brutal, espectacular"

Si mirem les principals graelles radiofòniques, també observem com la majoria de veus encara són homes. Com és que costa tant que les dones agafin més protagonisme?

Aquesta és la pregunta que més detesto perquè sembla que amb molt poc temps hem anat molt enrere amb tot el que havíem lluitat. No per anar desbancant ningú, sinó per estar competint en el mateix nivell. Hem lluitat moltíssim i ara, de sobte, tornes a veure uns consells d'administració on no hi ha cap dona, unes fotografies on no hi ha cap dona. No sé en quin moment o hem deixat escapar aquesta lluita o ha deixat d'interessar aquesta lluita, o realment algú se n'ha cansat. No ho sé, però és que és horrorós. Hem fet una marxa enrere brutal, espectacular.

És cert que a les emissores de ràdio, els presentadors són pràcticament tot homes...

Bé, l'Àngels Barceló, i de diaris, l'Esther Vera al diari Ara, i para de comptar. No hi ha dones capaces? Sí que n'hi ha. A les facultats de periodisme, el 90% són dones. Per tant, no hi ha interès en lluitar per això. Actualment, hi ha una mirada de molta gent jove que no vol dedicar tantes hores a la vida laboral com li hem dedicat nosaltres. Volen poder conciliar i tenir una vida privada compatible amb una feina. No ho critico. Jo crec que en periodisme és bastant complicat tot, però ho respecto. Mai res és blanc o negre, tot està ple de matisos. 

Creus que falta mes cultura de l'esforç? L'altre dia li van preguntar a l'Helena Garcia Melero com havien anat les seves vacances i va respondre que no havia desconnectat del tot perquè la seva és una feina permanent...

Per què estan treballant en un mitjà que funciona 365 dies l'any i 24 hores al dia? Si tu realment tens un esperit periodístic només desconnectes quan dorms. Jo quan estic de vacances, al contrari, és quan més llegeixo el diari amb tranquil·litat. No desconnectes mai de l'actualitat. Quan jo era més joveneta, a casa sempre hi havia un diari al damunt de la taula.

És intrínsec a la nostra feina.

Exacte. Evidentment, no estàs enganxat al mòbil tant com el dia a dia de la feina, però a l'estiu jo tinc el mòbil connectat i llegeixo el diari, i no passa res. Sí, vull saber què està passant al món perquè necessito saber-ho.

En aquest sentit, quin consell donaries als joves periodistes que ara comencen la carrera o que l'acabaran d'aquí uns pocs mesos?

Ja sé que és molt vell, però hi ha d'haver una cultura de l'esforç i la cultura de l'esforç cadascú s'aplica la que creu més convenient. Si aposten pel periodisme, que tinguin clar que una jornada de 9 a 17 hores molt probablement no la tindran. O la tindran sense una una projecció pública, que això sí que és el que busca la majoria. O sortir a la tele o fer un programa directament, o tenir el seu propi pòdcast. Per tant, que entenguin que el periodisme vol un nivell de sacrifici que no volen altres feines, perquè no pots desconnectar. Està prohibit, ho sento.

Què en penses de la marca 3Cat? Creus que esborrar el nom de Catalunya Ràdio és un error?

A mi no m'ha agradat. Atresmedia continua sent Antena 3, La Sexta... No ha perdut la seva identitat. Jo penso que no tenim per què ser CatRàdio. Ara, si això fa que la gent més jove connecti amb nosaltres, endavant! Però em sembla que és un error carregar-te una marca que, en el fons, és la que et ven en un públic que encara t'aguanta l'antena convencional. La gent jove no t'aguanta la inversió publicitària... I, si no, que m'ho expliquin, perquè m'he perdut. Jo ho mantindria. Ara, escolta, si 3Cat ha de fer que ens segueixi gent més jove i puguem conviure la gent més gran que escolta la ràdio que encara són molts, endavant. Però perdre marques de referència no ho entenc...

Creus que l'actual format del Catalunya Informació està obsolet i s'hauria de revisar?

Això està una mica en estudi ara mateix, perquè és veritat que les fórmules de 24 hores de notícies han passat per moltes revisions, Per exemple, l'emissora France Info, que era el referent de Catalunya Informació, ja fa més programació convencional que no de l'estricte format 24 hores. Que hi ha d'haver una revisió? Sí, però les audiències de moment es mantenen. Molta gent de la meva edat quan volen saber què ha passat encara posen l'emissora. Que hi ha d'haver una revisió? Sí, perquè no sé si realment fa la funció que hauria de fer. O s'aposta per tornar a invertir-hi recursos, o bé s'hauran de fusionar canals.

Com veus l'aposta cultural de Catalunya Ràdio. L'antic Catalunya Cultura es va convertir en l'actual ICat...

Sí, això es va fer quan una servidora era cap de programes.

Creus que s'està donant suficient valor a la cultura a la grella de Catalunya Ràdio o potser ha quedat una mica apartada dels continguts més generalistes?

Crec que el que ha d'anar a revisió són els canals temàtics, perquè en el fons acabes com copiant el canal convencional. Aleshores, de què serveixen?. Realment té un consum elevat un canal només musical? Potser un Flaixbac o un RAC105 sí, però un format com iCat? Crec que tot això s'ha de replantejar. Com també el Catalunya Música, que té un públic molt fidel, però fins a quin punt? Jo crec que ha canviat la manera de consumir mitjans i no sabem si tenim l'audiència i la inversió que costa mantenir aquests canals per l'ús que se'n fa finalment. Potser estan tenint més audiència els pòdcasts que té Catalunya Ràdio, que en té molts, i que sí que molts són molt consumits. Si realment l'aposta és el pòdcast, perquè és on tornarem a tenir l'audiència que busquem més jove, més transversal... Planteja't què faràs amb els altres canals. La gent pot continuar treballant fent un altre tipus de producte. No siguem tan resistents al canvi.

"Quan jo era Cap de programes vam tancar Catalunya Cultura perquè no tenia audiència i ens vam inventar iCat"

Potser no té sentit mantenir una graella diària de 24 hores en directe, però sí fer bons continguts de cultura que els puguis trobar a qualsevol hora en format pòdcast.

I que tu te'l puguis baixar i consumir quan tu puguis, perquè és veritat que les jornades laborals tradicionals ja no són tan habituals.

També podria servir per a l'antic Canal 33, que actualment comença la seva emissió a les 10 de la nit i que potser tampoc té sentit tenint el 3Cat... És una revisió que s'allarga.

No és fàcil perquè toques moltes sensibilitats i la feina de molta gent. Quan jo era Cap de programes vam tancar Catalunya Cultura perquè no tenia audiència i ens vam inventar iCat, i va funcionar en el seu moment. Ara no ho sé. Les coses no són ad eternum i més avui en dia, que tot va molt ràpid.