RTVE no es mou ni un centímetre del seu posicionament sobre Israel i el Festival d'Eurovisió del 2026. José Pablo López, president de la corporació audiovisual espanyola, ha defensat que el país hebreu quedi exclòs de la celebració del concurs europeu per l'any vinent, ha defensat la posició d'RTVE de no participar-hi si Israel hi va i, a més, ha anat més enllà.
"Ja era hora de trencar el silenci existent a la Unió Europea de Radiodifusió (UER) en relació amb el genocidi a Gaza. Sincerament, crec que el dany que l'actual direcció està provocant al festival és immens i només el podrem valorar quan hagi acabat el conflicte", ha apuntat a la comissió de control d'RTVE celebrada al Congrés dels Diputats.
José Pablo López també ha respost a les preguntes dels diputats amb un argument molt clar: Eurovisió té "una càrrega política enorme". En aquesta línia, el president d'RTVE ha recordat que la televisió pública israeliana "està donant suport a totes les actuacions de l'exèrcit israelià". Això, per a ell, i per a la majoria del Consell d'Administració d'RTVE, ja seria "motiu que justificaria la seva expulsió". Fins i tot s'ha atrevit a afirmar que Israel té molts números per endur-se la pròxima edició pel context geopolític actual.
"Retirar-se d'Eurovisió si Israel hi participa és una decisió que no és agradable per a la direcció de RTVE (...) però el compte de resultats de la UER o les audiències del mes de maig han de quedar en un segon pla davant la massacre que té lloc a Gaza", ha apuntat López, deixant clar que assumirien un cost en les xifres d'espectadors. És un punt arriscat, ja que només a Catalunya van aconseguir un 63,8% de quota de pantalla i més d'1 milió de persones en les votacions per a aconseguir trobar el vencedor de l'edició d'Eurovisió 2025.
La votació va ser clara en els blocs parlamentaris del Congrés. Els membres del consell d'RTVE que van aprovar la mesura van ser 10: José Pablo López, Esther de la Mata (qui va ser cap de premsa de Félix Bolaños), Angélica Rubi, Rosa León i Mercedes de Pablos, tots ells proposats pel PSOE; Sergi Sol, qui va ser proposat per ERC; Marta Ribas i María Teresa Martín, per Sumar; Mariano Muniesa, per part de Podem i María Roncesvalles, proposada pel PNB. Miquel Calçada, un dels grans impulsors de La 2 Catalunya i membre del consell proposat per Junts, va ser l'única abstenció.
Els quatre vots en contra de la mesura que Espanya es retiri d'Eurovisió si Israel hi participa són els del Partit Popular: Eladio Jareño, Rubén Moreno, Marina Vila i Ignacio Ruíz Jarabo.
El futur d'Israel a Eurovisió
"No podem continuar amb certs equilibrismes a la frontera de la coherència que en aquests moments es donen a Ginebra", ha lamentat López, fent referència al fet que els dies 4 i 5 se celebraran assemblees generals de l'organisme organitzador d'Eurovisió, on es preveu un profund debat sobre les circumstàncies de la celebració de l'esdeveniment en el context de la guerra.
D'altra banda, López ha reconegut que, més enllà del festival, Espanya té drets d'emissió sobre altres esdeveniments, principalment esportius, però no té "cap responsabilitat" en l'organització d'aquests. "No podem impulsar cap mesura perquè els equips d'Israel no hi participin", ha argumentat.
Què passa amb Eurovisió 2026?
Els cinc països que s'han negat a participar en el Festival de la Cançó, ara encapçalats per Espanya, no són els únics que han afirmat que podrien no participar-hi si hi aterra Israel en plena massacre a Gaza. Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca i Noruega no s'han pronunciat al respecte de manera positiva. Tampoc Àustria, que podria ser un altre dels grans europeus en quedar-se fora. Veient totes aquestes circumstàncies, la UER va allargar el termini per confirmar si els països volien participar o no fins a mitjans de desembre.
Fins i tot Amaia Romero, qui va participar en l'edició del 2017 amb Alfred Garcia, es va posicionar al respecte. "Em sembla perfecte, estic molt a favor d'aquesta decisió. És quelcom molt necessari i ho entenc al 100%", va dir la pamplonesa en una desfilada de moda.
