Elisenda Carod fa mesos que ha tornat als estudis de ràdio i als programes després de la baixa de maternitat. En els programes en els quals ella és la convidada, una pregunta recurrent és sobre la inauguració de l'etapa de la maternitat, sobre com és ser mare del Guillem i sobre com va ser la benvinguda al món del seu primer fill.
En una entrevista del diari ARA, va repassar com és la maternitat i la comunicadora va revelar que és el moment de la seva vida en el qual l'hi han sorgit més dubtes, però que, tot i això, durant la baixa ha pogut gaudir d'alliberar-se del, que ella ha reconegut algun cop, ser addicte a la feina.
"Sustaco de mil dimonis"
Tot i això, abans de tornar a la ràdio, concretament a La Solució, on s'ha situat al capdavant en forma de presentadora, va tenir en Guillem el 7 d'abril. Quan va comunicar l'arribada del seu fill través de les xarxes, la periodista va assenyalar que alguna cosa no havia anat tan bé com s'esperava: "Ho va fer per la porta gran i el show d'un rockstar amb un sutaco de mil dimonis", detallava en la publicació d'Instagram.
Ara, a La ronda perversa de Radiofònics ha explicat els motius pels quals va néixer donant un "sustaco de mil dimonis". Elisenda Carod revela que va tenir un embaràs perfecte i que a la clínica tot semblava anar bé, però de cop, en mig del part, "hi ha un moment que s'encalla i no visualitzo el moment de l'expulsió", diu. "Anem a cesària, però ja", exclama Carod mentre ho explica.
"Em passa la cosa més horrorosa que li pot passar mai a ningú. Encara ho recordo i intentaré no muntar un drama...", diu Carod a tall d'introducció. "Em tallen, noto com em treuen el nen i, de sobte, es fa un silenci en tot el quiròfan... i no sento el nen plorar", explica. "Van ser els minuts més horrorosos de la meva vida", sentencia.
El pitjor moment de la seva vida
Carod, davant imaginar-se la mort del seu fill, relata que es va posar "com una fera": "Per què no plora? Per què no plora?", va començar a vociferar. En aquell moment, la seva parella pregunta als metges i infermeres si tot està bé i la resposta és "no". "Aquell moment... no us puc explicar la sensació de... se t'acaba la vida. Inclús vaig pensar: la teva vida ha durat 42 anys, ha sigut guai, no passa res, però si d'aquí surts sense el Guillem no sortiràs", detalla amb llàgrimes als ulls.
Set dies amb l'ai al cor
"Van ser quatre minuts i mig de reanimació del meu fill", diu. "El nen va respirar, li van posar un respirador i tal, i la resposta de 'El nen està fora de perill greu', la rebem al cap de sis hores. I la resposta definitiva de: 'No hi ha hagut danys cerebrals' la rebem al cap d'una setmana. Tot ha acabat superbé i amb zero afectacions", resumeix.
