El director Oliver Laxe viurà diumenge els premis Oscar de l’Acadèmia de Cinema de Hollywood des de les butaques del Dolby Theatre. Ho farà com a nominat a millor pel·lícula internacional i, com el protagonista de la pel·lícula, reconeix que és un viatge inesperat. “Sirât estava més a prop de ser un fracàs que de tenir dues nominacions als Oscars”, admet en una entrevista a l’ACN.
Laxe agraeix la recepció que el seu film ha tingut als EUA, amb una indústria que diu que respecta molt “la diversitat d’artistes”, i presenta Sirât davant dels seus competidors com la pel·lícula “més diferent” i la “més cinematogràfica”. El film també està nominat a millor so, amb la candidatura de Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas.
Sobre la recepció de la pel·lícula als EUA, Laxe creu que l’han vist “molt refrescant”. “La gent està cansada de veure el mateix cinema, previsible, d’algoritme televisiu”, diu, i explica que productors, directors i actors li pregunten com han pogut fer un film com Sirât: “Aquí respecten molt els artistes, la diversitat d’artistes i de mirades”.
Les altres nominades a millor pel·lícula internacional
Sirât s’enfrontarà diumenge en la categoria de millor pel·lícula internacional a Valor sentimental, El agente secreto, Un simple accidente i La voz de Hind. Laxe té clar que, amb la nominació, tots han guanyat. Ha coincidit en diversos actes amb els altres directors i assegura que els han traslladat que aquest any hi ha més “més qualitat” en aquesta categoria que en la de millor pel·lícula. Laxe defensa que la seva és la pel·lícula “més diferent” i “la més cinematogràfica”: “És la que confia més en el cinema, en la sala de cinema com un espai per a la catarsi”. Tot i això, té clar que les seves competidores tenen “altres aspectes molt positius” i destaca la “diversitat” que, en conjunt, totes cinc mostren.
Com el protagonista de la pel·lícula, que viu un viatge inesperat, Laxe admet que no s’esperava el trajecte que ha fet amb Sirât. “La vida és imprevisible i mai m’hauria pensat que podria ser nominada a dos Oscars”. De fet, assegura que el seu film estava més a prop a ser un “fracàs” que no pas d’arribar a la gala dels premis de Hollywood, perquè és “molt arriscada”. “Però això és l’art, hi ha d’haver risc, i el risc avui té premi perquè estem en un moment de molta por, i els artistes tenim molta por”, reflexiona, “hem de ser valents”.
Amb les dues nominacions als Oscars i als Premis Mestre Mateo de l’acadèmia gallega de l’audiovisual, Laxe donarà per tancada l’etapa de Sirât després d’haver-la portat els últims mesos a les principals gales de premis del món. Un trajecte que va començar al Festival de Canes amb el premi especial del jurat. “Tanco la porta, content i disposat a pensar en altres aventures”, diu, amb la vista posada en nou projecte on Laxe seguirà buscant “ser útil per a la gent” i “cuidar l’espectador”.
La “fita” de la nominació al millor so
A més del premi a millor pel·lícula internacional, Sirât també competirà a la categoria de millor so. Hi opten Laia Casanovas, Amanda Villavieja i Yasmina Praderas, que arriben a diumenge amb bones sensacions per la recepció que ha tingut la pel·lícula. “Són moltes emocions diferents, ha estat un camí llarg”, diu Casanovas, que veu “maco que l’última parada sigui els Oscars per posar-li un llaç a tota l’experiència”.
- Laia Casanovas Yasmina Praderas i Amanda Villavieja, nominades als Oscars al millor so per `Sirât` a Los Angeles
- Pere Francesch-ACN
Totes tres posen en valor especialitats com la seva per mostrar que les pel·lícules són una feina “col·laborativa” en què cadascú aporta la seva “creativitat” als projectes, acompanyant els directors en el procés. I una nominació com la seva facilita que aquesta tasca “sobresurti”, segons Villavieja.
Per a Yasmina Praderas, la candidatura permet fer més visible que especialitats com la del so “també aporten narrativa a les històries” i que formen “una part indispensable” dels projectes. Les tres candidates a millor so descriuen com una “fita” haver aconseguit la nominació. Competiran contra algunes de les grans pel·lícules nord-americanes de l’any, amb grans pressupostos, com F1, Una batalla tras otra o Frankenstein.
Villavieja creu que la candidatura té, com a excepcional, tant que s’estigui nominant el so als Oscars en una pel·lícula que no és americana i que estigui formada per un equip de tres dones. “Molta gent no s’imagina que nosaltres tres hem participat en el so de Sirât, perquè la veuen igualment com una pel·lícula masculina”, asseguren. Celebren que la seva nominació permeti mostrar la tasca de moltes dones en especialitats dins del cinema.
