L'hemeroteca és traïdora i els anteriors articles de servidora evidenciaran que pitonissa el que se’n diu pitonissa, no sempre ho soc. Amazon ha triat el seu nou James Bond després que Daniel Craig pengés el vestit l’any 2021, i no és Jack Lowden, com vaig defensar en el seu moment després d'haver vist la sisena temporada de Slow Horses i haver-me deixat portar pels rumors que el situaven com a favorit. En el seu lloc, Jeff Bezos ha triat Robert Pattinson. Sí, el mateix Robert Pattinson que va fer d'Edward Cullen a Twilight. El Robert Pattinson de Tenet. El que li havia agafat el gust a fer de bitxo raro els últims anys i el feia de meravella. I, per suposat, el mateix Robert Pattinson responsable de l’última encarnació de Batman.
Ho heu llegit bé: Edward Cullen i Batman seran James Bond. Si em punxen no em treuen sang.
I és que si una cosa certa en aquesta vida és que mai et pots fiar d’un bilionari, i si haviem de creure’ns del criteri creatiu de Jeff Bezos -Jeff Bezos!- la cosa no podia anar massa bé. El fet que Barbara Broccoli, que havia estat lligada a l'agent 007 des de l'any 1977, abandonés el projecte ben d’hora ja va ser la nostra primera pista que això, de fet, anava pel pedregar.
Amazon s’ha deixat seduir pel nom més famós, més reconegut, per la cara que tots ubiquem i el que més titulars ha acaparat. Ha trait l’esperit del personatge, que des de les seves primeres encarnacions destacava per donar a conèixer un actor relativament jove i desconegut. Ara, Sean Connery, Pierce Brosnan i Timothy Dalton són història del cinema, però quan van ser elegits per recollir l’herència Bond, tenien poca trajectòria. El mateix Daniel Craig, quan va ser escollit, tenia només un grapat de crèdits sobre les espatlles. És una de les delícies de l’espia britànic –la mateixa que ens meravella de l’altre immortal personatge britànic, Doctor Who: l’agent 007 ha de ser un trampolí a la fama perquè el personatge té prou envergadura històrica i narrativa perquè no l’aclapari un nom conegut. Un actor ha d’interpretar Bond; Bond no pot ser interpretat per un actor. L’intèrpret no pot ser mai més colossal que el personatge. I en el cas de Pattinson, la celebritat es menja amb molta diferència el protagonista fictici. Li fa una ombra inescapable. Serà del tot impossible asseure’s en una butaca de cinema i no veure Robert Pattinson amb vestit –no veure’l a la catifa vermella dels Oscars, o dels Globus d’Or– en comptes d’un superagent derrotant un temible adversari pel servei secret de Sa Majestat.
Al cèsar, però, el que és del cèsar: Pattinson és, amb moltíssima diferència, el millor dels actors que havien sonat pel paper. Ni Josh O’Connor, ni Callum Turner (el que més s’adeia a l’aspecte físic clàssic del personatge), ni Nicholas Hoult ni tant sols la meva opció predilecta, Jack Lowden, el superen pel que fa a talent interpretatiu. Però el millor Pattinson el començavem a veure brillar ara: amb els rols dantescos, estranys, recargolats. El Pattinson que havia escapat del cementiri en què gran part del públic l’havia enterrat per ser un ídol adolescent era el dels accents rars, les interpretacions boges, les cares desfigurades per gestos calculats però lynchians. Era el candidat perfecte per fer de dolent de 007. Molt exhuberant hauria de ser el seu James Bond perquè el personatge no l’encorseti en el classicisme que ha estat rebutjant. I sabem de sobres que el món no està preparat per un Bond que se surti excessivament del motlle playboy seductor implacable.
Deixar en les seves mans una nova reiteració d’un dels personatges més estimats de la ficció contemporània era com deixar a càrrec de Josep Maria Bartomeu el Futbol Club de Barcelona: una temeritat indiscutible condemnada al fracàs estrepitós
La culpa, evidentment, no la té Pattinson: és un actor com qualsevol altre que ha d’alimentar una família, buscar-se la vida, i treballar. Si Amazon li ofereix el paper de tota una carrera l’ha d’acceptar malgrat ja haver tingut el privilegi d’haver-ne gaudit de dos o tres altres anteriorment. El problema el té Amazon. La plataforma ha demostrat incansablement que no té el millor ull per a les produccions audiovisuals. Unn breu scroll per Prime Video deixa clar que s’ha dedicat a produir escombraria barata sense ull creatiu dissenyada per acontentar les masses que busquen desconnectar el cervell mentre miren el mòbil. Si no, no s’expliquen les 300 pel·lícules nadalenques impreses pel mateix patró, les sèries d’adolescents clixés i reduccionistes, les pel·lícules d’acció patrocinades pel gran guionista que és Open AI. Deixar en les seves mans una nova reiteració d’un dels personatges més estimats de la ficció contemporània era com deixar a càrrec de Josep Maria Bartomeu el Futbol Club de Barcelona: una temeritat indiscutible condemnada al fracàs estrepitós.
Ni tant sols l’elecció de Denis Villeneuve –l’estel·lar director que acaba de col·laborar amb Pattinson a la tercera entrega de Dune– és un bot salvavides prou convincent hores d’ara. Perquè fa l’efecte que Villeneuve tindrà tanta cosa a dir sobre la seva pel·lícula com qualsevol director de la franquícia Marvel té de les seves. I si la plataforma ha apostat pel nom més cridaner, qui diu que no apostarà també per la capacitat creativa que promet la intel·ligència artificial, o per l’ego desmesurat d’un home que es pensa el rei del món.
Robert Pattinson is James Bond https://t.co/3GulkhblDp
— James Bond (@007) November 16, 2026
L'altra incògnita és quanta bateria li quedarà a Pattinson, que amb 40 anys –en tindrà 41 quan s’estreni per primera vegada en el rol– es posiciona entre els actors més veterans a posar-se en la pell de Bond. Si Amazon pretén, com va explicar, renovar-ne la imatge, crear una nova saga de llarga durada de la qual en puguin treure una quantitat indecent de diners, un actor que s’endinsa en la quarentena no sembla, a priori, l’opció més longeva. Tenia molt més sentit agafar-ne un de més jove, amb llarg camí per recórrer, que saciés la necessitat espia durant, almenys, una dècada. Costa pensar que aquesta aposta pugui aguantar durant més de dues o tres pel·lícules –i més sabent que Pattinson és un cul inquiet a qui li agrada saltar de projecte en projecte.
Tant de bo l'hemeroteca em torni a corregir i d’aquí un o dos anys m’hagi d’empassar les paraules i pugui dir, amb totes les lletres, que Robert Pattinson fent d'agent de l’MI6 és una interpretació generacional que passarà als annals de la història. Ara per ara, però, se'm fa gairebé impossible tenir esperances per una nova saga que ens ha deixat amb la mel als llavis amb tries molt més interessants i ha acabat apostant per l’opció conservadora. Si més no, és una bona síntesi de la situació del Hollywood actual: val més assegurar el tret que atrevir-se a fer alguna cosa nova i fallar. Perquè ja sabem de sobres que la història l'han escrit els cagadubtes prudents i no pas aquells que es llencen al buit amb heroïcitat.
Suposo que per crear una plataforma de compra-venda online sempre ha estat essencial no somiar en gran.

