El periodista Sergi Ambudio (Terrassa, 1994) va debutar el passat 25 de juliol al capdavant d'El Món a RAC1 d'estiu agafant el testimoni de Jordi Basté durant les seves vacances. Ambudio, que va començar a Ser Catalunya i a la premsa com a redactor de Nació l'any 2017 i on va acabar desenvolupant la funció de cap d'edició, va fer el salt a RAC1 el 2021 als programes Via Lliure d'estiu i El Món a RAC1 com a redactor d’actualitat i coordinador de la secció "El contenidor".

Des d’ara i fins a l’1 de setembre, el podrem escoltar de dilluns a divendres, de 7 a 12 del migdia, en la versió estival del programa líder de la ràdio a Catalunya. Pocs dies després del seu debut, parlem amb el jove periodista per saber com entoma l'enorme repte de presentar el matinal més escoltat de Catalunya.

"Deus ser dels més joves que han fet el programa. Tu saps on et fots no?", li va dir Jordi Basté abans de cedir-li el testimoni. Ja sap on s’ha ficat?

Cada dia que passa ho tinc més clar. Ja ho tenia clar abans perquè fa dues temporades que estic a El món a RAC1 i sé la bogeria que és. Però cada dia vas descobrint que és veritat que l’estiu té una cosa que, encara que passin més coses de les previstes, tens l’obligació d’omplir cinc hores de programa. Vas veient que aquest “tu saps on et fots?” que em deia el Basté són dues coses: u, la bogeria aquesta d’aquesta ràdio i aquest programa, i dos, que s’han d’omplir les coses amb bons continguts i cal remar molt. Cada dia que passa veig, per la part bona, que tinc un equip que és meravellós i crec que assumim tots on ens estem posant.

Com i quan li va arribar la proposta?

A finals d’abril. Per tant, vaig tenir més temps que els meus predecessors, i això m’ha anat molt bé per preparar-me. Li agraeixo molt al Basté, és un gest que m’ha permès anar-hi rumiant. És veritat que van ser uns mesos una miqueta complicats, però el fet de tenir tant de temps m’ha ajudat. Ara bé, jo tancava els col·laboradors i els convencia dient-los que no parlaríem de política, que veníem de la temporada menys política de la història, i jo veia igual l’estiu. Però… les coses han anat com han anat amb el 23-J. I al final tots els tertulians s’han avingut a parlar també de política.

S’ho esperava?

Crec que tothom ho veia clar menys jo. Quan l’Albert Sort, actual sotsdirector del programa, se’n va anar a fer el Benidorm Fest amb el grup Siderland durant dues setmanes, el Basté em va dir que durant aquells dies havia de fer de Sort. Això implica fer de Basté quan no hi és, sobretot els divendres, i justament va enganxar una setmana que vam anar a Brussel·les i vam haver de fer la primera hora. Llavors, tothom… tothom en aquesta redacció, tothom a l’equip i també a casa em deia que això era perquè jo faria l’estiu. Però jo no ho veia. "Ha d’haver-hi molta més gent davant meu, és un moment puntual, el Basté és normal que busqui algú de l’equip per tapar aquell forat, l’estiu és una altra cosa, són moltes setmanes…", m’anava autoconvencent que no podia ser. I al final, va ser! Fins i tot el Basté em va dir "segur que ja t’ho esperaves". Però no.

Dues setmanes després del 23-J, i deixant de banda el xou polític, què podrem escoltar a El Món d’estiu aquest agost? 

Segurament ens tocarà fer molta política ficció perquè ara no hi ha res clar, volen anar a poc a poc, que no se’n sàpiga res i negociar fora del focus…

Però alhora que se’n parli.

Correcte, però mira… El 24 vam fer programa especial, el 25 vam obrir amb política, el 26 vam obrir amb política, el 27 ja no estàvem obrint amb política. Quan calgui parlar-ne, en parlarem, i sinó, El Món són moltes més coses. Hem pensat un programa per la gent que treballa, cal no oblidar que molta gent ho està fent, i, per altra banda, per la gent que està de vacances, que vol desconnectar, però no es pot desfer del seu transistor. Hem de trobar l’equilibri entre el que és la part més informativa i d’actualitat, perquè és el motor del programa, concentrada a les primeres hores, i la resta de coses més informals. Hi ha una frase que el Basté repeteix sovint, "las cosas que interesan a la gente", i és la filosofia amb què intentem fer l’estiu. Hem de parlar de les coses que passen, les hem d’analitzar, però també li hem d’oferir a la gent coses per escoltar a la platja, passejant o a la muntanya. I això és l’última hora del programa, replena de continguts a cadascun més absurd. Parlem de tot. D’11 a 12 ens toca desengreixar el que hem engreixat a primera hora.

"Tothom veia clar que presentaria 'El món' d'estiu menys jo"

Quin és el segell Sergi Ambudio que es pot sentir a través de les ones radiofòniques? 

No sé si hi ha un segell Sergi Ambudio [riu]. És el primer cop que em poso al capdavant de res. I ho estic fent al vaixell més gran que hi ha actualment a la ràdio a Catalunya. Per tant, aquest estiu prou tindré a sobreviure i intentar gaudir més que patir. Si aconsegueixo això, jo ja estic bé. De moment no hi ha segell Ambudio com a tal, més enllà de la meva naturalitat i la meva manera de ser, i he après que la ràdio és transmetre això. El segell, si de cas, és com soc jo i, per tant, expressar-me així davant del micròfon.

Té pressió a l’hora de substituir a en Basté, un presentador que durant l’any arrasa en audiència?

Crec que és més autopressió que altra cosa. Això ja forma part de la meva personalitat, soc exigent i em poso la pressió que, a més, és evident que per la conjuntura ja hi va. Només cal pensar que estic al capdavant d’El món a RAC1 i el mínim que puc sentir és pressió. Però tant el mateix Basté com la direcció de la casa m’han tret tota la pressió: "Sergi, si estàs aquí és perquè ho hem triat, no t’obsessionis a fer un programa de 10, fes el que se’t dona bé, gaudeix". La nit abans, el dilluns 24, a les onze de la nit, vaig rebre un missatge del Basté que era maquíssim. Era el que necessitava rebre en aquell moment i em va treure tota la pressió del món. I ja vaig pensar que l’endemà, a les set del matí, quan sonessin els senyals horaris, aniríem fent. I en això estem.

"La poca presència de dones és una assignatura pendent que té RAC1"

Enguany és un estiu en què hem d’explicar més coses de les que són habituals, sobretot marcat pel 23-J. Hi ha alguna notícia que li agradaria explicar durant les setmanes al capdavant del programa? 

Ostres, no m'ho he plantejat. Seria meravellós dir que Leo Messi s’ho ha repensat i torna al Barça, però com que això no passarà… és veritat que hi ha moltes notícies que m’agradaria no explicar. Els incendis en són una. Malauradament, em temo que n’hi haurà, però estaria bé no haver de fer un especial de seguiment perquè voldria dir que les coses han anat bé; m’agradaria no haver de parlar molt de sequera com estem ara, i… La veritat és que no hi havia pensat.

A la graella d’hivern de RAC1 només hi havia una dona al capdavant de programa… i a l’estiu s’ha repetit. Sent la ràdio líder del país, caldria canviar aquesta tendència?

Sense dubte. Això és una assignatura pendent que té RAC1, i segurament tots els mitjans de comunicació, igual que la societat en molts altres àmbits. RAC1, per molta ràdio privada que sigui, també té responsabilitat en això i cada vegada hi ha canvis. Potser haurien d’anar més ràpidament? Segurament. Per exemple, de 8 a 9, hora de màxima audiència de la ràdio en general a Catalunya, amb les veus que ens entren a fer píndoles hi ha paritat, a les tertúlies no hi ha paritat en la temporada regular, però en aquesta propera farem un pas més, a l’estiu hi ha paritat a totes les tertúlies... Es va millorant, però crec que s’ha de fer més. 

"Hem de continuar fent el programa que fem, està clar que la fórmula funciona"

Entenem que a partir del setembre segueix a El món?

Segueixo a El Món i tornaré a fer el que he fet fins ara, portar “El contenidor”, que segurament és un dels millors espais que té la ràdio perquè és donar veu a la gent amb els seus problemes (si tot anés com ha d’anar, no hauria d’existir) i les meves tasques de redactor dins del programa. Això ho mantindrem tret que l’estiu no vagi bé i em diguin que el 4 de setembre no cal que torni. 

Esperem que no! El món a RAC1 haurà d’adaptar-se al canvi de presentador d’El matí de Catalunya Ràdio? Com s’ha viscut l’anunci des de dins del programa?

Que el Ricard Ustrell agafi El Matí de Catalunya Ràdio a nosaltres ens ha d’afectar el menys possible. Hem de continuar fent el programa que fem, està clar que la fórmula funciona, almenys fins avui, és el que se’ns dona bé fer i és el que hem de continuar fent independentment de qui hi hagi a l’altra banda. Òbviament que en aquestes coses t’hi fixes. Crec que nosaltres farem bé de continuar fent el que fem, perquè, en el fons, aquesta és la gràcia. I la competència al matí, per molt que algú es pugui imaginar que no, és sana.

Llavors no hi ha previsió de fer res diferent, tot i el canvi de presentador, per sortir de la normalitat d’El Món?

Hi haurà canvis, però com sempre hi ha canvis. És a dir, els canvis que hi ha de cara a la temporada que ve són perquè el Basté, quan té temps per pensar, pensa molt. I són perquè ens agrada fer coses noves. Hem de trobar l’equilibri entre continuar fent el que fèiem fins ara i anar-hi afegint petits canvis.

"Que algú tan jove com Ricard Ustrell estigui al capdavant d''El matí' és una bona notícia"

Els grans programes de ràdio encara els presenten "senyoros". Basté, Clapés, Francino, Herrera… Que una persona jove com l’Ustrell es posi al capdavant d’un matinal pot fer que no es vegi la joventut com un hàndicap?

Crec que és molt important que algú de 30 i pocs anys com ell, tot i ser un cas excepcional, perquè és un fora de sèrie en moltes coses i ja fa molt temps que està a primera línia. Que algú tan jove estigui al capdavant d’un programa tan important a Catalunya com El matí, que és cabdal, és una bona notícia, segur. A partir d’aquí, els canvis que això pugui suposar… no em veig en cor de pronunciar-me.

Després d’anys treballant a la premsa, ja fa dos estius que va fer el salt a la ràdio. Què ha implicat aquest canvi?

L’hora que sona el despertador, sense dubte (riu). A Nació vaig gaudir moltíssim durant els pràcticament cinc anys que hi vaig estar, però és veritat que el meu somni era treballar a la ràdio. Per tant, el canvi més gran és tenir la sensació que estic complint un somni.

Això que els joves no escolten gaire la ràdio, com s’ho agafa un presentador de la seva edat, que encara no té 30 anys? El somni es pot seguir complint molts més anys?

Espero i crec que sí. La ràdio és el mitjà més resilient que hi ha. Se la va donar per morta quan va sortir la televisió en blanc i negre, se la va donar per morta quan va sortir la tele en color, i a la ràdio se l’ha donat per morta a mesura que han sortit coses noves. Però avui dia està més morta la tele que la ràdio. I passa una altra cosa que està vivint la meva generació, dels vint-i-molts als trenta-pocs. És veritat que jo sempre he escoltat sempre la ràdio, a casa meva sempre ha sonat RAC1 i vaig estudiar periodisme perquè volia fer el que feia aquella gent cada dia, però molts dels meus amics fa cinc anys no escoltaven la ràdio i ara sí. Perquè ara van a treballar, tenen més interès per estar informats i ara conec molta gent del meu entorn que escolta la ràdio. Si som capaços d’adaptar-nos, que ho serem, perquè la ràdio sempre s’adapta, la ràdio té molts anys per córrer. El final de la ràdio no està, ni de bon tros, a prop. No sé cap a on anem exactament, però ens hi adaptarem.