Ara per ara es desconeixen totes les casuístiques de la trobada, però ja podem conéixer diferents detalls: hi haurà cinc blocs en total perquè Sánchez i Feijóo exposin, debatin i confrontin les seves propostes. Habitatge; economia i fiscalitat; política social i serveis públics; corrupció i generació democràtica; migració i política exterior, són les temàtiques principals de la trobada televisiva. El segon detall és el lloc de la trobada: serà al Plató A del Madrid Content City, situat a Tres Cantos. És un dels centres de producció més grans de tot l'estat espanyol, amb 140.000 metres quadrats distribuïts en dotze estudis i diferents espais de gravació.

El sorteig ja ha estat celebrat: serà Feijóo qui obri el debat i Sánchez l'encarregat de tancar-lo. Totes les cadenes podran emetre el cara a cara entre tots dos perquè l'Acadèmia de Televisió oferirà el senyal institucional per a totes aquelles que vulguin realitzar programes especials al voltant de la trobada electoral, emetre-ho directament o agafar qualsevol tall. La qüestió, però, és que no podran canviar ni l'escenari ni tampoc la presentadora, que serà Casado. 

Audiències

​ANÀLISI

Va funcionar d'audiència el debat de candidats a RTVE Catalunya? Victor Rodrigo

En un primer moment, el PSOE va intentar mantenir que tots els debats que es disputessin els principals candidats als comicis del 29-N es realitzessin a RTVE. El Partit Popular s'hi va negar, encara que Xavier Garcia Albiol va acabar participant al debat de candidats catalans que va organitzar RTVE Catalunya el passat diumenge 8 de novembre. Des de la formació que encapçala Feijóo van instar que els debats se celebressin en qualsevol dels dos grans espais de televisió privada del país: o Mediaset o Atresmedia. El consens, una vegada més, ha passat per l'Academia de Televisió.

I van aguantar molt bé: 411.000 espectadors de mitjana i un share del 21,7%. Són xifres lleugerament més baixes del que és habitual en una jornada de dijous, el darrer gran dia de la televisió en obert entre setmana, però suficients per aconseguir mantenir el tipus davant l'auge d'audiència de Televisió Espanyola. El Telenotícies Migdia va ser el tercer contingut amb més públic de tota la jornada del 12 de novembre, amb un 31,4% de quota de pantalla (la més alta del dia, superant La Roja) i igualant el TN Vespre, amb 411.000 espectadors de mitjana. La corba d'audiència, fins i tot, és més benèvola amb Xavi Coral i Anna Garnatxe que amb la resta de continguts de la seva franja.

Ara bé, el gran ingredient que va permetre TV3 (17%) superar en quota diària La 1 (16,5%) va ser la retransmissió del partit entre el Futbol Club Barcelona i l'Arsenal de la Champions Femenina. En detall, l'enfrontament (que es va quedar en un empat a 1) va aglutinar 376.000 espectadors de mitjana a partir de tres quarts de set de la tarda, amb una quota del 29,5%. Les dades van créixer encara més amb l'anàlisi posterior del partit, també a TV3. Es van registrar 402.000 espectadors de mitjana, però el share va caure fins el 22,7%. 

Ràdio

Jordi Basté adverteix els catalans de les vergonyes de la campanya del 29-N (i acaba cantant «Anotop At» de Feijóo) Victor Rodrigo

Pedro Sánchez segueix triomfant en audiències a Catalunya

L'entrevista al president del govern en funcions i candidat del PSOE a les eleccions, Pedro Sánchez, a Televisió Espanyola va tornar a ser un èxit d'audiència a Catalunya. És la millor dada de tota la temporada per part del programa El Perro Andaluz de La 1. L'espai de comèdia i anàlisi d'actualitat que presenta l'humorista Manu Sánchez es va embutxacar 318.000 espectadors de mitjana i una quota del 22,9% a partir de tres quarts d'onze de la nit. L'arrossegament del futbol, el fet que RTVE no emetés La Revuelta aquest dijous a la nit i la falta de competència, en temàtica política, va catapultar l'audiència.

📺 Pedro Sánchez esclata de riure al programa «El Perro Andaluz» de Manu Sánchez en reaccionar a les declaracions d'Isabel Díaz Ayuso sobre el seu físic: https://t.co/0Dy15EIu81

— El Món de la Tele (@mondelatele) November 13, 2026

TV3 va mantenir la seva filosofia dels dijous a la nit: humor i comèdia per un tub. El Polònia va aconseguir 261.000 espectadors i un share del 14,3% en una nit complicada. Va mantenir molt bé la compostura televisiva i va aglutinar els fidels que no miraven el futbol. El Crackòvia, just després, tampoc va deixar mal gust de boca. Es va endur un 13,4% de quota i 223.000 espectadors de mitjana. 

"La precampanya va començar... no sé quan va començar. Fa setmanes. Quan ahir ens van dir que avui començava la campanya ens va sortir un: 'encara'?", es lamentava a primera hora el periodista més sentit de la ràdio catalana. I a partir d'aquí, ha començat a carregar contra els estrategs dels candidats. "Poseu-vos per uns minuts a dins del cervell d'un cap de campanya de cadascun dels partits polítics. Té un candidat i ha de decidir on el porta. El debat a dos? Sí. El de quatre, depèn de si van els altres tres. I el de set, que hi vagi el número dos i, si cal, el tres. Ara, si el nostre rival decideix no anar-hi, potser sí que nosaltres hi hauríem d'anar. Truca-hi, però que no sàpiga que hem trucat", ha anat ironitzant, Basté, deixant clar als oients quin era el seu posicionament.

Ha anat després per a totes aquelles entrevistes que hem vist en les últimes setmanes. "Després hi ha els programes de riure. N'hi ha que no fan riure, n'hi ha que fan plorar, n'hi ha que fan riure fins que apareix el candidat i explica l'acudit que li ha explicat el cap de campanya. Llavors hi ha els creadors de contingut. Aquest és massa pija i aquest és massa quinqui. Aquell s'ha d'anar fins a Manresa [fent referència a Jordi Wild], però ja li han dit que sí. Però nosaltres no, que ja ens va massa bé amb el que va passar abans-d'ahir", ironitzava.

Basté no s'ha tallat i ha seguit el seu discurs: "Amb aquests altres li direm que encara ho estem valorant, que vinguin els altres, a quina hora pengen el vídeo. Que nosaltres farem un reel. Busquem gent jove. Hem de buscar gent jove, massa jove, tan jove que ens oblidem dels grans!", ha criticat el presentador de RAC1. "Fins que algú, al final de la reunió, aixeca el dit i diu... 'Perdona, però és que la meva mare també vota'. I llavors li preguntes si sa mare té TikTok", ha tornat a fer burla, Basté, de les estratègies electorals dels partits.

I ha recordat un fet clau sobre la xarxa social: "És aquesta plataforma que la Fiscalia demana que es tanqui per mostrar abusos amb honors, però és igual. És igual, nosaltres pengem-hi vídeos de campanya que ja ens va bé. Quines coses", ha lamentat. "Coses tan estranyes com els entrevistadors. Els estem fent més famosos que els nostres candidats d'entrevistats. L'entrevistador per damunt de l'entrevistat. Quines coses", seguia reflexionant, en veu alta, al costat dels seus oients.

Basté adverteix els catalans de cara a aquesta campanya

No s'ha mossegat la llengua en abordar la catalanofòbia de certs candidats. "Després hi ha Catalunya, com n'és de gran. Que maco és aquest país. Però quin pal que ens fot a tots anar-hi. Però l'estimem, eh? I visca Catalunya, visca, visca. I venen a saludar-nos, baixen del cotxe, diuen bon dia, fan les fotos. I nosaltres, com a Bienvenido Mr. Marshall, americanos, os saludamos con alegría", ha carregat Basté.

Ha tingut temps també de picar el crostó a l'independentisme: "I els d'aquí? Doncs els d'aquí ja han oblidat la unitat de l'1 d'octubre. I tampoc és qüestió de tenir el mínim de bona relació. Toca matar-nos", ha lamentat. Per acabar, ha volgut tornar als estrategs dels partits.

"Pobres caps de campanya. Ja tenen el cara a cara, el programa de riure, el programa de plorar, el vídeo amb els influenciadors, el reggaeton, i li posem una samarreta de Kobe Bryant al candidat i 'fotim un quilo d'intel·ligència artificial'. Ara només els queda trobar deu minuts, deu, perquè el candidat de torn ens expliqui què pensa fer si guanya. Deu minuts. A veure si hi poden trobar un forat", ha finalitzat, amb una fina ironia, clavant un dard enverinat a tots els partits.

Anotop At a El món a RAC1: un moviment digital impacta contra el programa més escoltat

Un dels moments més divertits del repàs de l'actualitat d'aquest divendres al matí a RAC1 ha estat el d'Anotop At. Jordi Basté ha hagut de llegir, en veu alta, la lletra de la cançó feta amb IA que el Partit Popular ha utilitzat per un vídeo a TikTok on adoptaven el mem d'Anotop At d'Alberto Núñez Feijóo. 

"Per la campanya no només es juga al terreny dels mítings, n'hi ha un altre que encara menys filtra, el de les xarxes socials. A les últimes hores, el PP ha fet córrer una cançó de trap creada amb intel·ligència artificial amb la veu d'Anuel AA, que teòricament lloa les bondats del seu candidat, Alberto Núñez Feijó. Escolteu-la, i, evidentment, com acostuma passar, us l'hem de traduir", ha ironitzat, Basté. Han col·locat el vídeo, que és aquest.

Primeras reacciones. https://t.co/YCf7HkEGNO

— Partido Popular (@ppopular) November 12, 2026

El presentador del matinal de RAC1 ha acabat llegint tota la lletra imitant la veu d'Anuel AA i els seus famosos "brr". Ha acabat aquest fragment amb una llicència pròpia. "Ah, queden setze dies per a les eleccions.... Brrr". Ho podeu escoltar a partir del minut vint-i-tres.

Si repassem les dades més concretes, l'emissió d'aquest dimecres va ser la que va arribar a més televisions intel·ligents de betevé de tot l'any. A més, també ha estat la que ha generat més sessions de tot el 2026. Són xifres marcades per l'anàlisi digital, especialment, ja que plataformes com Fifty5Blue no recullen les dades d'audiències convencionals de canals més municipals o regionals com Betevé.

En total, la pública de l'Ajuntament de Barcelona va acumular 870.947 minuts de consum, amb una mitjana de 2.719 televisions connectades per minut. El pic de seguiment va ser a les 21:58h, coincidint amb els aldarulls que es van produir un cop desconvocada la manifestació unitària, amb 5.154 sessions simultànies. També és rellevant que entre els espectadors joves, d'entre 13 i 24 anys, betevé va aconseguir una quota de pantalla de l'1,6%. 

Audiències

TV3 pateix en una jornada de mínims per la vaga general i perd contra La 1 Victor Rodrigo

Més audiència que la visita del Pontífex o les eleccions del Barça

Les xifres d'audiència de l'11-N superen en televisions intel·ligents i sessions tant l'especial de la visita del papa a Barcelona, a la Sagrada Família, com l’especial de les eleccions del FC Barcelona. Només la cavalcada de Reis va registrar un pic d’audiència simultània superior. "El seguiment de l'11-N reforça el paper de betevé com a mitjà de referència per als barcelonins quan l’actualitat impacta directament en la ciutat i en el seu dia a dia", han reivindicat des de la plaça Tísner de la capital catalana.

La televisió de Barcelona ha reivindicat la feina dels seus professionals i de la cobertura per informar sobre els aldarulls, amb tres càmeres simultànies a través del seu directe en el que es consideraria la franja de prime time nocturn: "En jornades com aquesta, els diferents canals de betevé esdevenen un punt de referència per trobar informació actualitzada i útil sobre què passa a Barcelona. Les dades situen l’11-N entre les jornades informatives amb més seguiment del 2026 i refermen la funció de servei públic de betevé, compromès amb una informació rigorosa, independent i de proximitat", han explicat, a través d'un comunicat al qual ha tingut accés El Món de la Tele.

Un dels fets que va provocar un increment d'audiència per a Betevé va ser que TV3 es trobava en serveis mínims. Molts treballadors de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) van decidir fer ús del seu dret a no treballar i això va afectar de manera considerable la programació del canal principal de 3Cat. Per a molts ciutadans, especialment els veïns de Barcelona, només els va quedar l'opció de seguir la cobertura de Betevé per tenir-ne una en llengua catalana i amb càmeres sobre el terreny.

Amb la seva nova pel·lícula, Wild Horse Nine, el director es refà –a parer meu– de l’aigualida estrena del seu anterior film, The Banshees of Inisherin –que mancava lleugerament la brillantor habitual dels seus textos– i torna a encarar-se amb allò que millor fa: l’exploració de l’amistat masculina. Una premissa la qual sempre torna, com ja va fer precisament a Banshees i com va demostrar dominar a una de les seves millors cintes: In Bruges. Fanàtics del film de Colin Farrell i Brendan Gleeson, esteu de sort: Wild Horse Nine és la seva meravellosa evolució natural. Juga amb els mateixos ingredients: aquí, Sam Rockwell i John Malkovich són dos agents de la CIA dels anys 70 que viatgen a l’illa de Pasqua just abans de la crisi política a Xile en el que sembla ser un viatge turístic. Però com passa habitualment a les pel·lícules de McDonagh, el que comença sent la història de dos personatges matant l’aranya a l’espera d’algun objectiu que la mateixa cinta amaga a l’espectador fins ben entrada l’hora de la pel·lícula, acaba sent una profunda reflexió sobre la vida, l’amistat, l’orgull i la mort. Malkovich és un prominent agent que pot o no haver estat implicat directament en l’assassinat de John F. Kennedy, i Rockwell és el seu únic amic al món. A partir d’aquí, deixo al lector les seves pròpies conclusions sobre el clímax emocional de la pel·lícula. 

Com també passava a In Bruges –en què dos assassins a sou mataven el temps mentre esperaven instruccions després de cometre un error durant una feina– Wild Horse Nine se sustenta en dos personatges de qui, en teoria, l’espectador no s’hauria d’enamorar amb la facilitat amb què ho acaba fent. Malkovich –que comença a sonar fort com el gran favorit a l'Oscar– és un vell de tornada, de mentalitat carca de dretes, sobre el qual pesa una amenaça vital que el sentencia i una llosa encara més indefugible: la culpa. "Creus que hi haurà nazis al cel?" li pregunta en una escena al personatge de Rockwell. "Tu ets cent vegades millor que un nazi", li respon ell. És la personificació ideal d’una masculinitat antiga que la societat ha mirat de superar; l'avi entranyable a qui t’estimes malgrat deixar caure algun comentari homòfob i masclista al dinar de Nadal. Malkovich s’hi troba molt a gust, i aconsegueix arrodonir-lo amb un dramatisme íntim que es fa especialment evident a l’última mitja hora de la pel·lícula, en què McDonagh aconsegueix veritablement emocionar.

El seu contrapunt és Sam Rockwell, que, acostumat els darrers anys a ser el personatge estrident, estrambòtic, boig, aquí es retroba com l’straight man que tot bon duo còmic ha de tenir –el seny a la rauxa de Malkovich. Rockwell està contingut i estranyament li funciona, perquè continua fent ús de la seva millor arma: les expressions facials i les infinites tonalitats de les seves rèpliques. La química de tots dos és tan palpable com ho era la de Farrell i Gleeson (en totes dues pel·lícules que protagonitzen), i quan el pes emocional de la pel·lícula aterra sobre l’espectador, és la seva construïda intimitat la que et placa al seient.

És clar que res d’això té sentit sense un guió –el punt fort de McDonagh, pel qual ja hauria d’haver guanyat l’Oscar el 2017 amb Three Billboards Outside Ebbing, Missouri– que barreja a la perfecció el patetisme, l’humor negre, la crítica política i l’emotivitat com el que dibuixa a Wild Horse Nine. El clima polític al Xile dels 70 és un aparador perfecte per fer de mirall amb la situació actual: el clima de revolta, la falsa victòria, la promesa d’un futur millor que no sempre es dona. És una mirada tant cínica com esperançadora, tant freda com punyent i realista. És el teló de fons ideal per explicar una dinàmica que a McDonagh interessa moltíssim: la de dos protagonistes que haurien de tenir preocupacions més grans que les absolutament planeres i domèstiques que acaben tenint. A l’irlandès li encanta explorar homes amb càrregues polítiques i socials indestriables de la seva personalitat, però que acaba destil·lant a les necessitats més bàsiques humanes: ser estimats, ser recordats, ser respectats. McDonagh és expert a situar-se en el punt més realísticament arriscat i compromès en què es poden trobar dos personatges de la talla per despullar-los d’allò amb què altres guionistes menys intel·ligents els vestirien: en lloc de situar dos assassins a sou en mig d’un atemptat, els fa esperar en una ciutat desconeguda; en comptes d’empènyer dos agents de la CIA al cop d’estat que destrona Allende, els envia de turisme a veure els caps gegants de l’illa de Pasqua. Malkovich i Rockwell neden en les seves aigües amb mestria; són dos actors que semblen fets per les enginyoses, eloqüents i hilarants línies de diàleg sobre les quals McDonagh estructura les seves històries. De fet, Rockwell n’és ja un veterà, de les seves obres.

Encara és aviat per saber si McDonagh s'endurà el merescut Oscar a Millor guió que l’Acadèmia li deu des de fa anys, i si Malkovich també acabarà guardonat per un paper que li encaixa a la perfecció i amb què referma el seu talent còmic i dramàtic. El que és clar és que Wild Horse Nine, amb la seva enèsima exploració de l’amistat masculina en l’època de la deconstrucció, dels homes que ploren amb orgull, dels matxirul·los que es desfan, a empentes i rodolons, dels seus embussos sentimentals, és un triomf absolut. Si més no perquè la fascinació de McDonagh per allò que ens fa humans sense caure en el sentimentalisme i el melodrama demostra que encara queda molta feina per fer. I que si la fem amb sentit de l’humor, encara millor.

Aquesta vaga va afectar diversos canals de televisió, que van veure com els treballadors decidien fer ús del seu dret i deixar de treballar durant vint-i-quatre hores. La programació més alterada va ser la de TV3 (tot i que TVE també va cancel·lar molts directes i La Revuelta). I en van patir les conseqüències. La 1 va ser el canal amb més audiència a Catalunya aquest dimecres. Amb un 12,3%, la cadena principal d'RTVE va superar TV3, que es va quedar tres dècimes per sota, amb un 12%.

Per primera vegada en molt de temps, les dues edicions del Telediario van formar part del Top 5 de programes més vistos de la jornada, agrupant-se així amb les dues edicions del Telenotícies. Només el Pasapalabra d'Antena 3 (265.000 i 14,2%) va poder disputar-se un lloc en aquesta classificació. El concurs espanyol va fer una de les millors dades de tota la temporada a Catalunya. Aquests van ser els resultats dels informatius de La 1 i TV3 de l'11 de novembre:

• Telenotícies Vespre (21:00h a TV3) - 596.000 i 28,1%.
• Telenotícies Migdia (14:30h a TV3) - 459.000 i 31,1%.
• Telediario 2 (21:00h a La 1) - 282.000 i 13,2%.
• Telediario 1 (14:55h a La 1) - 262.000 i 17,3%.

11N-Vaga General 📢 Habitatge i drets laborals: lluites compartides https://t.co/mql0m6xuDs

— Comitè Empresa TV3 (@comitedetv3) November 11, 2026

I el prime time? TV3 aguanya per a sorpresa dels espectadors i Feijóo es dilueix

Molts ciutadans van buscar les finestres de distribució de 3Cat per informar-se sobre les conseqüències de la vaga general. El 3CatInfo va fer un desplegament amb serveis mínims i va acabar sumant una quota diària del 2,3%, superior a la seva mitjana habitual. La roda de notícies i la cobertura de mínims a TV3, a partir de les cinc de la tarda, es va quedar amb 104.000 i 7,6%. Ara bé, a excepció dels dos TN, des de TV3 van col·locar dues pel·lícules molt rellevants del cinema català els darrers anys en substitució dels programes que acostumen a formar part de la graella de dilluns a divendres

 Així doncs, Casa en flames de Dani de la Orden, tot i els acudits a les xarxes socials (fins i tot del seu director), va aglutinar prou públic per ser la referència televisiva del país al prime time. La pel·lícula triomfadora de diversos premis Gaudí i Goya es va embutxacar 258.000 espectadors de mitjana i un 16% de quota de pantalla. La dada, però, té certa trampa: suma TV3, 3CatInfo i Esport3. Els dos canals secundaris de la CCMA també la van emetre, davant la situació de serveis mínims dels que gaudia el 3Cat en jornada de vaga.

Suposo que això d’emetre “casa en flames” avui és per conscienciar que els grans tenidors també tenen sentiments. (M’acabo d’enterar😳)

— dani de la orden (@danidelaorden) November 11, 2026

Just després del TN Migdia, el canal principal de 3Cat va emetre El mestre que va prometre el mar. La pel·lícula que protagonitza Enric Auquer va sumar 212.000 espectadors de mitjana i un share del 15%. En aquella franja, el cinema també va ser líder. Per primer cop en molts mesos, TV3 només va col·locar quatre espais televisius entre els vint continguts més vistos en una jornada a Catalunya. Molts catalans van triar veure La noche de 24 horas per informar-se sobre què estava passant a Barcelona i Madrid a partir de les deu de la nit. En total van registrar 148.000 espectadors de mitjana i un share del 8,5%.

Televisió

​CRÍTICA

Pablo Motos converteix «El Hormiguero» en «Aló Presidente» Victor Rodrigo

Qui es va estimbar? Alberto Núñez Feijóo a El Hormiguero. Els catalans van treure molt poc el cap per Antena 3, en prime time, per veure la conversa del candidat a la presidència espanyola del Partit Popular amb Pablo Motos. Fins a 126.000 espectadors de mitjana van veure l'entrevista, amb un 7,4% de quota de pantalla. Contrasta, i molt, amb l'audiència aconseguida a Espanya, que va superar els 4 milions d'espectadors de mitjana en prime time. En aquella franja, el Cervells Mínims de Toni Clapés es va quedar amb 20.000 espectadors i un 1,4% de quota de pantalla. Una nova setmana complicada per a La 2Cat, amb el contrast de l'actualitat en prime time i programes ja enregistrats. 

Els més joves de tot l'Estat veient després experiments, acudits dolents, una televisió més blanca que la llet i tothom a dormir a una hora raonable per als horaris espanyols. Si mirem enrere, és increïble constatar la deriva de Pablo Motos i el programa de major audiència d'Antena 3.

Aquest dimecres a la nit, en plena jornada de vaga general, l'entrevistat era Alberto Núñez Feijóo. El dia no era casual. Les formes, encara menys. Que arribés quaranta-vuit hores després del desastre de David Broncano a La Revuelta amb Santiago Abascal, el caramelet final. 

.@NunezFeijoo opina sobre la huelga general #FeijóoEH https://t.co/10nJqAcKhf

— El Hormiguero (@El_Hormiguero) November 11, 2026

Per molt que el presentador comenci el programa, com sempre, amb un d'aquells ridículs balls mentre sona una cançó que va passar de moda el 2004, el discurs inicial és el punt de partida veritable d'El Hormiguero d'aquest 11 de novembre. Hom consideraria que els primers trets serien per a Feijóo. Fins i tot per al líder de Vox o contra Televisió Espanyola. Doncs no.

Una vegada més, Pablo Motos va mostrar a la seva fidel audiència (i a tots els foranis que van treure-hi el cap, que no van ser pocs) l'obsessió que manté amb una entrevista amb Pedro Sánchez que mai tindrà. "Exactament igual que a les anteriors eleccions, hem trucat als dos principals candidats que tenen opcions reals de governar aquest país i un d'ells no s'ha presentat", diu, visiblement molest.

I en els primers minuts, els trets ja són canonades. "D'una banda, és una poca traça política perquè aquí hi ha milers de vots, i de l'altra, potser és covardia", s'atreveix a afirmar. El típìc programa d'entreteniment, no? Ni tan sols David Broncano, que no ha rebut ni mig comentari sobre Feijóo o els responsables de campanya del Partit Popular, per ser entrevistat a La Revuelta.

Un detall que Motos s'oblida d'explicar entre anuncis, marques i patrocinis. El discurs inicial segueix sent tot contra Sánchez: quines preguntes li hauria fet, amb totes els temàtiques possibles que agradarien prou a Génova 13. La primera, més contundent encara: "Per què va marxar de vacances quan estaven envaint el nostre país?". Leire Diaz, narcotraficants, Carles Puigdemont. Ceuta ("Què passa allà, que estan abandonaos"). Feijóo lloa Motos pel seu tracte amb Juan Vivas. Dos cops ha anat al programa. En la resta de temes no s'ha tallat ni un pèl. L'espectador s'estarà preguntant si realment entrevistava Feijóo i no un maniquí amb la cara de Sánchez.

Pedro Sánchez ha decidido no aceptar nuestra invitación #FeijóoEH https://t.co/dTIqSA1Ylo

— El Hormiguero (@El_Hormiguero) November 11, 2026

Què hi ha més enllà d'un massatge televisiu?

Somrient i sense problemes, Feijóo entra a plató al crit de "presidente, presidente". Haurà gaudit d'un canvi de públic com va tenir Abascal a La Revuelta? Al ser el programa en directe, el líder del Partit Popular es nota menys alliberat de la pressió de les seves pròpies paraules. Toqueteja molt la llibreta, la famosa tassa d'El Hormiguero. "M'ha costat entendre una mica els vídeos de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz sobre la vaga. Vostè els entèn?". És la segona pregunta i res a veure amb les que li hauria fet a Pedro Sánchez. Aquesta conversa, una espècie d'espot de campanya, deu tenir relació amb el fet que el president del Grup Planeta, José Creuheras, es referís a Feijóo com a futur president d’Espanya en el banquet del casament del seu fill. Una altra pregunta que no es respondrà des del plató de les formigues.

Un dels moments més estrambòtics de la presència de Feijóo a El Hormiguero és el trencament de la quarta paret. "Quina és la meva càmera?", una frase que qualsevol voldria evitar en un plató. El líder del PP la busca de manera explícita per dirigir-se a l'espectador i fer una promesa de campanya. Pablo Motos somriu. Cap repregunta sobre la seva proclama de les pensions.

.@NunezFeijoo lanza su promesa sobre las pensiones #FeijóoEH https://t.co/oA1qAysd02

— El Hormiguero (@El_Hormiguero) November 11, 2026

Per a un espectador mínimament informat, l'entrevista és una repetició perpètua d'eslògans de campanya que Feijóo ja ha fet en altres escenaris, platós, estudis de ràdio o pàgines de premsa. Polítiques d'igualtat, Llei Trans, l'eutanàsia. Oscar Puente ("no és bona gent"), la rivalitat amb Santiago Abascal (bones giragonses per no haver de criticar qui pot ser company de govern)". "Vostè va estar al funeral de les víctimes de Toledo. Com ho va viure?". La pregunta, però, és: què hi ha més enllà d'un massatge televisiu?

El Hormiguero, un programa que va fer de l'entreteniment un producte i del producte un gran benefici televisiu en el prime time espanyol, gaudeix d'una reconversió total en Aló, Presidente. Feijóo no és entrevistat al plató d'Antena 3. Feijóo rep un bon tracte, una bona conversa i surt sense suar la camisa. No li cal ni beure aigua, pràcticament. És encara més significatiu que, abans de començar el programa, Motos ens mostra quines preguntes hauria fet al candidat del PSOE. Per comparativa i intensitat, no fa falta ser Sherlock Holmes. El problema és que tractin la ciutadania i l'audiència d'indocumentats. 

Una emissió que funcionava amb el personal assignat com a servei mínim decretat per RTVE d'acord amb els sindicats, ja que es tracta d'un servei públic. A més, tal com ha denunciat la presentadora, Gemma Nierga, es tractava d'un programa especial de cobertura de l'aturada.

"Els periodistes som considerats com un servei essencial", ha recordat la periodista, que ha reivindicat el dret a la informació. "Aquest programa havia preparat una programació especial per la vaga amb el personal dels serveis mínims", ha lamentat.

🔴 No podem emetre el programa perquè un grup de manifestants ha entrat al plató en el marc de la vaga general de l'#11N Els periodistes som considerats servei essencial, però avui no podem fer la nostra feina 📲 https://t.co/evDRSEWz0U https://t.co/Mfqjj25gAV

— Cafè d'idees (@cafedidees_rtve) November 11, 2026

"Estan impedint que fem la nostra feina i que l'audiència tingui accés al seu dret a la informació", ha reblat. Per tot plegat, el Cafè d'idees no s'ha pogut emetre amb normalitat pels volts de les 9 hores i el 2Cat n'ha informat als seus perfils a les xarxes socials.

"Soc gilipolles, l'he cagat, tenia set coses alhora al cap pensant que m'estava ficant en un embolic polític", ha afirmat el presentador, qui ha començat l'emissió de La Revuelta d'aquest dimarts en què entrevista la candidata de Front Ampli, Ada Colau, amb un to poc habitual i ha reconegut que se sentia decebut amb la manera com havia gestionat l'entrevista. “Vull demanar perdó al nostre públic, de veritat. Feia temps que no estava tan trist amb res", ha començat Broncano, qui ha reconegut que no va estar "a l'altura del que mereix la televisió pública”.

“La vaig cagar tremendament. Pensava que si venien amb el públic habitual, podria provocar que m'aplaudissin molt", ha confessat el presentador i ha reconegut que va optar per abandonar el registre humorístic habitual perquè alguns espectadors li havien demanat que evités donar a Abascal una imatge de proximitat. Una decisió que no va funcionar com esperava. "Ell sap més de tot això i fa anys que s'hi dedica i jo no havia portat dades per rebatre'l perquè tampoc ho havia fet amb altres", ha valorat sobre la seva entrevista.

🙏 Pedimos perdón a nuestro público → “Quería pedir perdón a nuestro público de verdad. Hacía tiempo que no estaba tan triste con nada" → "Soy consciente que no estuve a la altura de lo que merece la televisión pública” → “La cagué tremendamente. Pensaba que si venían con el público habitual, podría provocar que me aplaudieran mucho" #LaRevuelta

— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) November 10, 2026

Abans d'iniciar el programa el comunicador ja havia parlat amb diversos mitjans de comunicació sobre la conversa amb Abascal. En declaracions a La Sexta, havia reconegut que es penedia de bona part de com havia conduït l'entrevista i que probablement hauria d'haver utilitzat més la comèdia, el recurs que caracteritza habitualment el programa.

Pel que fa al canvi de públic, el presentador ha reconegut que potser va actuar amb massa vanitat en pensar que mantenir els espectadors habituals de La Revuelta podia limitar l'estratègia de Vox. La seva intenció era evitar que el líder del partit pogués refugiar-se en la proximitat amb un públic favorable, però considera que el resultat va ser justament el contrari. "Em vaig equivocar", ha assumit finalment Broncano.

Ràdio

Basté i Ustrell surten en defensa de Broncano per l'entrevista a Abascal: «Vol acabar amb mitjans com Catalunya Ràdio o TV3» Victor Rodrigo

"La 35a edició tornarà a mobilitzar la ciutadania per impulsar la recerca i sensibilitzar sobre l'impacte d'aquestes patologies en l'autonomia i la qualitat de vida", han explicat des de 3Cat i des de la Fundació de La Marató en aquest emblemàtic indret de Barcelona. 

Com ja van anunciar des de Sant Joan Despí, Raquel Sans i Miki Núñez -parella televisiva de moda després del seu pas per La Travessa VIP- seran els encarregats de presentar La Marató a TV3 mentre Roger Escapa, en gran estat de forma radiofònica, ho farà des d'El Suplement de Catalunya Ràdio. 

💙La 35a edició de #LaMarató3Cat donarà veu a les persones que conviuen amb malalties neurodegeneratives i neuromusculars Avui s'ha fet la presentació dels continguts d'aquesta edició 👇 https://t.co/J7jF8ed6vA https://t.co/joS9L5cog7

— La Marató de 3Cat (@la_marato) November 10, 2026

La programació de TV3, Catalunya Ràdio i la resta de finestres de 3Cat

Un dels punts forts de l'esdeveniment solidari és la programació especial que els mitjans públics de la CCMA fan durant aquesta jornada. El programa de televisió començarà a les 9:30h des de la Torre de Collserola, on s'allargarà fins a les 14:30h, i es reprendrà a les 16:00h des del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, fins a la una de la matinada.

La jornada donarà veu a més de 40 testimonis de persones afectades i posarà el focus en les persones cuidadores, amb reportatges que mostraran com aquestes malalties transformen la vida de les famílies. També hi haurà divulgació científica amb especialistes i connexions amb les activitats solidàries d'arreu del territor. És llavors quan entren les principals figures de 3Cat, que participaran en diversos moments de la programació: Helena Garcia Melero, Toni Cruanyes, Marc Ribas o Elisenda Carod fent de reporters.

🔴 Raquel Sans: "La Marató sempre deixa una gran petjada, pocs programes permeten combinar tants registres." Es presenta la 35a edició de #LaMarató3Cat. El 13 de desembre es dedica a les malalties neurodegeneratives i neuromusculars #TotEsMou3Cat ▶ https://t.co/hUM3XXic2a https://t.co/sl4iGiyesF

— 3Cat (@som3cat) November 10, 2026

La música i l'entreteniment també tindran protagonisme, amb actuacions de The Txandals i una "travessa" especial de Raquel Sans i Miki Núñez. No es limitarà només a la jornada del 13 de desembre, la programació especial. Continguts de tot l'univers de 3Cat també s'endinsaran en aquesta cobertura solidària. 

El Com si fos ahir també se sumarà a la sensibilització sobre aquestes malalties. Un dels capítols inclourà una trama sobre l'Alzheimer que posarà el focus en la importància de les cures que ofereixen familiars i professionals sanitaris.

A Catalunya Ràdio, Roger Escapa presentarà El suplement des de la Universitat de Lleida, a partir de les 08:00h del matí, amb continguts compartits amb TV3. El programa donarà veu a persones afectades i a les seves famílies, amb una atenció especial a les persones cuidadores.

La ràdio també es mobilitzarà durant els dies previs, amb continguts durant tota la setmana: des d'El matí de Catalunya Ràdio a La nit dels ignorants, gran part de la graella estarà enfocada en La Marató, amb reportatges i entrevistes a testimonis i experts.

Sobre què anirà La Marató del 2026?

Les malalties neurodegeneratives i neuromusculars formen un grup ampli de patologies que afecten el cervell, el sistema nerviós i la musculatura. Poden aparèixer en diferents etapes de la vida i incidir en funcions com el moviment, la parla, la memòria o la respiració. Aquest conjunt inclou més de 750 patologies i afecta prop de 300.000 persones a Catalunya.

Tenen en comú que són incurables, irreversibles, totes degeneren, es detecten tard, en la majoria de casos, se'n desconeixen les causes i poden comportar una pèrdua d'autonomia i una necessitat creixent de suport. L'impacte també arriba a les famílies i a les persones cuidadores, que sovint han d'afrontar una càrrega física, emocional i social.

La recerca ha permès desenvolupar tractaments que, en alguns casos, n'alenteixen la progressió o en milloren el control dels símptomes. Avançar en el diagnòstic, trobar noves opcions terapèutiques i millorar l'atenció integral són alguns dels reptes de futur.

Milers d'activitats per a la jornada solidària i un espot en sintonia amb la campanya

La campanya de La Marató 2026 s'articula al voltant del prefix "neuro", vinculat al sistema nerviós i a la temàtica d'aquesta edició. La proposta l'incorpora a paraules com "neurocuidadors" o "neuroinvestigadores" per donar visibilitat a les persones que envolten els pacients. En la imatge gràfica de "La Marató que parla Neuro", algunes lletres i paraules desapareixen o es transformen per mostrar com aquestes malalties poden alterar capacitats i activitats quotidianes.

L'espot trasllada aquesta idea a la cançó Per nosaltres i els de dalt, de Joan Dausà. La versió transformada, Per neuraltres i el badal, compta amb els Parkinsongs, el cor de persones amb Parkinson de l'Hospital de Sant Pau, i també forma part del Disc de La Marató. La Fundació La Marató també desenvolupa una campanya de divulgació adreçada especialment al jovent, amb més de 6.000 sessions a centres educatius i altres espais del territori. En el marc dels 35 anys, també es posa en marxa El Camí de La Marató, una xarxa d'itineraris solidaris que connecta totes les comarques catalanes i es podrà recórrer durant tot l'any.

I del disc, què en sabem?

El Disc de La Marató, dirigit per primera vegada per Marc Mateu, reunirà artistes i propostes musicals al voltant de la recerca. Entre els continguts hi haurà "Vestigis", un poema de Mireia Calafell sobre les conseqüències de l'Alzheimer, recitat per l'actriu Carme Elias, que conviu amb aquesta malaltia, amb música del Quartet Brossa.

El disc també inclourà la versió de "No tinc temps", de Mazoni, a càrrec de Lax'n'Busto amb Pemi Fortuny, i la reinterpretació d'Ai, Dolors, de Manel, per Roger Mas, entre altres propostes. El Disc reuneix 12 peces interpretades per artistes catalans de diferents generacions, 10 de les quals són cançons escrites originalment en català.

Es posarà a la venda el diumenge 29 de novembre, en format CD, per 12 euros, amb una selecció de diaris i revistes. També es podrà adquirir a la botiga de 3Cat, tant en CD com en una edició especial en USB, i estarà disponible en format digital a Apple Music.

Si analitzem les xifres catalanes, La Séptima va destacar amb escreix a partir del vespre. Poca audiència va seguir el canal al matí, al migdia i a la tarda, però La Diana de Noor Ben Yessef va començar a escalfar l'ambient per a la visita de Sánchez. A les 19h, la cadena va registrar 57.000 espectadors de mitjana i un 3,9% de share. Audiència baixa, si la comparem amb La Sexta. El canal verd d'Atresmedia va tocar sostre amb les notícies de les vuit del vespre. Són els informatius que s'emeten més d'hora de totes les generalistes: 163.000 espectadors i un 10,4%. 

La situació va anar girant-se com un mitjó. La Sexta anava perdent pistonada mentre l'audiència anava omplint espais a La Séptima (i amb especial evidència, a La 1 de Televisió Espanyola). La Sexta Clave ja va caure als 90.000 espectadors de mitjana i a la quota del 4,4%. El Intermedio -amb un Gran Wyoming que presenta la seva darrera etapa al programa, després d'anunciar que es jubilava durant el primer trimestre del 2027- va caure fins als 77.000 i el 3,5%. Tot a punt perquè la nova cadena progressista li passés la mà per la cara a La Sexta a Catalunya.

Audiències

​ANÀLISI

Els catalans van veure La Séptima? Dades de l'estrena del nou canal de TDT Victor Rodrigo

I així va ser. A partir de les nou del vespre, La Última Hora de Javier Ruiz va aconseguir aglutinar 152.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 12,8%. És una xifra destacable tenint en compte que l'entrevista a Sánchez va durar una hora però el programa, com a tal, es manté en directe quatre hores. Fins a la una de la matinada. En diverses franges l'espai es desploma i en altres aconsegueix col·locar-se com una de les cadenes amb més audiència.

Ahir, especialment, després de l'entrevista de David Broncano amb Santiago Abascal. Es va notar, perquè a tres quarts de dotze de la mitjanit, quan acabava La Revuelta, el programa de Ruiz va gaudir d'un increment fins al 9% de quota. Es va desplomar ràpid. Sánchez feia una hora i deu minuts que ja no hi era. I ja quan faltaven vint minuts per a la una de la nit, el darrer gran impuls, arribant fins al 7,7% de share. Els darrers instants de La Última Hora són per als més guerrers.

Sorpresa a les audiències espanyoles

La dada més contundent de les audiències televisives d'ahir en la comparativa amb La Séptima i La Sexta és a l'estat espanyol. El nou canal progressista va aconseguir superar el d'Atresmedia. En concret, es va embutxacar un 5,8% de quota diària respecte el 5,2% que va registrar el canal verd.

Encara que només hagi estat gràcies a l'impuls que va suposar l'entrevista a Pedro Sánchez, La Séptima aconsegueix un dels principals objectius de la televisió privada en menys d'una setmana de vida: competir amb La Sexta pels marges de certa audiència. És encara més poètic que ho hagi aconseguit un mitjà de comunicació impulsat per José Miguel Contreras, pare fundador de La Sexta (i que va explicar a El Món de la Tele quina és la seva visió actual de l'estat de la televisió espanyola). 

Basté no s'ha tallat ni un pèl. És més, ha dedicat bona part de la tertúlia a parlar sobre la situació del líder de Vox amb Broncano. Tot i això, en el seu davantal, ha estat contundent: "David Broncano ahir semblava un altre David Broncano. Més seriós, menys acudits, preguntant al líder de VOX per la immigració, l'habitatge o la violència masclista", ha reblat, a primera hora del matí. El presentador d'El món a RAC1 ha posat sobre la taula una de les periodistes de la pública estatal que podria haver sortit airosa de la situació.

"Broncano va voler fer de Silvia Intxaurrondo però en un teatre, una platea i amb una manera de fer que no és la que correspon a un show com aquest. Almenys a Pablo Motos ja el coneixem quan ha de treure a passejar les formigues i no canvia la seva manera de fer una entrevista", ha dit, clavant una lleugera coça al responsable d'El Hormiguero d'Antena 3. Un programa que, per cert, rebrà Alberto Núñez Feijóo aquest dimecres, en prime time. Basté ha seguit amb la seva reflexió.

Sobre el públic, ho tenia ben clar: "La decisió d'ahir més desencertada va ser el públic de la platea. L'equip de Santiago Abascal va decidir qui hi havia de seure. Convidar un candidat és decisió d'un programa, deixar-li triar la claca, també però aquesta va ser una tria maldestre". Després de repassar en quina situació es troba Pedro Sánchez després de l'entrevista a La Séptima o com es pot refer, televisivament parlant, Feijóo, l'editor del matinal de RAC1 es va fer un seguit de preguntes que va traslladar a la seva audiència.

"Ahir Broncano i Feijoo van perdre, Abascal i Sanchez van guanyar i ens deixa una pregunta pels partits polítics: a quins programes han d'anar i a quins no? Amb quins formats? Amb formigues? Amb teatres? A riure? Amb influencers? Amb periodistes?", es qüestionava. La seva sentència, però, no ha estat per La Revuelta: "Avui tots els dits apunten Broncano. Potser també haurien d'apuntar als caps de campanya". 

Ustrell, molt contundent sobre el canvi de públic de «La Revuelta»: «Abascal va aconseguir l'escenari que volia»

A l'altre costat de la Diagonal, a Catalunya Ràdio, Ricard Ustrell també encenia les alarmes sobre el canvi de públic al programa de David Broncano. En la seva píndola d'opinió a les vuit del matí, el periodista de Sabadell ha analitzat al detall la successió de situacions que va dur Abascal al prime time de La 1. "Ahir a la nit Santiago Abascal va entrar al plató entre aplaudiments i crits de president, president. [...] El públic mobilitzat pel mateix partit es va entregar a Abascal. No era una imatge improvisada. De fet, era una escenificació política. I aquí apareix la primera pregunta. Per què l'extrema dreta aconsegueix tan sovint imposar les seves condicions?", es preguntava, molest.

Ustrell, expert en els formats televisius i presentador d'espais on l'entrevista és punt central d'un programa, es feia creus de les condicions imposades a La Revuelta. Encara més se sorprenia perquè les acceptessin. "Abascal no arribava simplement a una entrevista. Hi arribava amb el seu públic, amb les seves condicions i amb una idea molt clara del que volia aconseguir: segrestant un espai públic", ha dit Ustrell, molt contundent.

El presentador d'El matí de Catalunya Ràdio, però, va voler trencara una llança en favor del presentador. "Abascal va aconseguir l'escenari que volia. I avui el més fàcil a tots els mitjans és criticar a Broncano. Si va preguntar prou, si va repreguntar com calia, o si va conduir bé l'entrevista. No ens desviem. Perquè el que vam veure ahir a La Revuelta va molt més enllà d'una entrevista. És una escena que podem tornar a veure molt aviat. No oblidem què proposa Vox pels mitjans públics", ha recordat Ustrell, sobre les amenaces dels ultres a espais com TV3.

"Han defensat el seu tancament. Volen acabar amb mitjans com Catalunya Ràdio. Com la ràdio que estan sentint, com la ràdio que escolten els seus familiars de fa anys i anys, o com, per exemple, TV3. Això ho diu el líder a Catalunya de Vox, Ignacio Garriga", ha recordat Ustrell.

És més, el presentador del matinal de la pública ha recordat que Juan José Aizcorbé, de Vox, seria entrevistat aquest matí a l'emissora i que li retrauria, com ha exposat a primera hora, les declaracions del seu líder sobre tancar TV3. Ustrell ha tancat l'editorial amb una reflexió: "Les condicions les marca el mitjà. I el periodista. Perquè la pluralitat no consisteix a garantir que tots els polítics passin per tots els platós. Consisteix a garantir que els ciutadans puguin escoltar, puguin contrastar i puguin exigir responsabilitats. Per això, avui no és dia per atacar la pública. És dia per defensar-la. Per defensar que, malgrat l'enfocament, que potser no fos el correcte, celebrem que s'hi entrevisti a tothom. Avui és dia per abraçar Broncano i dia per constatar de què van les eleccions del 29 de novembre", ha reblat.

Segons les dades de Fifty5Blue, el late night de Televisió Espanyola va enregistrar 589.000 espectadors de mitjana i un immens 31,9% de quota de pantalla. Són dades molt altes, que superen les aconseguides en les entrevistes amb Pedro Sánchez i amb el tàndem que van formar Irene Montero i Gabriel Rufián. En els últims deu minuts no va baixar del 35% de share i va arribar, ja a tres quarts menys cinc de les dotze de la mitjanit al 40% de quota de pantalla.

Però el tercer titular és encara més salvatge: La Séptima va aconseguir superar TV3 en diversos moments de la nit. El motiu? L'entrevista de Javier Ruiz a Pedro Sánchez. El candidat del PSOE per al 29-N i actual president en funcions del govern espanyol va aconseguir 274.000 espectadors de mitjana (a partir de les 21:30h) i amb una quota de pantalla del 12,8%.

Audiències

«La Revuelta» amb Abascal és un èxit històric d'audiència a Catalunya: clau d'unes xifres sorprenents Victor Rodrigo

En el moment en que es va emetre la conversa al canal progressista, els catalans tenien dues opcions. Per un costat, el final del Telenotícies Vespre (segon espai més vist del dia, 478.000 i 22,1% de share) i, ja a les deu de la nit, l'especial d'El Foraster. La Séptima va aconseguir superar la resta de cadenes privades estatals a casa nostra a la franja de prime time. Ni La Sexta ni Telecinco ni Cuatro van poder fer-li ombra al programa de Ruiz, amb només una setmana de vida.

«El Foraster» es queda pel camí: què ha passat amb TV3?

Malgrat mantenir les bones xifres d'audiència en diversos espais, com en les tres edicions del Telenotícies, la televisió pública catalana es va haver d'empassar el gripau del prime time. L'especial d'El Foraster al Palau Sant Jordi hauria estat un immens èxit de públic en un context normal, sense campanya política ni sense un horitzó marcat per les eleccions. El problema, però, és que TV3 no va poder competir amb els dos candidats als comicis del 29-N que apareixien en pantalla.

Quim Masferrer va ser el protagonista del prime time de TV3 i no va registrar unes dades "tan" dolentes. Fins a 270.000 espectadors de mitjana van veure el programa que l'humorista i presentador va fer al Sant Jordi en el marc de la festa del 3Cat En Viu que es va celebrar el passat 30 i 31 de maig. Un especial que dona la benvinguda a la nova temporada d'El Foraster a TV3, un espai televisiu que ha arrassat sempre en el prime time de dilluns. Fins ara. 

Per altra banda, TV3 pot celebrar les dades d'audiència que van mantenir-la viva fins al final. Si La Revuelta no hagués despuntat tant en el tram final de l'entrevista, la televisió pública catalana podria haver guanyat en la quota diària gràcies a espais com el Com si fos ahir. La telenovel·la de les tardes va aconseguir una de les millors dades de la temporada: 288.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 22,5%. També el Telenotícies Comarques, amb 284.000 espectadors de mitjana i un share del 24,5%. El dia, però, el va acabar marcant la televisió nocturna.

L'audiència catalana no va deixar d'enganxar-se a la tensa i criticada entrevista del presentador de La Revuelta al líder de Vox. En els últims deu minuts no va baixar del 35% de share i va arribar, ja a tres quarts menys cinc de les dotze de la mitjanit al 40% de quota de pantalla. El programa va provocar un altre terratrèmol: La 1 de Televisió Espanyola va ser la cadena més vista segons la dada de quota diària. En concret, un 15,6%, guanyant per la mínima TV3 (15,5%) que no va poder combatre en prime time ni amb l'especial d'El Foraster al Palau Sant Jordi.

El problema per a la televisió pública catalana no va ser només la dada de Televisió Espanyola. La Séptima va comptar amb Pedro Sánchez per intentar fer una mica de contrapes a l'entrevista de Santiago Abascal. Javier Ruiz, al programa La Última Hora, va aglutinar 274.000 espectadors de mitjana a les 21:30h, amb una quota de pantalla del 12,8%. Quim Masferrer i el seu gran especial al Palau Sant Jordi -que es va dur a terme en el marc del 3Cat En Viu- es va haver de conformar amb 270.000 espectadors de mitjana i un share del 14,2%.

Televisió

​CRÍTICA

Abascal toreja Broncano a «La Revuelta» segrestada: humiliació amb el públic i entrebancs per rebatre'l Victor Rodrigo

El ventall de dades de la nit és esfereïdor. La Revuelta va registrar el rècord de la història del programa a l'estat espanyol, amb un 33,6% de quota de pantalla. Va ser líder indiscutible a tot l'Estat, amb 4,8 milions d'espectadors de mitjana. En audiència acumulada, la dada és encara més contundent: més de 8 milions de persones van passar pel canal principal d'RTVE per veure l'entrevista de Broncano amb Abascal.

Si mirem amb lupa les dades a Catalunya, el perfil de l'audiència és revelador. El 54% del públic català van ser dones, però només un 5% de tota l'audiència catalana tenien entre 13 i 24 anys. El gran índex d'audiència el va registrar la població entre 45 i 64 anys, amb un 43,5%. Ara bé, un 29,7% de l'audiència tenia entre 25 i 44 anys. En xifra acumulada, més d'un milió de catalans van treure el cap a Televisió Espanyola per veure l'entrevista al líder de la ultradreta estatal. 

Com sempre, David Broncano rebia el seu públic (o no ho era, el seu?) amb el bombo amb la bandera espanyola. En un primer moment, els assistents no semblen membres d'una assemblea de Vox de Matalascañas. És mentida. Aplaudiments, xiulets d'aprovació cap al presentador i molts riures en primera instància. D'inici, no sembla una platea escollida per l'extrema dreta. Però no dura massa. "Avui és com un intercanvi de parelles. Els d'El Hormiguero venen aquí i els d'El Hormiguero van cap allà". Sí que era una audiència diferent. El programa ho introdueix de manera natural, però l'espectador ho deu rebre de manera estranya. "Estem aquí a Televisió...", coreja Broncano. "ESPANYOLA!", s'hi el públic. 

Política

Abascal no recula en els discursos d'odi i pseudocientífics en «prime time» Pau Espí Solé

El presentador entra a la qüestió. "Hi havia una certa por que el públic és de certa tendència...", admetia Broncano. Grissom, sense embuts: "Mira que anàvem a portar tres pasteres subsaharianes". Moment estrambòtic. David Broncano confessant que el públic ha estat inscrit "a través d'una agència" i a petició del convidat, Abascal. "Ens ha semblat bé. En breu explicarem per què", diu. Fent broma, Broncano ja es deixa anar. "Ricardo, a veure si s'acaben les entrevistes a polítics, ja. Jo estic fins als collons". Demà, una altra. En el moment de posar-se el pin de la bandera espanyola, aplaudiments. "Espanyita", i un petó de Broncano. "Als rojos també ens agrada Espanya, eh".

La qüestió del públic, incòmoda per a Broncano

Van fer broma si entrava Pablo Iglesias. "Si l'emboscada ens la faran ells, si tenen fora els de Desokupa i ens donaran una pallissa", deia Grissom. Presentació de Santiago Abascal i aplaudiments del públic. Crits de "president, president" que, segurament, amb el públic habitual, haurien estat impossibles. "Ara l'única dificultat ets tu", admet l'ultra. "Literalment", li torna Broncano. Primer moment de tensió, amb tots dos a peu dret. La qüestió del públic. Desubicat, Broncano, intentant justificar-se per què considera que "el seu públic" podria haver-se quedat. Qui el treu del fangar és el mateix Abascal, cosa sorprenent. "Has dit que era el públic d'El Hormiguero. Allà no em conviden. Serà el del PP". Aplaudiments. Tot és molt dolç, per a la ultradreta, des de La 1. 

Primera estocada de Broncano, però, recordant-li que com "van estar tant temps dient que el programa era un pamflet estalinista". "Hem dit això?", li torna Abascal. "Pràcticament". Insistim. Moment molt incòmode. "La culpa del públic és nostra, doncs", li diu el de Vox. "Que tampoc interrompin tota l'estona cridant president, president", feia broma. I comencen a cridar "Broncano, Broncano". Ni deu minuts i tot és molt surrealista. Han passat al moment del regal, i Abascal se sap moure en la ironia.

"M'han dit que et portés un extintor. Per a quan entrin els de Vox amb un llançaflames", una de les proclames del partit ultra, que volen carregar-se Televisió Espanyola. Almenys com està estructurada actualment. "Porta-li una caixa. Per què? Perquè reculli les coses". Aplaudiments i riures. Broncano, es manté incòmode. Insistim, per quarta vegada: molt incòmode. El regal d'Abascal, "més important que la Constitució Espanyola", era una bandera de Ceuta. Tots dos se les tenen sobre la terminologia del problema del territori ceutí ("invasió", per a Abascal, sense terme, per a Broncano). El líder de Vox, admet, que va riure amb Broncano i que l'únic episodi que ha vist de La Revuelta és l'entrevista amb Pedro Sánchez.

Hablemos del público de hoy porque se ha hablado mucho de ellos estos días. #LaRevuelta https://t.co/nVbBhumILY

— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) November 9, 2026

«David, si et vols desconstruir, no m'hi obliguis a mi»

El presentador del late night marca el territori. "Vols que fem un programa sense menys acudits i parlem de coses serioses?", li pregunta, retreient-li les seves declaracions sobre la conversa amb Gabriel Rufián i Irene Montero. Tots dos comencen la conversa, asseguts, amb una espècie de teràpia compartida, com si estiguessin en una situació en la qual no els agradés en absolut estar. "No m'agrada ser a la televisió", li reconeix Abascal. Comencen a parlar seriosament i cau la bandera de Ceuta. Metafòric.

Broncano li exposa les pors de certa part de la població ("no soc immigrant, ni dona, ni del col·lectiu LGTBIQ+ ni tinc pocs diners") perquè el líder de Vox s'expliqui. El presentador interromp, però les primeres frases d'Abascal sobre el fet que "els homes estimen les dones" ja engega aplaudiments. La qüestió del públic serà constant. Per molts matisos i interrupcions que fes Broncano sobre la qüestió de la violència masclista, Abascal se sortia amb la seva. "Heu sigut poc protectors amb la situació de desigualtat de les dones. Moltes us votaran, però heu sigut poc protectors. Us heu absentat de minuts de silenci per violència de gènere, heu criticat i desacreditat situacions. No casa amb el compromís que dieu que teníeu", li recrimina.

Televisió

​CRÍTICA

L'estrany massatge televisiu de David Broncano a Pedro Sánchez a «La Revuelta» Victor Rodrigo

"Jo el primer que faig és resar". Aplaudiments. Broncano li critica que els "homes hem fet el que hem volgut i hem posat els ous sobre la taula, sempre". "David, si et vols desconstruir, no m'hi obliguis a mi". Més aplaudiments. I rialles. "Qualsevol cosa és masclista. L'aire condicionat és masclisme. Si m'assec així és masclista". "No frivolitzis", intenta frenar-lo l'humorista. Abascal es torna a sortir amb la seva. La situació és d'una desigualtat constant, de manera televisiva, i amb una incomoditat manifesta per part del presentador. 

El que semblava una conversa tensa, però dins de certs marges, va començar a derivar cap al discurs més favorable dels ultres. La manipulació. Abascal carrega contra Jesús Cintora i Malas Lenguas per una pancarta suposadament malinterpretada. L'únic moment curiós és el líder de Vox desmarcant-se dels nazis de Núcleo Nacional. "No tinc res a veure amb les persones encaputxades". Més aplaudiments. Broncano ja balbuceja. Abascal ho aprofita. "Va, a qui més li fem por?". 

De l'habitatge? «I El Gran Wyoming quants pisos té?»

En la qüestió sobre l'habitatge, l'acampada a la plaça del Sol ha aparegut. Més tibantors. Una altra vegada, Abascal no recorda sobre quines qüestions concretes li recrimina Broncano ("si em recordes a qui insultat, t'ho justificaré"), però se surt amb la seva. Perquè en qüestions tècniques, el presentador de La Revuelta (ell ho ha admès altres vegades), es perd. Abascal, en proclames polítiques, rep l'aplaudiment del públic. És un gest del públic molt repetitiu, que recorda a altres programes, com La Sexta Xplica, amb més radicalització de l'audiència. La Revuelta ha estat segrestada.

La problemàtica de l'habitatge els té una bona estona enrocats en una entrevista on Broncano naufraga. "Ja t'he dit el que faré. Regular-ho", li recrimina Abascal. Que el presentador de La Revuelta comenci a intentar explicar sobre les expropiacions, l'especulació de pisos o els grans tenidors ni immuta al líder de la ultradreta espanyola. "I El Gran Wyoming quants té?", li tira Abascal. "Jo què sé, que s'espavili", li surt dir a Broncano. Juga amb el vent en contra i no se n'ha adonat fins ben tard. Recollida de cable amb el presentador de La Sexta i el líder de Vox parla sobre "el fet de creure en la intervenció de l'estat davant d'una situació desmesurada", però el problema principal és la immigració. I au, bona tarda.

El problema de la vivienda y los fondos buitre en España #LaRevuelta https://t.co/HSw73RWJfu

— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) November 9, 2026

"Et reconec que la perspectiva de gènere sobre la construcció m'ha fet explotar el cap", li admet Broncano. Ni Abascal sabia què deia. És igual. Funciona perquè desestabilitza. Televisivament, és caòtic, perquè la conversa no va enlloc. El presentador no li acaba recriminant a Abascal el fet que Javier Ortega Smith li retreia a una treballadora "la falta d'interès" en una baixa de maternitat. L'Agenda 2030 és un altre tema escabrós, on d'inici, acaben coincidint en el fet que és "un brindis al Sol".

«Quan he negat jo el canvi climàtic? Per a mi no és pa tanto'»

Un dels moments que semblava passar desapercebut, però que ha mostrat la incomoditat de tots dos ha estat contraposar l'Agenda 2030 en dues perspectives. "Hi ha qui està preocupat per la fi del món i després estan els que estan preocupats per arribar a final de mes", marca el terreny de joc Abascal. "Això no té res a veure", replica Broncano, mirant la taula. "Sí que té a veure. Això ho diràs tu", sosté molest Abascal. Discurs clàssic del líder de Vox sobre "el fanatisme climàtic" i sobre el fet que "no hi ha fronteres a l'atmosfera". El presentador el titlla de perillós i irresponsable, però balbucejant. És la seva manera clàssica de presentar, però en aquesta situació, desentona. I molt.

"Quan negueu el canvi climàtic em sembla perillós". "Quan he negat jo el canvi climàtic? Per a mi no és pa tanto'". Discussió de cosins al sopar de Nadal, amb arguments molt poc acadèmics, sobre el canvi climàtic. A Impacte us ho expliquem. "Jo no soc científic". Una de les millors frases d'Abascal durant el programa. Aplaudiments sobre el fet que el líder de Vox exposés que s'hagi certificat que la terra és "rodona" i "no plana". S'embarbussen en el fet de discutir sobre el criteri científic i acaben citant Al Gore. L'espectador no sap ni on va la conversa. "No estem d'acord. D'acord. I què fem?", li espeta Abascal. Més aplaudiments. El públic, una vegada més. "Et veig una mica desesperat". "Ja sabia que passaria", li reconeix Broncano.

🌎 El cambio climático y la agenda 2030 #LaRevuelta https://t.co/j6nF0Qy4RD

— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) November 9, 2026

Israel i la independència de Catalunya

Broncano entra amb tot amb la qüestió sobre els posicionaments de Vox sobre el Marroc i Israel. "No han donat suport a la invasió. Si ho haguessin fet a mi em tindries aquí recordant-me de la mare i de tots els morts de qualsevol nació que doni suport a aquesta invasió". Aplaudiments i crits de suport. "Però, però, però. Vull dir". Broncano navega amb la geopolítica. Acaben sortint Donald Trump i Benjamin Netanyahu, sobre els suports d'aquests dos a la nació marroquina. "No tinc animadversió a cap país ni tinc cap adhesió si no és Espanya". "Però sí teniu adhesió amb Trump o Netanyahu, si ho heu dit diverses vegades. Que han sigut referents per a vosaltres", li retreu Broncano. El líder de Vox ho dribla amb la qüestió de "tenir aliats". 

El presentador del late night li retreu que vagi "amb qui va a mort a Espanya" i Abascal li torna amb l'argument fàcil: "Qui ha anat contra Espanya és Pedro Sánchez". Més aplaudiments, més xiulets i Broncano acaba fins al capdamunt. Es gira al públic i els diu. "Vull creure que el que dic és raonable, no? Tindreu dubtes al respecte". Abascal somriure. Grissom, el més transparent. "Ens donaran una pallissa quan sortim d'aquí...". La conversa torna a desvirtuar-se sense cap sentit. L'espectador deu estar més sorprès pel combat de boxa desigual que no pas per la capacitat de contrastar propostes.

Abascal, ben cofoi, explica que ha tingut garanties sobre el fet que el govern d'Israel mai reconeixeria la independència de Catalunya. "Hi havia temptacions que la resposta amb Espanya fos aquesta". Broncano té el primer cop a la mandíbula de la nit. "De totes les converses que has tingut amb Israel, cap ha estat sobre el terrible genocidi que hi ha a Palestina". Se les tenen. "Em sembla terroífic que es produeixi", comença el de Vox. "No has tingut ous a dir-ho", li recrimina, desinhibit, Broncano. Aplaudiments molt tímids. "Si vols ho parlem ara". "Disculpa el to". "Igual tu no has tingut la gallardia de recriminar a l'organització terrosista Hamàs". Aplaudiments molt més bèsties. La Revuelta està segrestada, de manera clara.

🇮🇱 Los tres temas que ha hablado Santiago Abascal con Israel #LaRevuelta https://t.co/fir6Zhcu5g

— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) November 9, 2026

El tema els ha tingut en una discussió durant molts minuts. "Aquest tema no sabia si el trauria o no. Em sorprèn. Aquest tema hauria d'estar fora de qualsevol tema. Mostrar compassió", li recrimina Broncano. "Estàs mentint. L'assassinat de nens és el pitjor. Què té a veure amb la teva posició política?", intenta tornar-li Abascal. "Em sorprèn que no ho hagis parlat amb ells", li entoma el presentador de Televisió Espanyola, en un dels pocs uppercuts que ha pogut clavar-li al líder de Vox. 

Abascal amb la mosca al nas, però viu

Broncano se segueix mostrant més intens amb el líder de Vox sobre qüestions com la immigració o l'economia del que ho va ser amb Sánchez, Montero o Rufián. El llautó és clar, però no serem naïfs. La televisió pública estatal no és neutra. Mai ho ha estat. Ara bé, això li pot comportar problemes a partir de dimarts. En el tram final de la conversa, la situació ja estava guanyada per al cabdell ultradretà espanyol. Especialment sobre les qüestions de la delinqüència, la "reemigració" o "retornar persones que delinqueixen als seus països d'origen". 

"A vegades semblava que em renyaves una mica, però feies el discurs que jo feia", li recrimina Abascal. "No crec que hagi fet això", li retorna Broncano. El presentador de La Revuelta també li ha recriminat sobre el fet "d'elevar el to" en certs moments de la conversa política i social. Ha estat poètic que algú del públic, sense que l'entengués gaire, recriminés a crits a Broncano les seves paraules. El líder de Vox s'ha tret les puces de sobre en el fet d'insultar altres líders, però se les han tingut sobre la jutgessa Biedma. Un altre moment molt incòmode. I televisivament, zero atractiu. Quan arriben, les preguntes sobre sexe? "Si Espanya no estigués en perill". "En quin sentit veus la democràcia en perill". "La llei de nets, no?". Que tornin les preguntes de masturbació.

Broncano, en defensa de Sánchez, i Abascal, driblant el franquisme

El presentador de La Revuelta ha protagonitzat un moment surrealista en defensa del president del govern en virtut dels atacs que la ultradreta perpetra contra la seva figura titllant-lo de dictador. Després del seu discurs, de minut i mig, somriure d'Abascal. Aplaudiments molt pobres i tristos. "Molt bé", se li ha escapat al líder de Vox. En el teu propi programa, i en desavantatge numèric. De veritat, que arribin ja les preguntes sobre sexe. Els minuts posteriors no han ajudat gens encara. I menys sobre la qüestió que han posat sobre la taula: el franquisme.

Sobre la memoria histórica y el franquismo "Da igual cuál sea mi opinión sobre el franquismo. No voy a imponer a nuestros votantes una visión de nuestra historia." #LaRevuelta https://t.co/m0VhjXkL6k

— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) November 9, 2026

Broncano ha acabat personant-se com a tema de conversa. Especialment sobre el fet que Vox l'ataqués perquè ell "s'emportava els diners de la sanitat pública". El seu salari ha estat el tema de conversa, ja a dos quarts de dotze. "És posar-me en el punt de mira brutal. Jo sé que l'objectiu era Sánchez. A mi em va donar a pensar", li recrimina Broncano. Abascal sorprèn a tothom i li reconeix que ha estat "un excés" contra ell, "per la manera en que ho explicava".  Molt contundent Broncano, com mai ho ha estat.

Ara bé, un dels temes finals, ha estat complicat. Que Abascal dribli la qüestió sobre condemnar el franquisme no hauria de sorprendre. Que ho hagi fet en prime time a Televisió Espanyola, escenifica un canvi de cicle. Finalment, Broncano, ha admès en directe que no estava d'acord amb la decisió que ha pres sobre el públic. Se'l notava molest a l'humorista. Ni preguntes de sexe ni de masturbació ni de res. La baralla de les cartes estava marcada i el truc ha acabat descobrint-se al final. "Et desitjo sort, perquè la necessitaràs. Perdona David, a vegades em surt un punt de còmic que tu l'has perdut en aquesta entrevista". "Parlarem en el futur", li ha dit el presentador. El pròxim cop, que hi posin un periodista. Ei, si pot ser! 

El projecte el liderarà i presentarà Maiol Roger, actual subdirector d'El matí de Catalunya Ràdio i qui va ser cap de política del diari Ara. Molts espectadors també el recordaran per ser una de les figures principals del programa Preguntes Freqüents (FAQS) de TV3. 

En l'estrena d'aquest dijous, Roger estarà acompanyat de dos periodistes experts en l'anàlisi política. Toni Sust, d'El Periódico i Marcos Pardeiro, subdirector d'Artículo14, formaran equip a La camarga.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Potsdam (@potsdam.media)

El capítol d'estrena de dijous comptarà amb la figura de David Madí, qui va ser portaveu i secretari executiu de comunicació i estratègia de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Madí, a més, forma part de l'equip de tertulians d'El matí de Catalunya Ràdio de la present temporada.

Tant és així que fins i tot marques tan potents com el 30 minuts es van veure molt perjudicades. En tot cas, el debat retransmès per La 1 (només a Catalunya) i La 2Cat va tenir públic. No va ser majoritari, però és innegable que audiència n'hi va haver. En aquella franja hi havia poques alternatives al futbol. I certament, el debat va ser el més vist per part de l'audiència catalana si deixem de banda el Barça.

En detall, va aconseguir 113.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 6,7% al canal principal d'RTVE. A La 2Cat es va quedar més enrere: 38.000 espectadors de mitjana i un 2,3% de quota de pantalla. El canal en català d'RTVE es va haver de conformar amb un 1,9% de quota diària aquest passat diumenge. En aquest apartat, Esport3 va ser la nota discordant de la jornada. El 3% de quota que va registrar el canal esportiu de 3Cat va superar amb escreix canals estatals com La Séptima (2,9%).

Audiències

Els catalans prefereixen el Barça per sobre del debat de candidats a RTVE i al «30 minuts» sobre la IA Victor Rodrigo

Són dades baixes si ho comparem amb altres anys en què els representants polítics no havien de competir amb Lamine Yamal o Julián Álvarez, encara que fos a través d'un canal de pagament. Ara bé, en les circumstàncies d'aquest passat diumenge, RTVE Catalunya va aconseguir superar la proposta documental de TV3 sobre la intel·ligència artificial. Analitzem les dades concretes d'audiència del debat de candidats a La 1 i La 2Cat.

Va funcionar realment d'audiència el debat de candidats a RTVE Catalunya?

En termes generals, no. Superar les cent mil persones, de mitjana, en un espai de prime time com aquest no és una xifra esperançadora. Però, com hem concretat abans, en el context de la nit del 8 de novembre no és un resultat negatiu. La corba d'audiència mostra com el debat va poder mantenir certa fidelitat de l'audiència entre les deu i les onze de la nit. El motiu, ben clar: els que no podien veure el Barça van optar per la política. A partir de les onze de la nit, però, el gran beneficiat del Barça. El Gol a Gol.

El programa que presenta Jordi Grau es va embutxacar un contundent 15,2% amb 177.000 espectadors de mitjana. Val a dir que el debat va rebre una onada de curiosos a aquella mateixa hora, elevant el share fins el 8,5%, un dels més alts. En deu minuts es va desplomar entre el 5,4% i el 6,2%, amb tota una audiència marxant a dormir o a veure els gols del Barça a través de canals en obert. Fins a tres quarts de la mitjanit, el públic que va quedar-se a veure el debat va ser fidel, entre un 6,5% i un 7% fins als minuts finals, els d'or, on van acabar amb la quota més alta, un 8,6%.

Una de les dades més destacables de l'emissió de La 1 és que el perfil d'espectador que va veure el debat era molt similar: un 50,4% van ser homes i un 40,6% van ser dones. Pràcticament empatats. En el perfil d'edat, el 56,6% van ser persones entre 45 i 64 anys, amb un 30% de majors de 65 anys. És a dir, pràcticament el 90% de l'audiència va ser entre mitjana edat i gent més gran. Els adults més joves, molt poca atenció: un 13,27% de les persones entre 25 i 44 anys. És una dada significativa, perquè aquesta franja interpel·la les persones entre les dècades dels 30 i els 40. 

Les audiències televisives marquen com era guanyar de necessari per a tantíssims catalans: més de mig milió, de mitjana, van seguir la retransmissió per Movistar Plus. En concret, 554.000 espectadors de mitjana, registrant una quota de pantalla del 28,4%, van provocar que l'enfrontament al Metropolitano fos l'espai més vist de diumenge 8 de novembre. Com sempre, molts programes van veure's condicionats pel partit.

L'únic que se'n va beneficiar de valent va ser el Gol a Gol d'Esport3. La direcció de 3Cat va decidir mantenir Vèrtex de Ramon Pellicer després del 30 minuts i no col·locar el programa esportiu que dirigeix Jordi Grau. Per ser més precisos, el programa estrella de documentals de TV3 va ser pràcticament el més perjudicat pel partit del Barça. Es va desplomar pràcticament la meitat en públic i en gairebé cinc punts de la seva quota habitual. Els resultats van ser els següents. 

• 30 minuts, La meva amiga IA (22:11h a TV3) - 105.000 espectadors de mitjana i un 5,6% de quota de pantalla.
• Vèrtex (22:50h a TV3) - 78.000 espectadors de mitjana i una quota del 5,3%.
• Gol a Gol (23:00h a Esport3) - 177.000 espectadors de mitjana i un share del 15,2%.

La direcció de la Televisió de Catalunya va considerar oportú mantenir el programa d'anàlisi de l'actualitat de Pellicer per davant del programa esportiu, que va quedar destinat al canal, precisament, esportiu. Tot i les circumstàncies del prime time, TV3 va guanyar la quota diària amb un 10,6%, a només nou dècimes de La 1, que es va quedar amb un 9,7%.

Televisió

Polèmica a «La Revuelta»: Broncano cancel·la el públic per a l'entrevista a Abascal Marina Amposta

L'audiència del debat de candidats a RTVE Catalunya

El gran esdeveniment polític del cap de setmana a les pantalles del nostre país va ser el debat de candidats catalans a RTVE. Lluny de ser un èxit d'audiència, la trobada entre els principals representants dels partits per al 29-N va registrar 113.000 espectadors de mitjana i un 6,7% de quota de pantalla a La 1. El partit del Barça no va ajudar gens al fet que la ciutadania s'enganxés a veure les propostes, els estirabots, les discussions i l'anàlisi que en feien els principals candidats. 

Les xifres principals les va registrar La 1. Des de La 2Cat, on també es retransmetia el debat, van aglutinar 38.000 espectadors de mitjana i un 2,3% de quota de pantalla. El canal en català d'RTVE es va haver de conformar amb un 1,9% de quota diària aquest passat diumenge. En aquest apartat, Esport3 va ser la nota discordant de la jornada. El 3% de quota que va registrar el canal esportiu de 3Cat va superar amb escreix canals estatals com La Séptima (2,9%).

🎙️ Simeone, sobre Julián Álvarez 🔸 "L'esperarem. És un gran jugador, l'estimem. Per arribar on volem arribar necessitem el millor Julián; si no, no hi arribarem" #GolaGolE3 ▶️ https://t.co/8ygXTWymgB https://t.co/luDQfnHubs

— Esport3 (@esport3) November 8, 2026

Altres programes d'èxit d'aquest diumenge

El futbol masculí no va ser l'únic esdeveniment esportiu destacat en audiència de diumenge. El partit entre el Barça i el Madrid CFF de la Lliga Femenina va ser tot un èxit per a TV3. La retransmissió de l'enfrontament, que va començar a les quatre de la tarda, va sumar 257.000 espectadors de mitjana amb una quota de pantalla del 17,8%. Una de les millors dades de la competició femenina a la televisió pública del país. 

Qui va punxar una mica va ser la Diada Castellera de la Vila de Gràcia retransmesa per TV3 a les 20:12h. Just abans del partit transcendental pels de Hansi Flick, el canal principal de 3Cat es va embutxacar 154.000 espectadors de mitjana en aquella franja i fins a un 9,9% de share. Va perdre contra un dels tòtems del dia. 

Audiències

​ANÀLISI

Els catalans van veure La Séptima? Dades de l'estrena del nou canal de TDT Victor Rodrigo

A dos quarts de nou del vespre, un diumenge més, l'Aquí la Tierra va demostrar quants fidels té a Catalunya: sisè programa amb més audiència, 234.000 espectadors de mtijana i una contundent quota del 14,1%. I, finalment, a dos quarts de quatre de la tarda, just abans, l'emissió del curtmetratge Ginoide també va ser un triomf per a TV3: 237.000 espectadors de mitjana i un share del 17,4%. 

Segons han avançat El País i altres mitjans, la productora El Terrat ha enviat un correu electrònic als assistents per comunicar-los que les seves reserves quedaven anul·lades. En el missatge, la companyia explica que, per "circumstàncies especials", el programa es gravarà en unes condicions diferents pel que fa a calendari i al públic. Tot i això, assegura que l'emissió de dilluns es manté i ofereix als afectats les possibilitats d'assistir-hi un altre dia.

La decisió ha generat desconcert entre els seguidors del programa, ja que el públic és una peça fonamental del format, amb intervencions espontànies i una participació constant durant les entrevistes. De fet, quan Broncano va anunciar dijous la visita d'Abascal, els espectadors presents al teatre van reaccionar amb una xiulada. El presentador i Grison, fins i tot, van fer broma sobre la possibilitat d'haver de buscar un públic diferent per rebre el dirigent d'extrema dreta.

Televisió

​CRÍTICA

L'estrany massatge televisiu de David Broncano a Pedro Sánchez a «La Revuelta» Victor Rodrigo

Un públic seleccionat per a Abascal?

La principal incògnita és qui ocuparà les butaques durant l'entrevista. Segons ha publicat verTele, citant informacions de La Sèptima, el programa hauria optat per seleccionar els espectadors mitjançant un càsting, després que Vox plantegés la possibilitat d'assistir-hi amb públic propi o mixt. Aquesta versió, però, no ha estat confirmada oficialment ni per la cadena pública ni per la formació d'Abascal. 

RTVE no ha aclarit els motius de la cancel·lació ni els criteris amb què es triaran els nous assistents. El que sí que s'ha confirmat és que l'entrevista no es gravarà amb el teatre buit, sinó amb públic, tot i que diferent del que inicialment havia reservat plaça.

La visita d'Abascal s'emmarca en la ronda d'entrevistes als candidats a les eleccions generals del 29 de novembre. Per La Revuelta ja hi han passat Pedro Sánchez, Irene Montero i Gabriel Rufián, mentre que dimarts està prevista la visita d’Ada Colau. L’entrevista a Sánchez va batre el rècord històric del programa, amb 4,38 milions d’espectadors i un 33,9% de quota de pantalla. Ara, totes les mirades estan posades en com es desenvoluparà la conversa entre Broncano i Abascal, marcada per la polèmica abans de començar.

Política

​INTERACTIU

Enquestes del 29-N: quin resultat hi haurà i quines majories seran viables? Roger Tugas Vilardell

Des de SER Catalunya asseguren que volen aconseguir que la celebració de l'aniversari del Cap Nen Sense Joguina sigui una nova oportunitat per ajudar els nens i nenes que més ho necessiten. Per commemorar aquesta edició tan especial, el Cap Nen Sense Joguina també impulsarà diverses iniciatives. Iu Andrés, director de continguts de la cadena del Grup Prisa, ha destacat en quin context arriba aquest aniversari. "És un any rodó i, per tant, important. Hem de fer un esforç extra i oferir coses noves. Som un equip petit, però amb molta ànima", ha destacat en la presentació d'aquest passat dijous. 

Una de les novetats d'enguany és la posada en marxa d'una nova pàgina web que recollirà la història de la iniciativa i impulsarà la subhasta solidària amb un nou sistema de licitació en línia. L'any passat aquest programa va batre el rècord de recaptació amb 106.610 € i el director de SER Catalunya, Joan Alegre, ja ha posat deures als organitzadors i a tots els simpatitzants que cada temporada participen d'aquesta jornada solidària la vigilia de la visita dels Reis d'Orient: "Estic convençut que aquest any, entre tots, ho superarem".

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Cap Nen Sense Joguina (@capnensj)

Des de fa sis dècades, el Cap Nen Sense Joguina forma part de la història de la ràdio i dels actes de solidaritat al voltant de les festes de Nadal. Any rere any, la iniciativa ha mobilitzat professionals, artistes, empreses i ciutadans amb un objectiu compartit: que cap infant es quedi sense joguina la nit de Reis. Ara, a més, intentarà ampliar el seu radi d'acció. I amb una imatge renovada que ja han anat implementat a tots els seus comptes a través de les xarxes socials. 

Cal recordar que l'esdeveniment solidari de SER Catalunya va néixer el gener de 1967 al barri del Poblenou de Barcelona. Per això aquest lligam tan estret amb l'Aliança del Poblenou. Des d'aleshores ha centrat la seva tasca social a la ciutat de Barcelona, però coincidint amb aquest aniversari rodó, la campanya arribarà a Badalona, Sant Adrià del Besòs i l'Hospitalet de Llobregat a través de diferents entiats del tercer sector que treballen amb famílies vulnerables.

Es coneixen pocs detalls sobre aquesta rentada de cara visual, però els més puristes podran estar tranquils: l'art està a càrrec de Marta Capdevila, neboda de la creadora original, i encarregada directa d'aquesta "actualització". Els més fans de Les Tres Bessones (o els pares, mares i familiars que vulguin compartir la sèrie amb els menuts de casa) hauran de marcar una data al calendari: el 30 de desembre serà la gran preestrena d'aquesta renovació del clàssic format.

La producció de Cromosoma i Televisió de Catalunya va marcar la infància de centenars de milers de catalans de diferents generacions. Les Tres Bessones "només" són dues temporades, amb 104 capítols en total. Ara bé, les estrenes d'aquests episodis es van fer de manera escalonada durant gairebé una dècada. Entre 1995 i 1999 es van emetre seixanta-cinc, que es van anar reutilitzant en diverses franges i temporades. El Super3 ja funcionava als televisors del país des de l'any 1991.

Indústria audiovisual

La revolució del Super3: més de 100 «Súperexperiències» a tot Catalunya, més presència digital i nous continguts Victor Rodrigo

Els més petits de casa van haver d'esperar fins al 2003 per veure nous capítols, amb una imatge una mica més definida, però mantenint l'essència absoluta dels dibuixos de Roser Capdevila. És llavors quan es van emetre els trenta-nou capítols restants fins a l'any 2004. En aquestes dues dècades, l'Anna, la Tresa i l'Helena han seguit acompanyant nens i nenes de tot Catalunya a través de les seves aventures per la història del país i de la resta del món. No ho han fet soles, evidentment: ni la Bruixa Avorrida ni el Mussol les han deixat en pau.

Una de les incògnites que caldrà resoldre amb la renovació de Les Tres Bessones és quines veus doblaran aquests nous capítols. L'Anna l'interpretava Teresa Soler, l'Helena ho feia la Marta Barbarà i la Teresa la interpretava Mònica Padròs. Els doblatges es van fer fa gairebé trenta anys. Renovarà 3Cat també les veus de les tres germanes?

I en el cas del Mussol, que ja va patir canvis entre la primera i la segona temporada? Primer va ser Manuel Lázaro i després el va interpretar Jordi Vila. A més, si estrenen capítols nous, La Bruixa Avorrida requerirà d'una nova veu, ja que la icònica i llegendària Elsa Fàbregas ens va deixar l'any 2008. Totes les incògnites estaran resoltes abans que acabi el 2026 i, com a màxim, el pròxim 30 de desembre, en aquesta gran preestrena que preparen 3Cat i el Super3.

Els dos canals d'Atresmedia aconsegueixen el mateix percentatge de resposta (un 20% per a Antena 3 i La Sexta) i els de Mediaset cauen més de cinc punts, amb Telecinco (15%) i Cuatro (14%) com les darreres grans referències generalistes. La 2Cat, estrenada l'octubre del 2025, ha aconseguit un 7% de les respostes del CEO sobre aquesta qüestió.

Passa per davant el 24 Horas d'RTVE (18%) o la tria de les televisions locals (8%). En el cas de les respostes amb pregunta oberta, TV3 es manté al capdavant amb un 46% de les respostes. La 1 també segueix al segon lloc, amb un 37%, però el 3CatInfo es desploma fins al 3% de les opcions dels ciutadans. A resposta oberta, Antena 3 tanca el podi amb un 18% de les respostes. L'enquesta del CEO també deixa diverses curiositats. En aquesta qüestió, sobre quina cadena televisiva consumeixen per informar-se de l'actualitat, el Canal 33 (el cultural de 3Cat) ha aconseguit un 2% de les respostes en ambdues categories. El SX3 (l'infantil de 3Cat), un altre 2%.

Audiències

​ANÀLISI

Els catalans van veure La Séptima? Dades de l'estrena del nou canal de TDT Victor Rodrigo

RAC1 passa per davant de Catalunya Ràdio

RAC1 aconsegueix guanyar-li la partida a Catalunya Ràdio com l'emissora de referència per a informar-se de l'actualitat. Segons els resultats de l'enquesta del CEO. La ràdio del Grup Godó ha aconseguit un 37% de les respostes. A només tres punts s'ha quedat l'emissora principal del 3Cat (34%). Pràcticament com en les dades de la televisió, el podi el tanca el 3CatInfo (en la pregunta de la ràdio sí que han col·locat el nom, que abans era Catalunya Informació) amb un 18%.

Quatre emissores espanyoles, en la categoria de les preguntes tancades, formen part de la referència informativa dels ciutadans del país: Cadena SER (17%), Onda Cero (12%), COPE (8%) i Radio Nacional d'Espanya (un 8%). Ràdio 4 aconsegueix un 2%. No hi ha gaires diferències quan la pregunta és en format obert, però la distància és mínima entre RAC1 (17%) i Catalunya Ràdio (16%).

És significatiu que els ciutadans enquestats pel CEO triessin la categoria Altres fins a un 15%, situant aquesta opció com a tercera. Si exposem altres emissores, la Cadena SER (6%) passa per davant del 3CatInfo (4%). Onda Cero es queda amb un 3%, RNE al 2% i COPE es queda amb un 1%. La darrera dada rellevant és que els ràdios locals es queden amb un 0% de respostes en aquesta categoria, de la pregunta oberta, sobre les emissores triades per informar-se de l'actualitat.

El mateix Javier Ruiz va protagonitzar els primers minuts en antena amb un recorregut per les seves instal·lacions que ha aprofitat per presentar dues promeses inicials i una petició a l'audiència. Pel que fa a les promeses, el director del canal es va comprometre a treballar amb honestedat i a posar el periodisme per damunt de tot; alhora que va assegurar que "l'aposta pel directe" els permetrà cobrir "tot el que passi". I la petició: "No ens deixeu convertir-nos en allò que hem vingut a combatre i a canviar".

Veure el naixement d'un canal de televisió no és un fet habitual en un sector que lluita amb empentes i rodolons per mantenir-se al ritme de les plataformes d'streaming o de les xarxes socials. La novetat sempre desperta l'interés i els catalans van veure La Séptima. Analitzem les dades de Fifty5Blue sobre la nova graella.

Televisió

La Séptima inicia l'emissió a la televisió: així ha estat l'estrena en antena Marc Orts i Cussó

Les primeres dades d'audiència de La Séptima a Catalunya

Un dels elements clau de la graella de La Séptima és que no gaudirà de clàssics espais informatius coneguts com a Noticias, Informativos, Telediario o Telenotícies. Els seus responsables consideren que des dels programes s'actualitzaran les darreres informacions que arribin des de qualsevol punt i qualsevol tema. 

La Séptima va aconseguir un contundent 3,8% de quota diària el dia de la seva estrena, el dijous 5 de novembre. És una dada significativa, però que està lluny de ser l'indicador realista del que pot ser el públic estable de la cadena. Sense anar més lluny, La 2Cat, en el seu segon any de vida, es mou entre el 2% i el 4% en diverses franges, dies i jornades.

La quota varia moltíssim en circumstàncies concretes del calendari i de la temporada, però la irrupció de La Séptima és innegable que va generar interés entre els catalans. Recordem la programació del canal, entre dilluns i divendres:

• 10:00h a 12:00h - Reposicions de La última hora.
• 12:00h a 14:55h - El Pulso, amb Verónica Sanz. 
• 15:05h a 16:55h - En Línea, amb Sarah Santaolalla, ocupant la franja coneguda com la sobretaula.
• 17:05h a 18:55h - Sobre la mesa, amb Rocío Delgado.
• 19:05h a 20:50h - La Diana, amb Noor Ben Yessef.
• 21:00h a 21:15h - La Recta Final, l'observatori de La Séptima.
• 21:15h a 01:00h - Última Hora, amb Javier Ruiz.

En totes les franges on apareguin divergències horàries -per exemple, entre El Pulso i En Línea-, la cadena col·loca un espai d'uns deu minuts anomenat El Relevo, on les presentadores i el presentador intercanviaran programes amb petites converses i reflexions sobre la situació del moment. Aquests petits fragments d'emissió també suposen frontisses televisives.

Televisió

Així serà la programació de La Séptima: horaris, presentadors i quan comencen les emissions Victor Rodrigo

Espectadors i quotes del primer dia de La Séptima

El Pulso va ser el primer programa que va veure la llum al canal després de la introducció de Ruiz. L'espai presentat per Verónica Sanz va aconseguir 34.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 4,1%. És significatiu que l'impuls d'audiència el van rebre, precisament, en acabar el programa, amb El Relevo amb Sarah Santaolalla (63.000 i 4,9%). Ara bé, el programa de la presentadora, abans col·laboradora de tants espais de tertúlies polítiques, va aconseguir altres dades.

En Línea, amb Santaolalla al capdavant, va registrar 47.000 espectadors de mitjana i un share del 3,8%. Sobre la mesa, amb Rocío Delgado, va agafar el relleu quan passaven deu minuts de les cinc de la tarda. En concret, es va embutxacar un 3,8% de quota de pantalla i 43.000 espectadors de mitjana. Qui va caure més va ser Noor Ben Yessef i el seu espai, La Diana, amb un 2,7% de share i fins a 35.000 espectadors de mitjana. A partir de llavors, les dades creixen.

Ja en el relleu amb Javier Ruiz van embutxacar-se 72.000 espectadors de mitjana i una quota de pantalla del 4,3%. El plat fort de la graella, Última Hora, amb el mateix Ruiz, va ocupar gairebé quatre hores de programació. El programa va aconseguir 75.000 espectadors de mitjana i una quota del 5,4%, però a dos quarts de deu van aconseguir la major incidència de públic de tot el dia (a Catalunya). L'entrevista al ministre Carlos Cuerpo va sumar 109.000 persones, de mitjana, davant la pantalla, amb un share del 5,5%.

La gran notícia televisiva de la jornada va ser l'arribada de La Séptima. El nou canal de la TDT, de caràcter progressista, va donar el tret de sortida a les dotze del migdia amb Javier Ruiz mostrant als espectadors les noves instal·lacions. Va despertar interés en el públic de casa nostra i es va embutxacar un 3,8% de quota diària. Amb menys franges (no va gaudir d'una franja matinal) i superant canals com La 2Cat, que es va conformar amb un 2,8%. La 2, ara en un canal independent gràcies al nou múltiplex, es va quedar amb un 0,7%. Pràcticament com el SX3, que va registrar un 0,6%.

Les dues edicions principals del Telenotícies van repetir com a programes més vistos del dia. El Vespre va registrar 497.000 espectadors de mitjana i una quota del 26,3%, mentre que el Migdia, en segon lloc, va fer un share del 30,8% i 405.000 espectadors de mitjana. En el gènere dels informatius, el Telediario de Pepa Bueno, el de les 21:00h, va tornar a consolidar-se com un producte televisiu amb estima entre els catalans: cinquè espai més vist del 5 de novembre, 276.000 espectadors de mitjana i una quota del 14,9%.

Hi haurà ampliació.

José Miguel Monzón ha format part de la cadena des de la seva fundació el 2006, de la mà de Gestora de Inversiones Audiovisuales La Sexta, abans que Atresmedia l'absorbís. La fórmula amb la qual El Gran Wyoming abandonarà la televisió de manera activa, segons expliquen els mitjans estatals, serà la de compartir pantalla amb Fernando González González per acabar donant-li el testimoni en el algun moment del primer trimestre del 2027.

Tots dos van compartir molt de temps a El Intermedio abans que Gonzo fes el salt a Salvados per substituir Jordi Évole. Molts van conèixer El Gran Wyoming gràcies al Caiga quien caiga de Telecinco, un programa d'entreteniment que va marcar tendència a l'estat espanyol des de finals del segle XX fins a principis del segle XXI. En concret, el comunicador i presentador va formar-ne part com un dels presentadors fundadors, el 1996, fins la seva marxa el 2002. 

No és cap casualitat que González substitueixi Monzón al capdavant del programa que ha format part de La Sexta durant dues dècades. L'actual conductor de Salvados va ser company de Wyoming del 2010 al 2019 i es considera un dels "hereus naturals" del còmic televisiu.