Primers plans, fragmentació i erotització. Les imatges configuren part del nostre imaginari col·lectiu i els nostres valors sobre el món. Uns valors que no sempre han anat a favor de la igualtat i el respecte, el cinema ha configurat un discurs masclista, a través d’un llenguatge influenciat per la male gaze.

Brainwashed: Sex-Camera-Power, és el documental de la cineasta Nina Menkes, que explica com contribueix Hollywood a la cultura de la violació. Menkes parteix de la tesi que "el llenguatge cinematogràfic és discriminatori" i fa una revisió crítica d’algunes de les pel·lícules més importants de la història del cinema, per demostrar com la indústria ha configurat un discurs masclista. 

La mirada masculina es filtra a través de la pantalla en múltiples formes; l’enquadrament, la il·luminació o els efectes visuals són recursos que es destinen a reforçar la subordinació femenina. Moltes pel·lícules presenten els personatges femenins com si la càmera fos un home que les mira de dalt baix, a través d’un pla que recorre tot el seu cos. A vegades no es mostra ni l’actriu sencera, només les parts que interessen; primers plans del pit, els malucs o les cames, aquesta intrusió de la male gaze a l’hora de fer cinema, contribueix a l’objectivació de les dones. 

"La cultura de la violació s’ha legitimat també a través de les imatges, les pel·lícules, però també la publicitat, videoclips, tota mena d’imatges amb les quals ens relacionem dia a dia i que han contribuït a què això sigui vist com a normal", ha explicat Marga Almirall, cineasta i responsable de projectes educatius a la cooperativa de cinema Drac Màgic, a El Món de la Tele.

Almirall destaca que la societat ha anat establint més consciència sobre aquestes qüestions i al cinema també se n’ha hagut de fer ressò. Però creu que a vegades aquests canvis es fan de manera cosmètica, per apuntar-se a la moda: "Si per exemple estem fent una sèrie que representa la diversitat, però estem fent un tipus de muntatge que cosifica els cossos; a través de la fragmentació, a través de l’erotització… doncs no estem canviant res, no estem anant a l’arrel. Sí que hi està havent canvis en els darreres anys, però per mi no són suficients, encara hi ha molt camí per recórrer". 

L’educació audiovisual és una de les preocupacions principals de la cooperativa Drac Màgic, dedicada a l’estudi i la divulgació de la cultura audiovisual. Almirall destaca que l’educació en relació amb les imatges és una cosa de llarg recorregut que s’hauria de continuar fent, des de la infantesa i al llarg de la vida adulta també. Considera que és una assignatura pendent pel que fa a l’educació reglada, però que és també responsabilitat de totes i tots aquells que es dediquen a produir o distribuir imatges, ja sigui a les televisions, a la publicitat, a través de les xarxes socials, etc.

"Hem de ser tots espectadors i espectadores actius amb la relació que tenim amb les imatges, perquè ens hi va la vida. El rol que tenen les imatges en la configuració dels nostres valors sobre el món i la relació amb els altres és molt important"

Chantal Akerman va ser la primera cineasta a fer una pel·lícula que trencava les formes clàssiques del cinema, posant al centre del film, per primera vegada, la feina domèstica. A Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles (1975), explica la història d’una mestressa de casa que es prostitueix per sobreviure, però en lloc de posar el focus en la prostitució i mostrar escenes sexuals, es dedica a ensenyar el seu dia a dia (com cuina, neteja, com va a comprar…). Aquesta va ser valorada com la millor pel·lícula de la història del cinema, segons la revista Sight & Sound del British Film Institute, l’any 2022, i el New York Times la va definir com la primera obra mestra feminista de la història. Convertint-se en la primera pel·lícula dirigida per una dona en encapçalar la llista del Film Institute, un símptoma que els temps estan canviant, però a poc a poc; el reconeixement li ha arribat 47 anys després de la seva estrena.

Les dones només representen un 37% dels professionals del sector cinematogràfic, en comparació amb un 63% d’homes. Aquesta és una de les dades més significatives, publicades el 2023 per l’Informe anual de la CIMA (Asociación de Mujeres Cineastas y de Medios Audiovisuales), que demostra que el cinema encara és un sector masculinitzat. Als departaments com direcció de producció, direcció artística, disseny de vestuari, maquillatge i perruqueria, el percentatge de dones és més elevat. Però, als càrrecs de responsabilitat com producció, producció executiva, direcció i guió, la balança continua desequilibrada a favor dels homes.

L’informe revela que als llargmetratges d’imatge real hi ha un 39% de dones, enfront del 61% d’homes. A les produccions d’animació, la diferència és encara més gran, hi ha un 22% de dones, enfront d’un 78% d’homes.

L’any 2022, la plataforma Filmin apostava per Autodefensa i Selftape, dos projectes protagonitzats per dones actrius, que en algun dels seus capítols tractaven els abusos dins la indústria del cinema. A Autodefensa, la sèrie de Belén Barenys i Berta Prieto, hi ha tot un capítol dedicat al #Metoo, en què veiem com un director de cinema intenta mantenir relacions sexuals amb les actrius, aprofitant-se de la seva situació de poder. 

A Selftape, la sèrie protagonitzada per les germanes Vilapuig, veiem alguns dels abusos que han patit com a actrius. En un dels capítols, la Mireia està rodant una escena sexual i el director comença a donar ordres que no estaven pactades prèviament, que no apareixen al guió, i que vulneren completament la seva intimitat. Aquesta situació respon a l’absència d’una coordinadora d’intimitat, una figura molt necessària, però encara poc comú al cinema espanyol. El rol de la coordinadora d’intimitat consisteix a protegir física, emocional i psicològicament els actors i les actrius.

A Espanya, aquesta figura s’ha establert de manera oficial des del 2022, de la mà de professionals pioneres que s’han constituït com a associació. Ita O’Brien va ser la pionera d’aquest ofici, qui ja el 2014, va fer una guia titulada Intimacy on set guidelines, un full de ruta que va començar a ser d’obligat compliment, després del cas Weinstein i l’auge del moviment #Metoo.