El Festival de Sitges 2026 comptarà amb les noves propostes de Nicolas Winding, Hanna Bergholm, Léa Mysius, Yeon Sang-ho, Adrian Chiarella, Lotfy Nathan o Takashi Shimizu. El certamen dedicat al cinema fantàstic, que se celebrarà del 8 al 18 d’octubre, commemorarà el 50è aniversari de les pel·lícules Carrie o ¿Quién puede matar a un niño? i, a més, aquesta 59è edició del festival tindrà una important presència femenina al capdavant de diverses produccions, així com també una elevada participació d'obres d’arreu del món.
El director artístic del Festival de Sitges, Àngel Sala, i la directora de la Fundació, Mònica García i Massagué, han presentat alguns dels títols que es podran veure a la nova edició de l’esperat certamen. Aquest any l’organització ha rebut prop de 3.800 obres entre llargmetratges i curtmetratges, enviades per vàries plataformes, distribuïdores i productores. “Un rècord de propostes” segons Sala, que explica la gran quantitat de “material interessant” que els han fet arribar. A més, ha reivindicat la importància d’una presència de dones liderant moltes de les pel·lícules de les diverses seccions del cicle.
Enguany, el certamen posa al centre la pel·lícula de Carrie, el film dirigit per Brian De Palma i basat en l’exitosa novel·la de Stephen King, que celebra el seu 50è aniversari. La cita presenta una nova restauració en 4k d’aquesta obra cinematogràfica que comparteix rellevància amb un altre títol: ¿Quién puede matar a un niño?, el segon leitmotiv de l’edició.
Scanners de David Cronenberd, The Devils de Ken Russell i protagonitzada per Oliver Reed i Vanessa Redgrave, Tesis d’Alejandro Aménabar, Cannibal Holocaust de Ruggero Deodato i King Kong de John Guillermin i Dino De Laurentiis, seran altres clàssics destacats que arribaran remasteritzats en 4K a les pantalles del festival.
Una selecció completa i diversa
El festival ha anunciat una destacada selecció de títols internacionals i grans debuts, com ara Leviticus d'Adrian Chiarella (arribada de Canes i Sundance), Her private hell de Nicolas Winding i The birthday party de Léa Mysius. Entre les primeres obres i propostes de gènere, destaquen les comèdies negres i thrillers de Peter Warren (Kill me), Raviv Ullman i Grec Yagolnitzer (Drag), Marion Le Coroller (Sanguine) o Guillaume Canet (Karma), així com el folk horror Nightborn d'Hanna Bergholm i l'adaptació Victorian psycho de Zachary Wigon. La llista es completa amb iniciatives com Hungry, The Carpenter’s, The end of it, Forbidden fruits i Never after dark. D’altra banda, després de l’èxit mundial de la primera entrega, Carles Torrens torna a dirigir Apocalipsi Z: Parte II, basada en la saga literària de Manel Loureiro.
El fantàstic asiàtic, amb molta representació
Les propostes provinents del continent asiàtic trepitgen un any més amb força, amb novetats com Colony, el nou thriller del sud-coreà Yeon Sang-ho, o la barreja de terror, acció i humor negre de Ghost in the cell, de Joko Anwar. També hi destaca el debut de Lee Sang-min, amb Salmokji: whispering water, o el remake de l’espanyola Los ojos de Júlia, del sud-coreà Yeom Ji-ho. El director japonès referent en horror Takashi Shimizu signa The mouths, així com la incursió en el gènere de samurais del mestre japonès Kiyoshi Kurosawa, amb Kokurojo: The samurai and the prisoner, i el documental The origin of ultraman, dirigit per Yutaka Nakamura i Kazuki Yoshida.
Dues publicacions i un espai en rehabilitació
En el marc del Festival de Sitges també es presentarà la publicació Horror girls Amèrica Llatina, impulsada pel programa WomanInFan, un volum que recupera i reivindica la contribució de les cineastes al desenvolupament del cinema fantàstic llatinoamericà. Així mateix, es publicarà La mente indómita. Poderes psíquicos, paranoia y cine fantástico, un treball coordinat per Àngel Sala i Jordi Sánchez-Navarro.
Per contra, la 59a novena edició del festival no disposarà de l’espai El Retiro entre les seves seu. L’equipament continua immers en un important procés de rehabilitació per adequar-lo a les normatives vigents d’accessibilitat i seguretat, alhora que es recupera l’estètica original del teatre noucentista inaugurat el 1916.
