Fa dos anys la directora de cine Carlota Pereda s'emportava el premi Méliès d'Or al Festival de Cine de Sitges per Cerdita, el seu aclamat debut en el llargmetratge. Seguint el seu estil artístic, Pereda exposava una problemàtica social: la realitat d'una adolescent amb sobrepès que patia assetjament. Un any més tard d'aquest premi, i emportant-se el Goya a millor curtmetratge de ficció amb el mateix títol, Pereda presentava el seu nou drama sobrenatural, La ermita, una obra que parlava sobre la pèrdua i l'acceptació.

Enguany, la directora madrilenya ha tornat al Festival de Cine de Sitges, aquest any, però, amb un altre comès. Pereda s'estrena com a jurat del festival, un "honor" que abraça amb responsabilitat i "tot el rigor possible", mentre treballa i somia amb el seu nou projecte professional, la sèrie Death to love, coprotagonitzada per Ester Expósito i Anna Castillo.

Com és aquesta edició del festival? Ara està a l'altra banda del festival, en lloc de ser directora que presenta una pel·lícula, forma part del jurat.
Doncs és una experiència. La veritat és que, d'una banda, es gaudeix molt podent veure totes les pel·lícules. És un honor. I, de l'altra banda, se sent molta responsabilitat. A mesura que passen els dies, cada vegada més, perquè veus que cada cop hi ha més pel·lícules amb molt valor. Hi ha molta responsabilitat a l'hora de valorar-les amb justícia o amb tot el rigor possible. A més, un festival tan gran com el de Sitges pot determinar coses molt importants per al destí de les pel·lícules que estan en competició.

Ja té les seves preferides?
Per descomptat, però encara falten algunes per estrenar amb molt interès. Encara tenim fins divendres al matí per veure pel·lícules, per tant, sempre pot arribar alguna que agafi avantatge.

Centrant-nos més en la seva feina, en una entrevista la vaig sentir dir que el gènere li permet parlar de qualsevol cosa. En els seus projectes es nota un interès per les temàtiques socials. Creu que el cinema té un poder especial per visibilitzar i canviar la percepció sobre certes problemàtiques?
Sí, però també crec que pot només entretenir i ser meravellós, saps? Crec que no és un requisit, però a mi principalment m’atrau parlar del que m'interessa a mi. Llavors no puc evitar que les coses que em commouen o que m'afecten com a persona estiguin al meu cinema.

Veiem temes que la toquen, doncs.
Sí, en general, sí. Normalment, quan trio un projecte sol ser perquè hi ha alguna cosa que em commou profundament, ja sigui pel tema, pel personatge o pel gènere que estigui tractant.

"La indústria del cinema és molt complicada i, com a dona, et trobes amb algunes pedres més"

Les seves pel·lícules tenen un enfocament que s'allunya de les representacions estereotipades dels personatges femenins, buscant donar-los profunditat, complexitat i una humanitat que moltes vegades ha estat ignorada o simplificada en el cinema comercial. Com treballa per crear personatges femenins que s'allunyin dels clixés, especialment aquells que veiem en gèneres com el terror, on la dona és víctima o objecte de desig?
Doncs pensant que són personatges reals, no cal fer res més per allunyar-se de l'estereotip, només cal pensar que són personatges reals o persones que podries conèixer.

Com és ser dona dins la indústria del cinema?
La indústria del cinema és una indústria molt complicada, competitiva, amb molts problemes. És cert que com a dona et trobes amb algunes pedres més, alguns qüestionaments més, sobretot a l'inici. També és cert que el col·lectiu de dones cineastes, tant de gènere com de no gènere, estan fent una tasca general per intentar ajudar-nos entre nosaltres, encara que no sigui de manera pràctica, almenys com a suport emocional.

Quins canvis creu que hauria de fer la indústria cinematogràfica perquè hi hagi una veritable igualtat de gènere?
És un canvi de paràmetres. Simplement, començar a apostar per veus femenines, no només per explicar els temes que se suposa que són temes femenins. També és una qüestió de pressupost, però al final és una qüestió de confiança, no hi ha més.

S'ha trobat amb barreres?
Jo sí. Vull dir, és molt difícil aixecar una pel·lícula, ja siguis home o dona, però clar que m’he trobat amb barreres, sobretot al principi. També pel gènere, pel tipus de pel·lícules que jo volia explicar.

"Mai s'ha fet una sèrie a Espanya com 'Death to love'"

El 2022 Cerdita, l'any passat La ermita. Ara estem esperant la seva primera sèrie Que muera el amor, a més, protagonitzada per dues dones molt potents del cinema espanyol, Ester Expósito i Anna Castillo. Què ens pot explicar d’aquest nou projecte?
És un projecte que està molt a prop del meu cor. Crec que és molt interessant, molt divertit, que estem treballant per tirar-lo endavant perquè és una sèrie que volem fer com es mereix, amb tot. Amb tot l'afecte i amb tota la força que es necessita per fer-ho. També parlant econòmicament. No et puc dir res més, excepte que crec que mai s'ha fet una sèrie així a Espanya.

Per què ha triat que les protagonistes siguin vampiresses?
Tot parteix d'una cosa personal, no és que m'hagi passat a mi, però de pensar sobre l'amor i les relacions tòxiques. A partir d'això, tot el que et pot generar: frustració, ràbia i dependència a una persona. Doncs, aquest projecte és tot això amb unes meravelloses vampiresses lesbianes al llarg dels segles.

Quan veurem aquesta sèrie?
No et puc dir res.