Miquel Fernández (Barcelona, 1980) és un actor de raça i dels que han treballat, literalment, en tota mena de projectes audiovisuals. Ara bé, la seva interpretació de Ferran Adrià a Gènesi pot ser un punt d'inflexió per a la seva carrera. L'intèrpret recull els fruits d'una sèrie que segueix sumant grans xifres d'audiència a TV3 i quotes de pantalla molt altes en el prime time de dilluns. Aquest 28 de setembre no ha estat una excepció. En unes setmanes, la ficció també farà el salt a la plataforma Netflix i pot catapultar el seu impacte a escala internacional.
Ens reunim amb l'actor a l'hotel ME Barcelona del carrer Casp, amb el soroll de fons d'una cuina d'un establiment de 5 estrelles, per abordar el gran èxit de la sèrie en les darreres dues setmanes. També per augurar quin serà el futur de la ficció, una de les grans apostes de 3Cat d'aquesta temporada, en el moment que faci el salt a la plataforma vermella. Hi han opcions de nominació o d'un reconeixement a gran escala? Fernández reivindica, sobretot, la feina prèvia perquè el resultat fos, com agradaria a El Bulli, excel·lent.
Amb les bones audiències d'una nova setmana d'emissió de capítols, esperàveu aquesta rebuda del públic?
No, no ens ho esperàvem. El que està clar és que hem fet una feina i, quan estàvem fent la sèrie, feia bona olor. Hi ha coses que dius: "Hòstia, això s’està coent bé". Mai millor dit. [Riu]. Però mai no ho saps. Això és una loteria. Hi ha una part de molta feina i de feina ben feta, això està clar. Però després, que agradi o no agradi a la gent, ja és una loteria. Això no ho saps mai. Però bé, estem molt feliços. Segons m’has dit, hem tingut més audiència als capítols tres i quatre que no pas a l’u i al dos. O sigui que és increïble. Increïble. Molt collonut.
Heu notat que el públic català buscava i busca històries pròpies, de casa nostra? Que faltava un punt de ficció vinculat a les nostres grans figures, a la cuina i als referents propis?
Hi estic d’acord. Òbviament, és una història amb la qual molta gent se sent identificada o que li ressona molt, per tot el que representa El Bulli, Ferran Adrià i tot aquest univers. Però és veritat que tenim moltes històries per explicar. Moltíssimes. I, a més, són històries molt exportables. Crec que seria molt interessant fer coses autòctones i poder exportar-les a fora perquè la gent conegui la nostra cultura. En lloc que siguem nosaltres qui copiem els altres, crec que és interessant que els altres vegin com som de veritat. Fer produccions pròpies i explicar històries nostres em sembla molt interessant. Seria increïble. Tant de bo.
Com t’arriba el paper i, a més, el fet d’interpretar Ferran Adrià, que és un personatge amb unes característiques tan conegudes?
Poques vegades puc escollir el que faig. Vaig anar a fer un càsting per a aquesta sèrie, però per a un altre personatge. Vaig fer la prova, li vaig agradar molt al director, però encara no tenien el protagonista. Llavors em van dir: "Per què no proves de fer la prova del Ferran?". Quan a un actor li diuen això i veus quin és el personatge, penses: "Uau, increïble". Per una banda impressiona una mica, però per l’altra és allò de dir: "Anem-hi amb tot". I jo vaig encaixar. Vaig encaixar molt. També m’ho vaig treballar molt. Després vaig fer una feinada de tres mesos de preparació. Volia entrevistar-me amb el Ferran, volia conèixer-lo, fixar-me en com es movia, com gesticulava, com parlava i què pensava. Tenia moltes preguntes sobre el guió i li les vaig poder fer. Vaig estar una hora entrevistant-lo. A partir d’aquí va començar tota la preparació. Em vaig fer un diccionari de com parla ell. Vaig escriure fonèticament tot el guió i me’l vaig aprendre així.
Vaig fer una feinada de tres mesos de preparació. Volia entrevistar-me amb el Ferran, volia conèixer-lo, fixar-me en com es movia, com gesticulava, com parlava i què pensava
Sí home.
Tenia un document que es deia Ferran Diccionario. Eren sis pàgines de diccionari, amb paraules i expressions tal com les diu ell. Vaig practicar molt. La meva família la tenia esgotada. Em deien: "Per favor, calla una mica. No ets Ferran Adrià". El meu fill també: "Papa, per favor". Fins i tot enviava àudios de WhatsApp als companys. Amb ells ho feia en to de broma, però a casa ho treballava seriosament. Practicava molt i intentava que, per mi era molt important, no sonés a paròdia. Volia naturalitzar aquella manera de parlar, aquell deix i aquella manera de funcionar.I crec que ho he aconseguit.
Ja ha parlat molt de la seva interpretació, però podria detallar la feina de construcció del personatge? Sobretot a l'hora de separar el Ferran dins de la cuina i el Ferran fora de la cuina.
Hi ha molts Ferrans dins de la sèrie. Hi ha el Ferran del primer capítol, que entra gairebé com un xaval. Tot i que jo no soc un xaval, fem la convenció que en té vint-i-pocs. Però hi ha aquest Ferran, hi ha el Ferran que està a la cuina, hi ha un Ferran molt tímid, hi ha un Ferran més salvatge, hi ha un Ferran molt empoderat als capítols quatre, cinc i sis. Hi ha un Ferran amb una obsessió molt marcada i hi ha un Ferran a la cuina amb un rigor i una concentració brutals. Com a actor, has de saber on ets en cada moment. I després hi ha una cosa que passa molt amb aquest personatge: està pensant en diverses coses alhora.
Tu prepares una seqüència i tens moltes coses passant al mateix temps. Un et parla, tu parles amb algú altre, estàs cuinant una cosa, li estàs donant a tastar a algú, però al mateix temps veus que una altra persona ha arribat un minut tard. Te n'adones, ho registres, però sense deixar de fer la resta. Llavors, quan arriba el moment, li dius alguna cosa, però continues fent el que estaves fent perquè no tens temps d’aturar-te. Tot això requereix molta feina. Jo no soc així. Llavors ho he de fingir, que és precisament la meva feina. Per això soc actor. I és una feinada molt divertida, perquè és un repte fantàstic.
Ha pogut acomiadar-se bé d'un personatge tan sucós com és el Ferran Adrià, en el qual ha treballat tant?
Mira, saps què? No, perquè el porto dintre i el trec quan vull. Ara ja el tinc tan per la mà.. El tinc absolutament incorporat a la meva vida. Ha arribat un punt que és com muntar en bicicleta. Vaig aprendre a muntar en bicicleta i ara, quan l’agafo, és un moment. O com un cotxe amb marxes o un cotxe automàtic. Ara, quan surt el Ferran, potser els primers moments dius: "Ara no acabes de...", però després ja l’agafes i ja està. El tinc molt introduït, dins meu. No m'he acomiadat. El porto amb mi.
L'altre gran personatge de Gènesi és Juli Soler, interpretat per Ivan Massagué. Amb Adrià, fan una parella molt potent en pantalla. Com va treballar-ne la relació?
Som amics, per començar. No havíem treballat junts, però sí que ens coneixíem. Jo admiro la seva feina, ell admira la meva, i això és essencial. És una persona generosa, una persona amb molt talent, amb un carisma que és que no te l’acabes. Vull estar amb ell tot el dia perquè et porta aquí i allà. És una persona que és magnètica i això ho transmet a la pantalla. Després, sabent la importància del Juli a la sèrie i a la meva vida, a la vida del Ferran, era essencial. En Ferran ho deia: "El Juli i jo érem un matrimoni". Hi ha escenes increïblement emocionals amb ell als últims capítols. I crec que tenim molt bona química i es nota.
Com valora l'aposta per no fer una sèrie només biogràfica i que hi hagi una conversa amb el present a partir de la part ficcionada dels Canabach?
És interessant. Està molt bé que expliquin la dificultat real que té obrir un restaurant. Ni tampoc quan tens una o dues estrelles. Aquesta part està molt ben explicada. I crec que s'ha de tenir passió, il·lusió i obsessió, i molta empenta, moltes ganes, molta paciència, molta feina, molt d’esforç. I jo crec que està bé que ho posin en valor, perquè no és gens fàcil.
No tothom té a Messi. Només el Ferran és capaç de donar altaveu a això a tot el món
Gènesi pot ser un punt d'inflexió en el fet que la indústria vegi que es poden fer produccions en català i sobre les nostres estrelles, amb aquest impacte i amb aquest feedback del públic?
No tothom té a Messi. Només el Ferran és capaç de donar altaveu a això a tot el món. Espero que sigui un punt d’inflexió. Però la gastronomia és molt important, té més impacte internacional. Ell sempre diu: "El 28% del PIB dels països és gastronomia". Llavors, clar, hi ha molta gent que està interessada en això, ja no només en la sèrie, sinó en la revolució culinària. El tema i la persona són molt importants. Ara bé, per descomptat, tant de bo serveixi com a punt d’inflexió amb les històries i puguem explicar més coses. Però necessitem incentius molt potents.
Com ha rebut les opinions de la seva interpretació de Ferran Adrià?
Em sento molt orgullós. T'he de confessar que estava cagat al principi, als assajos i els primers dies de rodatge. Però vaig anar agafant seguretat. I el 23 de desembre em va trucar el Ferran, en l'aturada de Nadal, i em va dir: "Miquel, n’estic encantat, n’estic feliç. La meva dona està flipant i el meu entorn està flipant. Ets un crac, tira cap endavant". He vist crítiques al·lucinants. No n’he vist ni una de dolenta, sobretot de la meva feina, que és una cosa que no m’havia passat mai. He fet molta feina, porto 25 anys o més. Però, quan comencen a parlar de tu així, inclús companys que m’han trucat o m’han deixat missatges, no ho havia viscut mai. Estic feliç, tio.
Es veuria nominat als Feroz?
Per què no? Si no té res a veure que sigui de TV3 i més si després fa el salt a Netflix. És una feina de nominació, crec. Després ja que passi el que hagi de passar.
Si la sèrie fos en castellà, creu que hauria tingut més recorregut? O ha demostrat que fer-ho en català també pot tenir impacte i èxit?
Ho demostra que Netflix farà una estrena mundial. Netflix, quan va veure la sèrie, la va voler fer mundial. Ho hem doblat al castellà. Els mateixos actors, a nosaltres mateixos. Doblat està fantàstic, o sigui, està increïble, però no deixa de ser un doblatge. Però clar, amb l'estrena allà, serà mundial. És a dir, en anglès, en japonès, en no sé quants idiomes. L'impacte pot ser brutal.
Encara anirà als Emmy Internacional. Com Oriol Pla.
L'Oriol, que el va guanyar, no? T'ho imagines? Un altre català. Són paraules majors, això. Però m'encantaria. Seria increïble.
