El periodista de El Suplement de Catalunya Ràdio Xavier Aldekoa ha explicat al programa quina ha sigut la seva experiència amb el psicòleg després d'haver-se quedat en blanc mentre feia la secció del "Jo mai mai" a El suplement.
"Em vaig quedar col·lapsat, no em sortien les paraules i això em va espantar", explica Aldekoa al programa. Al principi, explica el periodista, "vaig pensar que era un ictus", però li van fer proves que van descartar qualsevol problema neurològic. El seu metge, aleshores, li va dir que el que li havia passat podria tenir a veure amb "el ritme de vida o el meu perfil, el d'una persona que porta 30 anys treballant a l'Àfrica", relata Aldekoa.
La recomanació del seu metge va ser clara: visitar un psicòleg. "Em va dir que és ansietat i estrès posttraumàtic", explica el periodista sobre el diagnòstic que li va donar el professional de la salut mental. "És com si hagués obert una porta que havia tancat perquè no volia que m'afectaren les coses", continua dient Aldekoa sobre les pressions i experiències derivades de la seva feina.
"M'han diagnosticat ansietat i estrès posttraumàtic. Però el gran peatge l'ha pagat la gent que m'estima": @xavieraldekoa explica que ha hagut de fer teràpia després de quedar-se en blanc un dia fent una secció al #SuplementCatRàdio https://t.co/hvDiQIThLO pic.twitter.com/JXADkb4Dns
— Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) January 31, 2026
Durant més de 30 anys Xavier Aldekoa ha cobert guerres, crisis de fam, conflictes socials i segrestos del continent africà i ha viscut moment de tensió i pèrdues properes que "sempre he passat molt ràpidament", confessa. La seva primera visita al psicòleg li va fer aprendre que havia estat molt temps "sense comunicar com estava, ni amb mi mateix", reconeix el periodista.
Sobre el seu ritme de vida assegura que té "por" de viure a poc a poc, ja que "la meva feina m'agrada i m'apassiona molt i només l'entenc fotent-li absolutament, tot i això, té un cost", reconeix Aldekoa al programa en què també destaca la importància de la salut mental i de tenir persones al voltant per recolzar-se.
