Laura Fa analitza el llibre autobiogràfic de Miguel Bosé: "Dubto ara si tota l’ambigüitat sexual d’aquests anys era un joc o una mena de trauma per tot el que havia patit"

Per Laura Fa

Ha tornat a passar. Es repeteix la història. Ens donen una nova oportunitat als periodistes del cor. Ahir va sortir a la venda el llibre autobiogràfic de Miguel Bosé, 'El hijo del capitán Trueno', i amb ell un tema social i compromès que ens hauria d’interpel·lar. Ai, jo ja em frego les mans. Estic farta de parlar d’alguns assumptes que són una veritable merda. Moltes vegades me’n fotria d’aquests temes tant baixos i buits (no posaré exemples, que ve Nadal i d’enemics ja vaig servida), i em trobo havent de debatre com si m’hi anés la vida. En realitat el que voldria fer seria mofar-me’n sense parar, ironitzar com feia en l’època de l’'Arucitys'. Aquell era el to correcte, el to que es mereixien alguns personatges, el to que no té ningú més a la tele i que moltes vegades tant trobo a faltar. El trobo a faltar jo i molta gent que ens veia a 8tv, perquè el nou 'Aruser@s' ja no té la secció de la 'Cortelera' ni res que se li assembli remotament. Quina llàstima!

Però tornem amb Miguel Bosé. La seva biografia no és només un seguit d’anècdotes per conèixer el cantant, no és només tafanejar sobre alguns aspectes de la seva vida. És molt més. En aquesta biografia queda demostrat que el cantant va viure en la seva infància i adolescència una vida plena de violència. I és aquí on ens arriba una nova oportunitat. Hem de dir: ep, que això és seriós, que val la pena, que ens ha de fer reflexionar als periodistes i intentar, així, poder informar i formar als espectadors. Per aquestes situacions jo tinc la meva assessora particular, una noia que és treballadora social, que es diu Alicia, viu a Salillas de Jalón i és tot saviesa. Li escric. "Alicia, a veure, has vist tot el que ha explicat Miguel Bosé en el seu llibre? El seu pare, el Luis Miguel Dominguín el tenia totalment atemorit". Li explico que el llibre narra l’homofòbia del torero cap el seu fill, com li deia que era 'una nenaza' i com el volia convertir en un home de veritat portant-lo a caçar. Li explico també com el seu pare volia que amb 12 anys Bosé ja comencés a fumar perquè això feia mascle, que deixés de llegir perquè això era de ‘maricón’, i que perdés ràpid la virginitat (finalment ho va fer només perquè el torero el deixés en pau).

"Si amb Rocío Carrasco vam conèixer la violència vicaria, la violència institucional i la violència mediàtica, en el cas del Miguel Bosé coneixerem l’assetjament moral"

Totes i cadascuna de les anècdotes entre pare i fill tenen un denominador comú: la violència. La violència i el masclisme, és clar. Davant de situacions quotidianes, el pare sempre aprofitava qualsevol excusa per violentar i pressionar al seu fill. Li pregunto a l’Alicia: "A veure, Luis Miguel Dominguín era franquista, masclista, homòfob i , amb el que s’explica al llibre, un maltractador psicològic, no? Puc dir que és maltractament psicològic, oi?". La meva amiga em respon només amb un nom: Marie-France Hirigoyen. La mare que em va parir! No se qui és. Ho busco: psiquiatra francesa experta en victimologia. I m’he passat tota la tarda més interessada a llegir les seves teories que no pas en el llibre del Miguel Bosé, ho confesso. Trobo la resposta: assetjament moral. Miguel Bosé va patir assetjament moral. Un altre nou concepte amb el qual ens hem de familiaritzar. Si amb Rocío Carrasco vam conèixer la violència vicaria, la violència institucional i la violència mediàtica, en el cas del Miguel Bosé coneixerem l’assetjament moral. Que és aquest concepte? Doncs la pressió, en aquest cas, del pare envers la condició sexual del seu fill. I també la manipulació per aconseguir l’ideal de família que ell volia. És, a la fi, una manera de coartar la llibertat del seu fill en una etapa tan vulnerable per tal d’aconseguir el que ell vol.

"No podem mantenir en un pedestal a 'machirulos' violents com Luis Miguel Dominguín"

Me n’alegro que a Luis Miguel Dominguín li sortís malament, que el seu fill fos, en tots els aspectes, una persona totalment diferent del que era ell. Dubto ara si tota l’ambigüitat sexual d’aquests anys del Miguel Bosé era un joc o una mena de trauma per tot el que havia patit. Tant li fa. Ara només falta, després de tot el que estem descobrint sobre ell, que el deixem de considerar un mite i un esser excepcional de la nostre història. Sobretot perquè el màxim talent que tenia era matar animals. No m’expliqueu que era amic de Picasso, de Hemingway, d’Ava Gardner o Dalí. També ho era de Franco. Quan passa el temps i la societat evoluciona hi ha coses del passat que s’han de revisar. Oi que no podem mantenir noms franquistes en els nostres carrers? Doncs tampoc hem de mantenir en un pedestal a 'machirulos' violents com el Luis Miguel Dominguín. No podem tenir-los en un lloc privilegiat de la memòria popular. Si hi són, col·loquem-los al seu lloc; concretament, al fons a la dreta.

"Els periodistes no podem fer el ridícul amb teories absurdes per tal de negar una realitat de violència absoluta"

I de passada, ja que hi som, no podem ni ens mereixem tots aguantar ni un dia més a Fran Rivera com a tertulià. Com a familiar del cantant, se’l va triar per comentar a 'Espejo Público', algunes de les anècdotes que apareixen a la biografia. I cap sorpresa. Aquest senyor fa vergonyeta només pel fet de respirar. Imagineu-vos quan parla. A mi ja em venen arcades. El fill de Carmina Ordoñez, que viu al pleistocè, rodejat de dones i fent-se el mascle dominant, li ha dit a Susanna Griso que no cal demonitzar al seu tiet, que al final és normal que un pare vulgui que el seu fill segueixi la seva carrera. I que els toreros no poden ser homòfobs perquè tenen molts amics gais i transsexuals. Tant de bo el Fran en parlés d’aquestes amistats que té. Ai mare! Com que d’aquest home no esperem menys, no fem el ridícul els periodistes amb teories absurdes per tal de negar una realitat de violència absoluta. No vull a cap dels periodistes o tertulians del meu sector fent teories a l’estil Fran Rivera, us aviso. Que després tot són queixes.

Diguem a les coses pel seu nom i deixem al marit de Lucia Bosé en el més absolut dels oblits. Esperem, a més, que ben aviat l’acompanyi també en aquest oblit el Fran Rivera, perquè amb la de tertulians bons que hi ha a l’atur aquest home només fa que embrutar qualsevol programa de televisió en el que participi. Estiguem a l’altura aquesta vegada. Denunciem les coses que són denunciables, expliquem les coses pel seu nom i intentem no fer el ridícul, que els de la professió ens mereixem ser menys egocèntrics i més professionals. Bé, això d’egocèntrics alguns no ho podran evitar, de manera que em conformo amb que siguem professionals.